28 oct. “Salut Mental i tercera edat”
Laura Gómez Quijada, psicòloga sanitària col·legiada núm. 22965, amb orientació psicoanalítica. Cap del SRC Burriac de Premià de Mar. Més de 25 anys d’experiència 
en l’atenció a persones que pateixen Trastorns Mentals Severs (TMS).
l.gomez@cfpmaresme.org
ALGUNES DADES
L’esperança de vida a Catalunya, a l’actualitat, és de 83,33 anys. L’any 2022 ja és superior a la del 2019, recuperant dades pre-pandèmiques. S’espera que, de cara al 2040, arribi als 85,8 anys en homes i als 90 anys en dones.
A 1 de gener del 2022, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 19,23% de la població té més de 65 anys. Així, tot i que l’edat de jubilació es va allargant, després d’aquest moment queden molts anys per davant de vida.
Segons l’OMS, més del 20% dels majors de 60 anys pateixen algun trastorn mental o neural. El 6,6% de totes les discapacitats es deu a trastorns mentals i del sistema nerviós. Bàsicament els diagnòstics més habituals són la depressió, l’ansietat i la demència. També destaca, amb freqüència, els trastorns de la son, com insomni i somnolència diürna.
A nivell mundial el percentatge de demència està creixent degut a l’augment de l’esperança de vida, per la millora dels tractaments mèdics físics. La prevalença és d’entre el 2 i el 10%, abans dels 65 anys, i es va duplicant cada 5 anys més de vida. Però, tot i això, una gran majoria de persones arriben a una edat avançada amb un bon estat cognitiu.
A excepció de les demències, la majoria de les persones amb trastorns mentals a la tercera edat, ja n’havien tingut anteriorment. Per tant, serien recaigudes.
UN COP D’ULL A LA HISTÒRIA
A partir del 1975, les dones comencen a incorporar-se, de manera progressiva, al mercat laboral. Anteriorment, o no havien treballat mai o deixaven de fer-ho en el moment que es casaven. Llavors es quedaven encarregades de la cura de la llar, dels fills i dels avis. En aquells anys, sovint vivien tres generacions a la mateixa casa. Els avis ajudaven a la cura dels néts i, amb els anys, rebien la cura de tota la família.
Actualment, a la majoria de les cases, per poder subsistir econòmicament, es necessita els sous dels dos components de la parella. Ningú es pot quedar a casa per cuidar els avis quan ja no es poden valer per ells mateixos. Això genera molt de patiment i sentiment de culpa perquè la família se sent sobrepassada per la situació. Si la situació econòmica ho permet, la cura queda en mans de cuidadors, d’un centre de dia de la tercera edat o d’una residència.
ACTUALITAT
El moment de la jubilació és un moment delicat. Moltes persones dediquen tantes hores al dia a treballar que no saben com ocupar el seu temps quan deixen de fer-ho. A més, els hi fa por deixar de comptar per la societat. Per tant, és molt important estar ocupats, ja que d’això dependrà en part l’estat mental d’aquella persona.
Actualment, en general, les persones arriben a una edat avançada en bon estat de salut física. Això ajuda a poder jubilar-se en plena activitat. Així, moltes persones gaudeixen de viatges, de reunions grupals, d’activitats de centres de la Tercera Edat, d’una segona residència… Altres es dediquen a la cura dels seus néts, sent així peces importants en el funcionament de la societat.
La idea de fons sempre és que el temps és or i no val la pena desaprofitar-lo. Així que s’ha d’intentar gaudir al màxim.
Això no treu que, a més anys, més pèrdues. Van morint persones de la mateixa generació, incloent-ne algunes de molt properes: els millors amics, els germans, la parella… Això va creant amb el temps, a vegades, sensació de solitud i aïllament. Hi ha un gran nombre de persones amb edat avançada que viuen soles i són autosuficients, però que pateixen amb els anys d’una marcada disminució de les interaccions socials. Especialment són dones, ja que l’esperança de vida és major en elles que en els homes. Són persones que viuen acompanyades per la ràdio i la televisió, amb la visita generalment en cap de setmana de fills, nebots, néts… Potser tenen alguna altra companyia com la teleassistència o alguna associació d’ajuda a persones de la tercera edat, que visiten als avis.
A vegades, aquesta soledat es va agreujant fins a provocar símptomes clínics de depressió. No tothom porta amb resignació el pas dels anys. Ni tampoc les successives pèrdues que comporta l’envelliment, que implica haver d’anar fent dols: pèrdua d’essers estimats, d’autonomia i de la capacitat de fer les activitats de la vida diària, de l’agilitat, de les forces, de la salut, del benestar econòmic… I aquestes persones grans amb depressió acostumen a ser tractats bàsicament amb psicofàrmacs. De fet, moltes vegades aquests problemes passen desapercebuts als professionals i als familiars. O potser no se’ls hi dóna massa importància davant d’altres diagnòstics físics o mentals més greus. Poques vegades es planteja la possibilitat de suport psicològic individual. Encara que, a vegades, es plantegen tallers grupals d’autoestima, de l’envelliment… Espais molt interessants per ampliar les interaccions socials. En canvi, sí que es posa molt interès en treballar la part més cognitiva amb tallers de memòria, com a mitjà per reduir les possibilitats de desenvolupar una demència.
A més anys, en general, més pèrdua de l’autonomia i la capacitat de viure independentment, ja sigui per problemes de mobilitat, de salut física o de salut mental. Moltes persones al final de la seva vida necessiten de suport a casa o ingressar a una residència geriàtrica.
PANDÈMIA I TERCERA EDAT
Ara ja no estem en els moments més greus de la pandèmia per covid19. Durant el 2020 i 2021 va afectar molt a les persones grans. En van morir moltes, però també moltes es van espantar tant que es van tancar a casa per no contagiar-se. No s’atrevien a sortir a comprar ni a veure a ningú. Alguns encara estan tancats i amb por. En totes les franges d’edat va empitjorar la salut mental. Persones que ja tenien problemes, es van agreujar i també van aparèixer nous diagnòstics.
A més, la manca de coneixements tecnològics dels avis va provocar que, ni tan sols a través d’Internet, poguessin relacionar-se. L’ús d’ordinador o smartphone en edats avançades és insignificant. A part que, a través de les pantalles, les relacions es tornaven irreals i fredes, amb una manca del contacte físic primordial en les relacions interpersonals. Aquesta situació va agreujar els sentiments de solitud, aïllament, tristesa i angoixa. A part del gran nombre de dols que van haver de pair per la mort de molts coneguts propers de la mateixa generació sense poder realitzar vetlles, funerals i enterraments. En resum, sense poder començar un dol en condicions, aspecte que es comparteix amb totes les generacions en aquest moment tan dur.
Actualment, s’està apostant per la digitalització de gent d’avançada edat. Cosa que està donant fruits en alguns casos. La nova era post-covid ens ha portat a millorar la bretxa digital.
EL SRC I LA TERCERA EDAT
Des de que jo vaig començar a treballar fins avui han passat més de 25 anys. Cada cop és més normal rebre pacients d’edat avançada amb problemes de salut mental severs. Són persones que ja tenien diagnòstic de joves.
Mentre que no tinguin problemes cognitius poden ser atesos per nosaltres. La majoria mantenen una important estabilitat de la seva patologia mental, ja que aquesta generalment tendeix a millorar amb els anys si ha tingut un temps d’evolució. També es donen menys conductes de risc, comparat amb la població més jove.
L’any 2021 vam atendre a un 21,67% de persones majors de 60 anys. Un 10% tenien més de 65 anys. Evidentment, són pacients que porten un temps al nostre servei. És estrany rebre pacients de més de 70 anys, però és habitual els que ronden els 60-65 anys. Tot i que la xarxa geriàtrica s’ha de tenir en compte a aquestes edats.
També voldria comentar que actualment estem realitzant un voluntariat grupal amb la residència geriàtrica L’Onada que està donant molt bons resultats. Un parell de pacients han començat a fer voluntariats individuals. Aquesta relació produeix un enriquiment bidireccional. Els residents reben companyia i conversa i els nostres pacients se senten inclosos dintre de la societat ajudant als demés.
CONCLUSIONS
Cal una millor formació dels professionals sanitaris per treballar amb persones de la tercera edat amb problemes de Salut Mental.
S’ha de comptar amb polítiques, estratègies i serveis especialitzats en Salut Mental en la Tercera Edat, ja que tenen les seves característiques particulars.
Tot i el que hem parlat, això no implica que necessàriament l’envelliment impliqui problemes de salut mental. La majoria d’avis, segons els estudis, accepten les seves limitacions físiques i mentals sentint-se satisfets amb la seva vida. Molts s’adapten al que els porta la vida, encara que d’altres tenen més problemes per adaptar-se a les situacions de dol.
No s’ha d’oblidar que la salut mental té una gran repercussió sobre la salut física i al revés, perquè s’ha d’entendre que cos i ment estan interconnectats i en total relació. Per tant, un estil de vida saludable i actiu ajudarà a tenir millor salut mental i física. Un factor protector és mantenir la participació activa en la societat. També gaudir d’interaccions socials. S’ha de recordar el principi de l’Organització Mundial de la Salut: “No hi ha salut sense salut mental”.
No podem oblidar que les persones que arriben a la tercera edat són persones que gaudeixen d’una gran experiència i saviesa que s’ha de tenir en compte pel que pot aportar als més joves.
REFERÈNCIES:
https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15231
https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/la-salud-mental-y-los-adultos-mayores
https://www.scielosp.org/article/rpmesp/2016.v33n2/342-350/
https://medlineplus.gov/spanish/olderadultmentalhealth.html
https://www.cuidum.com/blog/salud-mental-y-personas-mayores/
https://www.geriatricarea.com/2022/07/12/la-salud-mental-en-el-adulto-mayor/