Mai vaig pensar que l\u2019\u00faltima vegada que la veuria seria en el seu funeral, havia prom\u00e8s que jo m\u2019aniria abans que ella. A les seves mans portava un gran ram de roses vermelles, els seus dits comen\u00e7aven a veure\u2019s d\u2019un color lil\u00f3s i, tot i encara aix\u00ed, seguia tenint al seu rostre dibuixat un somriure com si no hagu\u00e9s realment mort sin\u00f3 nom\u00e9s estigu\u00e9s dormint pl\u00e0cidament.<\/p>\n
Ella era la Rosalda Camb\u00f3, la meva millor amiga des de primer de secund\u00e0ria. Tenia els cabells d\u2019or, rinxolats, uns ulls grans del color del mar i una pell p\u00e0l\u00b7lida i suau com la coixinera del seu llit, estil victori\u00e0 del color de la magrana. Els anys van anar passant i cada cop vam guanyar m\u00e9s confian\u00e7a fins al punt de sentir-nos fam\u00edlia. Est\u00e0vem igual de bojes per\u00f2 \u00e9rem a la vegada intel\u00b7ligents i prudents. Vam tenir algun daltabaix de tant en tant per\u00f2 encara aix\u00ed vam saber acceptar les nostres parts de culpa i deixar de costat el nostre ego per no fer-nos ombra l\u2019una a l\u2019altra.<\/p>\n
Sempre somreia, encara que els moments fossin dif\u00edcils, encara que la vida la fes caure, encara que les seves expectatives mai es complissin, sempre va mantenir un somriure a la cara. La seva empatia no tenia l\u00edmits, intentava fer cada dia del m\u00f3n un m\u00f3n millor, encara que nom\u00e9s fos ajudar al noi de la fila del davant en un exercici de matem\u00e0tiques o aguantar la porta a una senyora amb la compra, ella, feia la seva bona obra del dia. Era un sol per a mi, m\u2019escalfava el meu cor fred. Jo era seriosa i distant, amb ansietat constant i amb els nervis disparats. Ella em donava grans consells i estava all\u00ed per mi quan m\u00e9s la necessitava, amb ella sabia que el futur no era motiu de preocupaci\u00f3. No la consideraria la meva meitat, m\u00e9s b\u00e9, la llum de la sortida en un t\u00fanel obscur, el foc de l\u2019espelma encesa a la tauleta de nit o el raig de sol que brilla en un dia ennuvolat.<\/p>\n
Vivia en una casa d\u2019estil victori\u00e0 a les afores de la ciutat. La seva entrada era majestuosa, els cirerers t\u2019acompanyaven pel cam\u00ed fins arribar a la casa. Espais oberts, finestres amples, sof\u00e0s de vellut, taules baixes de fusta, miralls amb marcs decorats i llums extravagants vivien en harmonia a la propietat dels Camb\u00f3. Un jard\u00ed amb camp de tir amb arc integrat era a uns metres del recinte. Espais verds, els oriols cantant en ple mat\u00ed, les margarides recobrint el descampat amagat enmig de la roureda gegantina. Cantar al camp amb ella, sense preocupar-nos si alg\u00fa ens escoltava, c\u00f3rrer amb els peus descal\u00e7os tocant la terra recent mullada per la tempesta de la nit passada i pujar-te als arbres m\u00e9s alts per veure la muntanya nevada. Emportar-me la guitarra de la mare per tocar can\u00e7ons de folk a la vora del riu i veure la pluja d\u2019estrelles a l\u2019agost. Anar a la cabana abandonada del ca\u00e7ador i passar hores pintant i llegint llibres vora l\u2019estufa de llenya. No podia imaginar en aquell moment com tot aix\u00f2 acabaria tant r\u00e0pid, una part de mi esperava que mai ho fes.<\/p>\n
Quan em van donar la not\u00edcia de la trag\u00e8dia era a casa tocant el piano, el Clair de Lune de Debussy. La senyora Camb\u00f3 tenia la veu trencada, podia escoltar les seves emocions trav\u00e9s el tel\u00e8fon. El meu cor a poc a poc es va comen\u00e7ar a fer m\u00e9s gran, com si fos un globus que est\u00e8s atrapat al meu pit i volgu\u00e9s obrir-lo per sortir. Nom\u00e9s hi havia un lloc al que volgu\u00e9s estar en aquell moment, al camp de les margarides. Vaig posar-me el vestit blanc que tant li agradava a ella veure-me\u2019l posat, vaig muntar a la meva vespa i despr\u00e9s de donar les meves condolences als senyors, vaig dirigir-me al descampat. All\u00e0 seguien, totes en fila, movent-se al ritme del vent. Vaig estirar-me i vaig mirar al cel clar, encara em costava respirar b\u00e9, era com si m\u2019ennuegu\u00e9s amb el meu propi oxigen. Em semblava molt ir\u00f2nic, buscant durant tota la vida el significat d\u2019aquesta i aqu\u00ed estava, estirada envoltada de margarides esperant que tot fos una simulaci\u00f3 i que la Rosalda estigu\u00e9s al meu costat. No m\u2019ho podia creure encara, notava com si una part de mi s\u2019hagu\u00e9s anat amb ella.<\/p>\n
Van passar els dies i el seu funeral va arribar, va venir for\u00e7a gent, el noi de les\u00a0matem\u00e0tiques, la professora que ten\u00edem a 4t, les seves amigues d\u2019hockey\u2026 La foto que havien elegit pel memorial era d\u2019ella feia unes setmanes, anava amb una americana de quadres, una faldilla i una diadema a conjunt, amb una camisa blanca a sota. Em vaig quedar mirant la fotografia, el seu rostre, com m\u00e9s temps el mirava m\u00e9s semblava que m\u2019an\u00e9s a dir alguna cosa. Era de nit, i despr\u00e9s de passejar-me per la platja, vaig arribar a casa.<\/p>\n
A l\u2019obrir la porta vaig adonar-me que sobre la taula hi havia un gran ram de roses vermelles com les que portava la Rosalda al funeral. Estaven posades al meu gerro que, abandonat, esperava trobar una utilitat. Vaig apropar-me lentament com si alg\u00fa m\u2019estigu\u00e9s vigilant i hagu\u00e9s de ser molt curosa. Hi havia un sobre rosa davant d\u2019elles i, manuscrit, hi era el meu nom. A l\u2019obrir-lo, vaig trobar la carta: \u201c Eren roses vermelles les del meu funeral perqu\u00e8 de margarida ja et tinc a tu. In memoriam de la nostra gran hist\u00f2ria, del nostre final feli\u00e7, de la nostra visi\u00f3 de futur, de la nostra cabana al bosc\u2026In memoriam de la nostra vida juntes.\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
Durant l\u2019onatge de les onades<\/p>\n
veig un intr\u00e8pid escull de raons.<\/p>\n
\u00c9s un mur obsessiu ple d\u2019aires:<\/p>\n
mestral, ponent, tramuntana, gregal.<\/p>\n
Sent olor de mestral i fa olor de mandarina<\/p>\n
sent olor de ponent i fa olor de poma.<\/p>\n
sent olor de tramuntana i fa olor de pr\u00e9ssec.<\/p>\n
sent olor de gregal i fa olor de pl\u00e0tan.<\/p>\n
Percebo un grapat de raons,<\/p>\n
tant de bones com de dolentes<\/p>\n
una probabilitat de caure<\/p>\n
per culpa de la pena<\/p>\n
que \u00e9s l\u2019impenetrable<\/p>\n
igual que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n
Gracies per recordar-me\u2019l, avi!<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cIN MEMORIAM\u201d, SCARLETT TALBOT HATINGS Mai vaig pensar que l\u2019\u00faltima vegada que la veuria seria en el seu funeral, havia prom\u00e8s que jo m\u2019aniria abans que ella. A les seves mans portava un gran ram de roses vermelles, els seus dits comen\u00e7aven a veure\u2019s d\u2019un…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":70676,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1187],"tags":[],"class_list":["post-70839","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cfp-maresme-es"],"yoast_head":"\n