L’APLICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL AL CAMP DE LA SALUT MENTAL

10 gen. L’APLICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL AL CAMP DE LA SALUT MENTAL

Posted at 10:49h in Articles professionals by CFPMaresme

Per Laura Gómez Quijada, psicòloga sanitària col·legiada núm. 22965 amb orientació psicoanalítica. Cap del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Burriac de Premià de Mar, del Centre Formació i Prevenció, des del seu inici el 2002. Més de 25 anys d’experiència en l’atenció a persones que pateixen Trastorns Mentals Severs (TMS). l.gomez@cfpmaresme.org

Últimament, i cada vegada més, estic escoltant més notícies i ponències en jornades que parlen de la implementació de la intel·ligència artificial (IA) d’una manera o altra en el tractament de persones que pateixen problemes de salut mental.

Cada vegada més s’estenen els chatbots, programes informàtics que poden mantenir una conversa amb una persona mitjançant un xat. És a dir, l’individu dialoga amb una màquina. S’està intentant millorar la IA per aconseguir que el programa informàtic pugui relacionar-se millor amb la persona que li parla, adaptant l’estil a ella i tenint més empatia. És la IA generativa, que pot crear nous continguts per respondre al que li pregunta la persona a través d’algoritmes que aprenen d’anteriors converses.

Segons el que vaig escoltar a un col·loqui de les Jornades de Psicoteràpia en la Psicosi de La Otra Psiquiatría (2024), a Silicon Valley les empreses tecnològiques ja s’estan fregant les mans amb aquesta idea des de fa temps. S’estan invertint milions i milions de dòlars per poder explotar aquesta tecnologia. Segons l’informe de Polaris Market Research, el 2023 la IA va moure 920 milions de dòlars en Salut Mental. Però el 2032 passarà a gairebé 10.335 milions de dòlars.

Els chatbots en salut mental existeixen des d’ELIZA, que es va crear entre 1964 i 1966. El guió més famós era per mantenir una conversa amb un terapeuta de l’escola rogeriana.

Així hi ha diverses eines: Woebot, Replika, Wysa, Youper… Totes pretenen recolzar emocionalment a les persones aplicant tècniques de teràpia psicològica. I es venen amb la idea de ser complementàries al tractament psicoterapèutic, accessibles 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. Intenten atendre a persones amb depressió, ansietat, drogodependències, amb tendència suïcida…

El boom de la IA en els últims anys ha creat a Espanya diverses Star Ups que apliquen aquesta tecnologia a la Salut Mental. Destaca Aimentia, empresa nascuda a Catalunya. Altres projectes a Espanya són Brain, Joy i Eholo. Aquest últim té la seva seu al TecnoCampus de Mataró i intenta ajudar en gestions administratives als professionals, perquè aquests es puguin centrar més en els pacients.

Reflexions

Estem en uns moments en els quals les persones ens relacionem més amb màquines que amb altres individus. I si ens relacionem entre nosaltres, sovint és amb una pantalla pel mig amb videoconferències, xats de WhatsApp, videojocs online… Perdem de vista la importància de tenir davant una persona de pell i ossos, que mostri una actitud propera. Proliferen les addicions a les pantalles i a la tecnologia.

Si a sobre estem parlant d’algú que té problemes mentals d’algun tipus, estem davant d’una persona en un estat de fragilitat important. En aquests casos és summament important la presència física d’un professional davant. Aquesta persona pot captar el sentit de l’humor, la ironia, el sarcasme, l’expressió gestual humana… Pot aportar calidesa, empatia, comprensió emocional i escolta fina. No es pot perdre de vista la importància del vessant emocional entre persones. La relació, el vincle, la transferència és l’embrió necessari per poder iniciar un procés terapèutic i que aquest funcioni i tingui efectes.

Moltes vegades es defensa aquests chatbots per persones que senten que un tractament psicoterapèutic està estigmatitzat, no s’ho poden permetre econòmicament o viuen en zones rurals lluny de llocs on fer una teràpia. En tot cas, és millor el tracte amb una altra persona. És molt important en aquests casos el recolzament de la comunitat: veïns, metges, amics, sacerdots o el telèfon de l’Esperança inclús. Aquests chatbots no poden oferir el més important en una teràpia: la part humana del terapeuta. Les persones són éssers socials, no ho obliden. La connexió humana és necessària per tenir una millora terapèutica, la IA no pot replicar aquest vincle de cap manera.

El tractament amb un programa informàtic implica fredor i certs perills que no es poden obviar. Un programa informàtic no pot replicar l’ètica professional i implica la deshumanització del vincle.

Només exposo algunes dades. En 2023 una persona es va suïcidar després que un chatbot l’animés a fer-ho. Per una altra banda, l’Associació Nacional de Trastorns Alimentaris (NEDA) d’EEUU va suspendre Tessa, chatbot sobre trastorns alimentaris, per donar consells perjudicials sobre dietes. Aquest octubre del 2024, un noi a EEUU es va suïcidar per unir-se a la seva estimada virtual creada en un chatbot. Penso que seria important poder vigilar de prop aquestes eines per evitar més tragèdies en aquest món tan poc humà, tan artificial i tecnològic.

Difícilment un programa informàtic pot fer una orientació diagnòstica d’una persona. Per tant, estem davant d’una situació ben arriscada. Una màquina no pot valorar el risc de passatge a l’acte d’un individu. El treball del terapeuta és valorar cada pacient en la seva singularitat, perquè és únic… més enllà d’etiquetes diagnòstiques i teràpies centrades únicament en la patologia. Ens hem d’escapar de la idea de que una persona està dintre d’un pack de persones amb el mateix diagnòstic, com si fossin creacions en sèrie. La història de cada individu el fa ser únic, per això la importància de la perícia del terapeuta.

La utilització d’IA es recolza en la idea que planteja informes de l’OMS de que “una de cada quatre persones patiran algun trastorn mental al llarg de la seva vida”. Aquesta alta prevalença, juntament amb el fet que la salut mental és la segona causa de baixa laboral a Espanya, incita a pensar que calen més eines per atendre. Com si no haguessin suficients professionals treballant. Potser, en lloc d’invertir tants milions d’euros en programes informàtics es podria contractar més personal.

En aquests moments, els metges visiten als pacients sense mirar-los a la cara. Es passen els pocs minuts de consulta que tenen mirant la pantalla de l’ordinador en lloc de parlar amb el pacient. Potser un programa informàtic podria ajudar a creuar les dades d’analítiques, patologies físiques, efectes adversos dels medicaments… Igual aquí sí que podria ser una eina de treball important, per resoldre també burocràcia o donar el munt de dades quantitatives que demana l’Administració. Així el metge podria centrar-se en el que és més important: preguntar al pacient sobre què sent, què el preocupa, per quina raó ve a la consulta… Cuidar el cara a cara, com es feia antigament, quan els metges coneixien inclús la vida personal del pacient i a tota la seva família. Quan els metges de família eren realment el que indiquen aquestes paraules.

La meva experiència durant l’època de confinament estricte pel covid, és que l’atenció en salut mental sense presència és menys efectiva. En aquells moments era necessari més sessions telefòniques per mantenir l’estabilitat dels pacients que amb presencialitat. Si a sobre, el que atén no és una persona l’efecte serà pitjor.

Esperem que es vigilin de prop aquestes eines per lluitar per la seguretat de les persones que pateixen algun problema mental. No oblidem la importància dels vincles humans a la nostra vida, ja siguin professionals o personals.

Per una salut mental humanitzada i lluny de les tecnologies. D’humà a humà. De persona a persona.