27 abr. “Haver estat en un centre no em defineix”. El recorregut d’en Jonathan pels serveis del CFP
Perfil: En Jonathan té 21 anys i, des de fa més de 10 anys, l’acompanyem des de diversos serveis del Centre de Formació i Prevenció. Al llarg d’aquest temps ha passat pel CRAE, pels pisos assistits per a joves (DGPPIA) i pel Programa d’Inserció Laboral (PIL). Ara, després d’una dècada de trajecte compartit, inicia una nova etapa. Abans de marxar, hem volgut recollir el seu testimoni.
L’estada al CRAE: convivència i vincles
— Vas passar cinc anys al CRAE. Què destacaries d’aquesta etapa?
Com cuiden els educadors als nens i nenes. També la convivència amb els companys i totes les activitats que fèiem fora.
— Quina relació tenies amb els companys i amb els educadors?
Amb els educadors tenia més relació que amb els nens. Era com un educador més. Amb els companys em portava bé, sobretot quan fèiem activitats. També ajudava els més petits: si queien o alguna cosa els costava, els donava un cop de mà.
El pas als pisos assistits: aprendre a ser autònom
— Vas notar algun canvi quan vas passar del CRAE a Pisos assistits?
Sí, canvia molt. D’estar sempre amb rutines, arribes a un pis i se t’obre la ment perquè has de fer el menjar, fer-te les rentadores, els estudis…T’ho has d’organitzar tot. És un canvi positiu. T’ajuda a preparar-te pel futur.
— És dur eh el canvi de fer-ho tot… (Riures)
Sí, però ho has de fer. Hi ha gent que amb 25 anys no sap ni posar rentadores. Tu no tindràs sempre un educador per supervisar-te. Quan tinguis 21 anys t’hauràs de buscar la vida. Si no et poses les piles passarà el que passarà…
Estigma i identitat
— Has notat estigma per haver viscut en aquests recursos?
No, mai. Tampoc és que ho vagi dient que vinc d’un centre. Jo faig com si vingués d’una familia. I quan ja tinc una relació amb la persona i si ve al cas, li explico. Dic mira, m’ha passat això, he estat en un centre…I res…Em fan unes preguntes per saber què és i tot això però mai he tingut estigma.
— Aquesta actitud que et surt natural evita els prejudicis, oi?
Sí perquè haver estat en un centre no et defineix. Això és per un problema que ha tingut la teva família i aquest problema ha tingut aquest resultat. Això no diu qui ets ni com ets. Ni la gent ha de saber tota la teva vida. No sé…és un centre, tampoc és culpa teva. és una conseqüència d’una situació, no diu qui ets ni com ets. No és culpa teva.
El present: una nova etapa
— Com és la teva situació actual?
Ara visc sol en un pis. Treballo repartint pizzes els caps de setmana i estic fent segon d’Animació Sociocultural i Turística.
Buscar pis va ser complicat al principi, però quan estava a punt d’anar a viure en un pis compartit, el meu sogre m’en va oferir un. Ara visc en aquest pis sol.
En Jonathan tanca una etapa després de 10 anys d’acompanyament en diferents serveis del CFP. Ho fa amb eines, experiència i una mirada clara: el recorregut viscut no el defineix, però sí que l’ha ajudat a construir qui és avui.
💙 Gràcies, Jonathan, per compartir la teva experiència.