“A la nostra societat encara no és tan visible el fet d’obrir un pis amb joves migrades no acompanyades”

“A la nostra societat encara no és tan visible el fet d’obrir un pis amb joves migrades no acompanyades”

Per Carla Cruells, responsable de comunicació del CFP.

Perfil: La Miriam és l’Educadora Social referent del recurs que hem obert ara fa sis mesos: el pis per a joves vinculats a Programes d’Inserció Laboral. Integradora Social i graduada en Educació Social. Té experiència en departaments d’inserció laboral i en diversos centres d’acollida i d’emergència atenent a joves migrats no acompanyats, dones, Proinfància, famílies i persones amb diversitat funcional. Actualment, també és Educadora de carrer.

 

El repte d’iniciar un nou recurs

El primer pis PIL de l’entitat i tu n’ets l’Educadora referent. Com és l’arribada del jovent i la posada en marxa del recurs?

Les primeres en entrar van ser les dues joves que són germanes. Per mi, iniciar un pis PIL mixt, amb noies migrades no acompanyades va ser tot un repte que vaig emprendre amb moltes ganes i objectius! Cal dir que a la nostra societat encara no és tan visible el fet d’obrir un pis mixt amb joves migrades no acompanyades. Sobretot al Maresme. Les noies venien una mica espantades, tot i que poc a poc van anar agafant confiança.

Més tard, van venir els dos nois. El que em va sorprendre és que un d’aquests nois ja va estar amb mi en un centre d’acollida i, com no, penses… El món és tan petit…!

Hi viuen dues noies germanes i dos nois: un pis mixt, on la meitat és família. Interessant! Quina relació s’ha establert?

Efectivament, és un pis mixt, on les dues joves són germanes i dormen a la mateixa habitació. Com amb tots/es els i les germans/es hi ha malentesos i conflictes que s’han de treballar, però s’estimen molt i es cuiden entre elles.

Pel que fa a la relació, al principi va costar una mica. El pis es veia dividit: les noies per una banda i els nois per l’altra. Però, de mica en mica, s’ha establert entre ells/elles més vincle i més confiança per dir-se les coses que els molesten i per a poder parlar-ne a les assemblees, sobretot per treballar la convivència.

Com s’organitzen les tasques del dia a dia?

Cadascú té assignat un dia per a realitzar les tasques pertinents. D’altra banda, i tenint en compte el cap de setmana, entre dues persones uns fan la neteja del menjador i lavabo i l’altra parella s’encarrega de la cuina i de l’altre lavabo. Per acabar, també està establert un dia al mes per fer la neteja a fons de la cuina. Totes les tasques són supervisades per l’educadora.

 

El recurs

Els i les joves disposen d’habitatge però, per gaudir-ne, han de complir amb un Pla de Treball Individualitzat (PTI). Ens podries dir en què consisteix i quines són les fites que han d’aconseguir?

Sí, amb els/les joves es treballa a partir d’un Pla de treball, que es crea amb el/la jove i l’educadora que prèviament ha fet observació i seguiment per a determinar també quins objectius cal treballar amb cada persona, segons les seves necessitats. Aquests objectius, estan dividits per àmbits tal com l’habitatge, la salut, el relacional, el formatiu, el jurídic i el laboral. Dins d’aquests àmbits, hi haurà un o varis objectius establerts.

Per a dur-les a terme, quin és el suport que doneu des de l’entitat? Els ajudeu en tot moment o la idea és que s’espavilin ells/es sols/es?

Des de l’entitat es treballa pel seu benestar. La meva funció és la d’acompanyar-los, fer seguiment, facilitar eines, avaluar, etc. en tots els processos mentre estiguin al PIL. Però, la idea és que quan surtin del pis puguin gestionar-se i resoldre les situacions que se’ls plantegin en un futur com a persones adultes.

El pis PIL cerca ajudar als joves a tenir una vida autònoma. En quins àmbits i com ho treballeu?

Es treballen els àmbits mencionats amb anterioritat: habitatge, salut, relacional, formatiu, jurídic, i laboral. Per posar-te un exemple. A nivell de salut, depèn de qui, es treballarà que es faci exercici, que mengi sa, que sàpiga utilitzar l’aplicació ‘La meva salut’ i escriure quan ho necessiti a la seva infermera i/o doctora, etc.

 

Treball emocional i incertesa davant del futur

Una part molt important del suport que realitzeu és emocional. Quines inquietuds solen tenir davant la incertesa del seu futur?

Els/les joves tenen constantment inquietuds, ja que molts d’ells/elles han hagut de passar per molt i desenvolupar també la capacitat de resiliència. La majoria estan relacionades amb la regularització de la documentació, ja que si no tenen NIE se’ls tanquen moltes portes (No poder accedir a cursos, formacions, trobar feina, etc.). D’altra banda, també hi ha la situació de la persona que està documentada però que no té permís per a treballar. I, aquests/es també ho tenen complicat per la Llei actual d’estrangeria.

Mantenen relació amb la família. Quin paper juga aquesta en el seu dia a dia?

Sí, mantenen relació amb la família. Les noies tenen a la mare en el territori i tenen permisos per a poder-la visitar amb llibertat, ja que hi ha bona relació i porten temps sense poder tenir vincle amb ella.
Els joves també tenen vincle amb la família però de manera telefònica i amb certa regularitat segons la situació i economia de la família.

El paper de la família juga molt, com amb totes les famílies, hi ha a qui li afecta de manera positiva i a qui li perjudica. Un petit exemple és quan la persona té a un/a familiar malalta al país d’origen; això li afectarà de manera negativa ja que, probablement, des que ha arribat a Catalunya no ha tornat a veure la família. En el cas de l’Hàbit 6, tots/es tenen un bon vincle i bona relació.

Com els ajudeu a mantenir-se estables a nivell emocional?

L’acompanyament diari i que se sentin recolzats/des ja fa que no se sentin sols/es.

 

Inclusió social

Els joves realitzen activitats fora de les formatives que els ajudin a sociabilitzar?

Sí, alguns d’ells fan extraescolars, com ara piscina o futbol.

Porten poquet aquí però, a dia d’avui, han establert una xarxa fora del centre?

Els nois, com que porten més temps a Mataró, tenen més xarxa social a la ciutat. No obstant, les noies la mantenen fora de Mataró.

Promoveu la participació a activitats que els ajudin a incloure’s socialment o la vostra tasca se centra més en la part laboral en aquest recurs?

La nostra tasca se centra més en el dia a dia i, si sorgeix l’oportunitat que participin en activitats, també els/les acompanyem. De fet, ara s’està treballant en que puguin entrar en un projecte de mentoria de barri, tot i que hi ha alguna de les joves que ja té una mentora des que estava al centre.

Quina és la teva opinió sobre la importància de que se sentin inclosos socialment?

Per mi, la inclusió social, no tan sols depèn del subjecte sinó que depèn d’un conjunt d’aspectes. Crec que cal treballar-ho tant amb ells i elles com amb la població. Des del meu punt de visita, el sistema t’acaba excloent de molts recursos, i principalment la llei d’estrangeria no facilita la seva integració, sinó que propicia l’exclusió demanant-los tenir un treball i gestionant els tràmits de manera lenta i feixuga, cosa que no passa ni es demana a joves autòctons de la mateixa edat. Cal afegir, també, que la societat té molts prejudicis i estereotips respecte als joves migrats no acompanyats sobretot i, vulguis o no, es nota i ja et fan sentir que no estàs inclòs. Puc extreure de les meves experiències que depenent de com et tractin seràs més o menys capaç de desenvolupar les teves capacitats, i l’entorn és un dels condicionants, la societat crea etiquetes que limiten a les persones, sobretot per desconeixement i por.

Crec també, i penso que és molt important que els i les joves han de poder aprendre el català i castellà per a comunicar-se amb tothom, i no relacionar-se només amb xarxa social de la mateixa procedència.