01 oct. “A algú que entra a aquest circuit li diria que tingui esperança i paciència i que vagi mica en mica. És una feina de temps”
Per Carla Cruells, Responsable de Comunicació del CFP
Perfil:
El B. és treballador fixe del CFP. La seva és una història de recuperació. L’any 2017 va iniciar la seva estada al servei Prelaboral. Tal i com destaca la Susanna López, la seva referent, era un noi inquiet intel·lectualment que combinava la seva assistència al recurs amb l’estudi i aficions personals. Estudiava anglès i un Grau Mitjà de Música i, a més, va fer diverses formacions al SOC i l’Ajuntament de Mataró. Durant aquests anys i, fins a dia d’avui, ha donat molta importància a l’esport, anant al gimnàs, i cuidat la seva alimentació.
Dedicar-se al món cultural, era el que més desitjava. Així, va entrar a l’equip comercial del CFP. El Salvador d’Horta, cap del servei, explica que al principi només feia la zona de Mataró i que li portaven la feina a casa i ara ja va sol amb tren i, a banda de penjar cartells, porta fulletons a comerços i entitats públiques i va ell a buscar la feina. A més, viu sol. Així, sempre amb el recolzament de la seva família té una vida autònoma. El Salvador destaca que ell és l’encarregat d’urgències de l’equip ja que s’adapta moltíssim a les necessitats que sorgeixen, el seu tarannà el fa idoni. A més, explica que el van contractar perquè veien actitud i ganes i mica en mica han notat molt la millora.
Prelaboral
Com recordes la teva estada al servei Prelaboral? Què et va aportar?
Vaig estar un any i poc al Prelaboral fent-hi els tallers de fusteria, de reparació de bicicletes i d’electricitat. També venia una psicòloga i fèiem teràpia de grup i, evidentment, recerca de feina.
Em va ajudar a preparar-me per anar a treballar: buscar feina i, sobretot, agafar uns hàbits. Per la meva feina actual, al departament de Repartiment i Distribució de Publicitat m’han servit algunes activitats com fer entrevistes o bé parlar en públic.
Com vivies la possibilitat de trobar feina en un futur quan estaves allà?
Jo en tenia moltes ganes des del primer dia però ho veia molt lluny perquè portava temps…el 2011 vaig anar a la OTL a Premià també a buscar feina, no va sortir res. El 2016 em van destinar a un recurs aquí Mataró de Benestar Social i d’aquí em van derivar al CFP, al recurs d’Intermediació Laboral, on em van donar eines per buscar feina.
Costa molt trobar feina. Abans de treballar a cartells, vaig treballar al Primavera Sound i vaig fer accessos: entrades VIP, controlar qui portava polsera i deixar-los entrar, però poca cosa més.
La Susanna ens va comentar que tenies molt d’interès en entrar al món cultural…
Sí, fins al principi de la pandèmia vaig estudiar música, anava a Barcelona a fer tallers i em volia dedicar a això però les coses van canviar una mica i tot està parat. Jo tinc estudis, em queda una assignatura per acabar el Grau Mig de Música.
Què és el que més et va ajudar de l’acompanyament que et van fer des de l’equip del CFP?
La Susana em va ajudar molt, és la que tenia més contacte. Ens trobàvem i treballàvem i concretàvem coses. Em deia, per exemple, fes-te tal tipus de currículum per aquest sector o envia’n aquí…Em guiava una mica.
Repartiment i distribució de publicitat
Ens podries explicar com és el teu dia a dia a la feina?
La meva feina és enganxar cartells, fer bustiada. repartir flyers i deixar programes d’activitats a comerços.
Cada dia és diferent: a vegades que quedem al despatx, a Plaça de les Tereses o vaig a la policia jo mateix a buscar els cartells. Em moc per Mataró i per algunes poblacions del Maresme, des de Sant Pol fins a Premià . En definitiva, a les que arribo en tren o bus perquè no tinc carnet.
La jornada també depèn de quan arriben els cartells i de quan ens avisem perquè, moltes vegades, és d’ara per ara i em canvien la planificació de la jornada. El Salva, el meu cap, em porta la feina d’aquest dia o d’X dies segons el que hem de fer. No faig un horari fixe perquè depèn del temps, de quin lloc s’ha d’anar, de l’horari comercial si és el cas…I de les urgències. Per exemple, pot ser que al matí hagi treballat però surti una cosa que no pot esperar a la tarda. No és una cosa tancada de 4 hores al dia. Jo m’he acostumat a aquesta dinàmica.
Què has après de la teva feina al CFP?
De la meva feina a cartells he après a adaptar-me al canvi. A vegades apareixen mil imprevistos i sé portar-ho amb paciència.
Salut Mental, autonomia i estigma
La teva és una història de recuperació. Què diries a una persona que comença a acceptar que conviu amb una problemàtica de salut mental de la teva experiència?
A algú que entra a aquest circuit li diria que tingui esperança i paciència i que vagi mica en mica. És una feina de temps.
Creus que encara hi ha estigma social cap a les persones que conviuen amb una problemàtica de salut mental?
Sí, hi ha estigma social perquè la gent té por al que és diferent. La diferència ens allunya perquè no es fa l’esforç d’entendre-la.
T’has trobat en algun moment que s’ha fet evident?
Potser al principi de la malaltia la gent no sabia ni què dir-me, no sabia ni si preguntar-me com estava. Vaig estar molt de temps tancat a casa i el primer dia que vaig sortir era tot molt gros. Anar a fer una volta per Plaça Santa Anna era molt gros. Vaig pensar: Si fas cada dia una mica més…Estava habituat a estar tancat a casa i va passar un any potser. El canvi és molt gran.
Imaginat ara al que et dediques…
Sí, va ser 20 anys enrere però sí que és una millora gran.
Vius sol i tens una feina, això mostra la teva autonomia. Com la valores? Necessites suport en el teu dia a dia en algun aspecte en concret?
Tot ho faig jo sol. Porto molts anys fent-ho tot sol. Inclús quan vivia amb els meus pares comprava jo. Amb la pandèmia també els hi anava a comprar jo. Em porto tota la meva comptabilitat des que visc jo sol i bé, en definitiva, sóc autònom.
Què ha suposat per tu l’acompanyament de la teva família? Quin paper juga avui en dia?
La família és clau. Si hi ha un bon diàleg, un bon ambient i un bon coixí tot és molt més fàcil. Des que vaig tenir la malaltia fins ara sempre m’han recolzat i no m’han deixat mai de banda. Ni els meus pares, ni els meus germans, ni els meus amics. Sense ells hagués estat molt més difícil.