l.gomez@cfpmaresme.org<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n \u201cNo ploris perqu\u00e8 les coses hagin acabat, somriu perqu\u00e8 han existit\u201d.<\/em><\/p>\n C.E. Bordakian.<\/em><\/p>\n Al llarg de l\u2019exist\u00e8ncia, les persones poden patir un esdeveniment que canvia de dalt a baix la seva vida. Pot ser un accident laboral, de tr\u00e0nsit o qualsevol malaltia que altera de manera permanent les capacitats de la persona per ser aut\u00f2noma i autosuficient. Exemples d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n persones que queden en una cadira de rodes, que pateixen una amputaci\u00f3, que queden desfigurades per una cremada, que sofreixen dolor cr\u00f2nic derivat d\u2019un accident, que tenen una lesi\u00f3 greu, que perden la visi\u00f3, que pateixen una mastectomia… Si a sobre hi ha consci\u00e8ncia d\u2019aquest estat, s\u2019inicia un cam\u00ed de patiment, d\u2019impot\u00e8ncia i de trauma que implicar\u00e0 un canvi subjectiu per la resta de la vida.<\/p>\n <\/p>\n Aquestes persones hauran de fer un cam\u00ed d\u2019acceptaci\u00f3 dels canvis que implicar\u00e0 un temps, un proc\u00e9s, un dol… En alguns casos aquesta situaci\u00f3 far\u00e0 que apareguin problemes de salut mental com por, ansietat, depressi\u00f3, canvis de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim, problemes de son, a\u00efllament, confusi\u00f3, desorientaci\u00f3, problemes de concentraci\u00f3, ira, frustraci\u00f3… De com es pugui afrontar aquesta fase sorgir\u00e0 la superaci\u00f3 o la persona es quedar\u00e0 ancorada en la culpa i la lamentaci\u00f3. I aix\u00f2 dependr\u00e0 del valor que es doni a l\u2019objecte perdut. Si \u00e9s valu\u00f3s, el proc\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s complicat i dur.<\/p>\n Durant el primer temps es donen fen\u00f2mens de despersonalitzaci\u00f3 on el subjecte se sent fora del seu cos, amb p\u00e8rdua de consci\u00e8ncia i de control sobre la vida. \u00c9s com si el que succeeix no li pass\u00e9s a la pr\u00f2pia persona sin\u00f3 a un altre, a un tercer. I t\u00e9 la sensaci\u00f3 que el que passa al seu voltant no t\u00e9 res a veure amb ell mateix. La percepci\u00f3 d\u2019irrealitat pot produir la idea de que el viscut \u00e9s un malson o una pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n La persona s\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar a la nova situaci\u00f3 i, moltes vegades, haur\u00e0 d\u2019aprendre a viure de nou sota una nova realitat marcada pels canvis f\u00edsics i ps\u00edquics derivats. S\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar a la nova situaci\u00f3 imprevista i sobtada que ha esdevingut. Aix\u00f2 dintre del marc d\u2019una sensaci\u00f3 de commoci\u00f3 que trigar\u00e0 a desapar\u00e8ixer, a l\u2019espera de poder pair i acceptar l\u2019actual estat. L\u2019experi\u00e8ncia traum\u00e0tica queda impregnada en la subjectivitat de la persona. Pot apar\u00e8ixer la sensaci\u00f3 de sentir-se tractat injustament per la vida. Una mateixa situaci\u00f3 produeix depressi\u00f3 permanent en un subjecte i en un altre el temps li permet adaptar-se i seguir vivint.<\/p>\n Evidentment, moltes vegades ajudar\u00e0 el recolzament de familiars i amics, per\u00f2 tamb\u00e9 el suport d\u2019un professional de la psicologia. Sobretot en els casos que la persona es senti sobrepassada per les emocions desbordades i els pensaments negatius. Tamb\u00e9 si no t\u00e9 recursos suficients per afrontar la nova realitat que el supera. Sovint apareixen records intrusius, flashbacks o malsons que fan reviure el que va passar. Apareixen conductes evitatives de situacions o llocs que rememoren l\u2019esdeveniment traum\u00e0tic. Tamb\u00e9 es dona a\u00efllament a casa. Si aquests fets no s\u2019aborden, la situaci\u00f3 pot esdevenir cr\u00f2nica i allargar-se tota la vida, independentment del temps que hagi passat. El trauma es coagula i la situaci\u00f3 es perllonga. La persona pot viure una sensaci\u00f3 permanent de perill imminent o de desesperan\u00e7a, confrontada davant de la fragilitat de la vida.<\/p>\n <\/p>\n \u201cEl dol \u00e9s un proc\u00e9s, no un estat\u201d.<\/em><\/p>\n Anne Grant.<\/em><\/p>\n L\u2019esquema corporal \u00e9s un element fonamental en el desenvolupament i permet la diferenciaci\u00f3 entre els subjectes, aconseguint una identitat pr\u00f2pia de la persona i la consci\u00e8ncia corporal. El subjecte t\u00e9 una representaci\u00f3 mental del seu cos que \u00e9s l\u2019esquema corporal. El Jo \u00e9s, abans que tot, un Jo corporal. Per tant, qualsevol esdeveniment que ataqui al cos, com \u00e9s la p\u00e8rdua corporal, implica un atac directe contra el Jo. \u00c9s una situaci\u00f3 dif\u00edcil d\u2019acceptar que causa gran malestar. Aquella part del cos es converteix en aliena, estranya i fora de l\u2019esquema corporal de la persona. \u00c9s un objecte rebutjat, dolent i odiat.<\/p>\n Amb el temps la persona tindr\u00e0 que acceptar que aquella part del cos ja no est\u00e0 o no t\u00e9 la funci\u00f3 que tenia. Implica metabolitzar la p\u00e8rdua. Aquesta \u00e9s la realitat. Aquesta situaci\u00f3 aboca a la persona a la p\u00e8rdua d\u2019una part valuosa del cos i, per extensi\u00f3, a la futura p\u00e8rdua total del seu cos, \u00e9s a dir, a la mort. \u00c9s com una mort parcial sobtada. D\u2019aqu\u00ed les sensacions de perill imminent, de fragilitat davant de la vida.<\/p>\n Per tant, el valor terap\u00e8utic de la paraula ajudar\u00e0 a articular el que passa davant d\u2019un professional que escolta i ajuda a elaborar el dol. El treball ser\u00e0 retirar la libido bolcada en aquell objecte perdut ideal, i la reinversi\u00f3 d\u2019aquesta libido en un altre objecte. Un s\u2019ha de donar perm\u00eds per descobrir els sentiments que viuen dintre d\u2019ell sense negar-los, sense emmascar-los, sense recrear-se, sense censurar-los… Passant moments dif\u00edcils, durs, intensos…<\/p>\n El temps ajudar\u00e0 a poder fer alguna elaboraci\u00f3 del cant\u00f3 de la restauraci\u00f3 amb tot aix\u00f2. Acceptar la p\u00e8rdua, restablir el sentit de la vida, tornar a gaudir de l\u2019exist\u00e8ncia i seguir vivint. Si no es fa el proc\u00e9s de dol, aquest \u00e9s solidificar\u00e0, es coagular\u00e0 i impregnar\u00e0 a la persona per sempre.<\/p>\n Per tant, si la cosa va b\u00e9, el sobrevivent haur\u00e0 de fer un treball per donar un nou sentit al seu m\u00f3n. Paral\u00b7lelament haur\u00e0 de fer una rehabilitaci\u00f3 corporal per recuperar al m\u00e0xim la funcionalitat del seu cos o adaptar-se a nous elements que l\u2019ajudaran: una pr\u00f2tesi en una persona amputada, un bast\u00f3 en un subjecte amb ceguesa, una cadira de rodes en una persona parapl\u00e8gica… Potser tamb\u00e9 apareixer\u00e0 algun tipus de dolor cr\u00f2nic que haur\u00e0 de ser tractat.<\/p>\n Tot aix\u00f2 en mig de mil gestions burocr\u00e0tiques per tal d\u2019aconseguir baixes laborals, incapacitats laborals, tr\u00e0mits de discapacitats, ajudes… que en el millor dels casos ajudaran a elaborar la realitat i la situaci\u00f3. Per\u00f2 a l\u2019hora crearan dificultats per reprendre la vida.<\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n \u201cEl que encobreix el seu dolor no troba remei per a ell\u201d.<\/em><\/p>\n Proverbi turc.<\/em><\/p>\n Si el dol no es realitza de manera adequada passaran situacions com que la persona busqui un culpable fora, desenvolupant una ideaci\u00f3 paranoide. Altres vegades, el culpable pot ser la mateixa persona entrant en autoretrets i autoinculpacions. \u00c9s a dir, en pensar que ell \u00e9s el responsable del que ha succe\u00eft. Altres poden negar la realitat, no podent assumir ni acceptar la p\u00e8rdua bloquejant el dol. El que els passa \u00e9s vergony\u00f3s, no es pot mostrar i poden acabar tancats a casa fora de la mirada dels que l\u2019envolten. En altres casos, la fixaci\u00f3 est\u00e0 sobre la part del cos que manca o no t\u00e9 la seva funci\u00f3. La culpa recau sobre aquesta part del cos. Pot arribar a haver autolesions sobre ella de manera que empitjori la recuperaci\u00f3 f\u00edsica. En persones que ja se sentien fracassades poden bolcar sobre aquesta situaci\u00f3 tota la ra\u00f3 de no haver aconseguit els seus somnis a la vida. Altres sentiran els ulls de tothom bolcats en aquella part, mostrant autoreferencialitat.<\/p>\n En resum, el dol no es podr\u00e0 resoldre si la persona no \u00e9s capa\u00e7 de canalitzar ps\u00edquicament la situaci\u00f3, si nega la realitat, si es mostra lleugerament exaltada consolant a tots els que l\u2019envolten com una fugida ps\u00edquica… El que \u00e9s m\u00e9s traum\u00e0tic \u00e9s que la situaci\u00f3 ha sigut imprevista, inesperada i desperta l\u2019angoixa de desapar\u00e8ixer, deixant a la persona a cel obert confrontada a la mort sense protecci\u00f3. \u00c9s una ferida narcisista dif\u00edcil de cicatritzar.<\/p>\n <\/p>\n Totes les persones al llarg de la vida patim dols de diferent magnitud per p\u00e8rdua de feines, de parelles, d\u2019essers estimats, de la joventut, de la fecunditat, de les forces… Per aix\u00f2, la import\u00e0ncia dels rituals vinculats a les p\u00e8rdues. Per exemple, en el cas de mort d\u2019un esser estimat fer la vetlla, el funeral i l\u2019enterrament. Cada cop m\u00e9s, en les societats m\u00e9s modernes, es dona menys temps a aquests actes i molts cops es salten parts d\u2019aquest proc\u00e9s, dificultant el proc\u00e9s de dol. Les persones no es prenen temps per recuperar-se d\u2019aquestes situacions. Tothom s\u2019ha de donar temps per recuperar l\u2019equilibri i el benestar, temps per iniciar la cura de les ferides. I en l\u2019actualitat, es dona per superades les p\u00e8rdues r\u00e0pidament. Tampoc la societat ho permet. No hi ha baixes laborals massa llargues. De seguida es donen altes per seguir com si no hagu\u00e9s passat res. No hi ha espai al lament, esperant la recuperaci\u00f3 r\u00e0pida, situaci\u00f3 que allarga els dols en la majoria dels casos. S\u2019espera que la persona no doni mostres p\u00fabliques del dol i que aquest es quedi en l\u2019\u00e0mbit privat, personal i \u00edntim.<\/p>\n La demanda d\u2019immediatesa en aquesta societat, fa que a les persones els hi costi entendre que aquest proc\u00e9s \u00e9s lent. Implica donar-se el temps necessari per curar les ferides f\u00edsiques i ps\u00edquiques, per recuperar-se en tots els sentits. Tancar un dol d\u2019aquest tipus suposa l\u2019acceptaci\u00f3 que l\u2019estat actual \u00e9s diferent de l\u2019estat anterior al trauma f\u00edsic. I aquest proc\u00e9s no \u00e9s lineal, tindr\u00e0 els seus daltabaixos. La persona s\u2019haur\u00e0 d\u2019adaptar a la nova realitat. Si no es pot superar la situaci\u00f3 pot apar\u00e8ixer la depressi\u00f3. Per aix\u00f2, \u00e9s important poder parlar amb un professional. Amb ell \u00e9s pot parlar qualsevol cosa… per m\u00e9s vergonyosa, forta o terror\u00edfica que sigui. Estan acostumats a escoltar el patiment hum\u00e0. A vegades, en aquesta societat on la paraula est\u00e0 infravalorada, les persones pensen que posar en paraules els pensaments foscos instal\u00b7lats \u00e9s pitjor, \u00e9s remoure. Per\u00f2 seguir recreant el trauma f\u00edsic i com va passar \u00e9s una manera molt pitjor de reviure la situaci\u00f3. Com no s\u2019est\u00e0 en di\u00e0leg amb l\u2019altre ni simbolitzant a trav\u00e9s del llenguatge s\u2019est\u00e0 davant de l\u2019abisme de la desesperaci\u00f3, de la depressi\u00f3 i de l\u2019angoixa. L\u2019inici del proc\u00e9s de posar en paraules pot ser dif\u00edcil i esgotador, per\u00f2 sempre ajudar\u00e0 a alleugerir la c\u00e0rrega de la situaci\u00f3 i a parlar de temes que un no parla amb la fam\u00edlia o els amics per no preocupar-los.<\/p>\n En aquesta societat, on les persones no volen tenir l\u00edmits en la seva llibertat, un esdeveniment aix\u00ed no \u00e9s ben acceptat perqu\u00e8 implica un trencament del projecte vital, de les esperances i desitjos que aquella persona tenia. La recuperaci\u00f3 implica centrar el focus en altres objectius que siguin satisfactoris i dignes per aquella persona. \u00c9s inventar un nou futur marcat per la nova realitat d\u2019un, amb noves oportunitats v\u00e0lides per aquesta persona. \u00c9s com diu el dit: \u201c quan es tanca una porta, s\u2019obre una finestra\u201d.<\/p>\n Potser les p\u00e8rdues sobtades i no esperables s\u00f3n les m\u00e9s dif\u00edcils de digerir. Dintre d\u2019aquestes est\u00e0 la p\u00e8rdua corporal. Aquesta implica l\u2019inici d\u2019una nova etapa a la vida. Suposa superar el desconcert del no recon\u00e8ixer el propi cos, quan aquest \u00e9s identitat i amb el que es t\u00e9 un vincle \u00edntim. Es poder sentir-lo de nou com all\u00f2 amable i segur, poder habitar-lo i no sentir-lo com ali\u00e8. Implica ren\u00e9ixer en un \u201cnou cos\u201d que \u00e9s una reconstrucci\u00f3 de l\u2019antic. Implica dolor f\u00edsic i dolor ps\u00edquic. \u00c9s reinventar la relaci\u00f3 d\u2019un mateix amb aquella part del seu cos.<\/p>\n En una altra l\u00ednia, els Grups d\u2019Ajuda M\u00fatua s\u00f3n un recolzament. Ajuden a recon\u00e8ixer emocions, a parlar del que ha succe\u00eft i a no sentir-se sol en aquesta situaci\u00f3. El recolzament d\u2019aquesta \u201cmicrosocietat\u201d, que \u00e9s el grup de parells, ajudar\u00e0 a connectar amb d\u2019altres que aporten coneixement per l\u2019experi\u00e8ncia i que potser estan m\u00e9s avan\u00e7ats en el dol o l\u2019han superat, situaci\u00f3 que dona esperan\u00e7a sobre el futur.<\/p>\n Aquesta nova fase de recuperaci\u00f3 f\u00edsica i ps\u00edquica implica tenir temps per descobrir noves habilitats no explorades. Aquestes persones passen setmanes, mesos o anys sense treballar. Aix\u00ed que descobrir noves capacitats ajudar\u00e0 a organitzar el temps i, incl\u00fas, podr\u00e0 ser un embri\u00f3 de una nova dedicaci\u00f3 laboral si aquell subjecte no pot tornar a fer de nou la mateixa feina que feia. En l\u2019extrem de la recuperaci\u00f3 podem tenir exemples com els atletes paral\u00edmpics, que poden ser esportistes d\u2019elit tot i les limitacions f\u00edsiques.<\/p>\n Acabar\u00e9 amb una vinyeta cl\u00ednica. Tracta d\u2019un persona que \u00e9s amputada d\u2019una cama. Passa per moltes dificultats per poder cicatritzar la ferida quir\u00fargica, pas necessari per poder utilitzar una pr\u00f2tesi i aixecar-se de la cadira de rodes. En el proc\u00e9s necessita d\u2019ajuda psicol\u00f2gica, per\u00f2 actualment ha recuperat l\u2019estabilitat i treballa de manera volunt\u00e0ria per una associaci\u00f3 que presideix i que lluita pels drets de persones amputades.<\/p>\n Aquesta persona \u00e9s un clar exemple de que un es pot cr\u00e9ixer davant les adversitats. Tot i tenir m\u00e9s dificultats en la recuperaci\u00f3 f\u00edsica actualment t\u00e9 una vida plena.<\/p>\n Acabo amb el desig que les persones superin els dols i puguin saber que hi ha un futur m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest moment tan catastr\u00f2fic. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de poder posar paraules als pensaments m\u00e9s foscos i seguir endavant.<\/p>\n <\/p>\n \u201cLa p\u00e8rdua ens ensenya millor el valor de les coses\u201d.<\/em><\/p>\n Arthur Schopenhauer.<\/em><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n https:\/\/www.salud.mapfre.es\/cuerpo-y-mente\/psicologia\/recuperarse-despues-de-un-accidente\/<\/a><\/p>\n https:\/\/www.unobravo.com\/es\/blog\/consecuencias-psicologicas-despues-de-accidente<\/a><\/p>\n https:\/\/laclinicasc.com\/es\/trauma-psicologico-accidente-de-coche\/<\/a><\/p>\n https:\/\/www.blockotoole.com\/espanol\/lidiando-con-el-trauma-salud-mental-despues-de-un-accidente-grave\/<\/a><\/p>\n https:\/\/psicologamariapaula.com\/2024\/09\/21\/duelo-por-perdida-corporal\/<\/a><\/p>\n https:\/\/centrodocumentacion.psicosocial.net\/wp-content\/uploads\/2003\/01\/neimeyer-aprender-de-la-perdida.pdf<\/a><\/p>\n https:\/\/scielo.isciii.es\/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1137-66272007000600012<\/a><\/p>\n https:\/\/informacionespsiquiatricas.com\/anteriores\/info_2001\/01_163_04.htm<\/a><\/p>\n https:\/\/www.nus.agency\/es\/blog\/que-es-el-duelo-corporal<\/a><\/p>\nDESCRIPCI\u00d3<\/h3>\n
TRACTAMENT<\/h3>\n
REFLEXIONS<\/h3>\n
REFER\u00c8NCIES:<\/h3>\n