18 març El taller artístic Atelier Alterarte i la presència transformadora de l’I, un nen del CRAE
Alterarte, el programa artístic i comunitari del CFP va crear, de la mà de l’art terapeuta Ruth Chacón, el taller Atelier Alterarte. Obert al públic, Atelier busca crear un espai creatiu a partir de la convivència entre persones d’ edats i realitats diverses. Tantes, com participants.
Seguint amb la línia d’atenció transversal i cerca de treball comunitari en totes les vessants del CFP, la Ruth i la Blanca, coordinadora d’Alterarte, van oferir la oportunitat de participar al taller Atelier a nens/es del CRAE.
Així és com l’equip educatiu del CRAE va proposar a l’I., un noi de 13 anys, assistir-hi. Aquesta experiència està essent tota una aventura: persones convivint i creant conjuntament a un espai lliure, amb la Ruth de conductora i creadora de sinergies que, cada cop més, sorgeixen de forma espontània.
Què ha fet de l’I el candidat idioni per anar a Atelier Alterarte
Tal i com expliquen la Ruth i la Irene, sotsdirectora del CRAE, l’I té una sensibilitat especial i això el fa connectar molt bé amb tot el tema artístic. La Ruth comenta que “ No trobes nens com l’I. Al taller coopera molt i és molt fàcil treballar amb ell” i la Irene destaca que és un nen molt agraït que es preocupa molt per l’altre.
Té una gran afició per les manualitats, cada dia en fa i es busca ell mateix els materials. L’I té interessos diferents als més comuns de la seva edat i, malgrat que s’hi relaciona sense conflicte, li costa obrir-se a altres activitats i a comunicar-se amb els seus iguals.
Totes aquestes particularitats de l’I el van fer el candidat idoni per a ser el primer nen a formar part del grup Atelier: habilitats artístiques i necessitat de millorar la seva capacitat d’expressar-se.
La predilecció de l’I per crear rellotges i l’art com a forma de vehiculació d’emocions
l’I, des de que va ingressar al CRAE, va mostrar un cert interès en la creació de rellotges i ho continua fent durant les seves estones lliures. Aquesta afició l’ha portat també al taller. La Ruth explica que ve d’uns dibuixos que veu, on els rellotges tenen “super poders”.
L’evolució de l’I i les seves creacions amb rellotges exemplifiquen molt què li està aportant Atelier. En els rellotges l’I vehicula la seva necessitat de control en tot moment. Els rellotges ens ordenen i marquen els nostres temps. Així, l’I, gestiona aquesta emoció creant rellotges. Cada vegada va perfeccionant més la seva tècnica i afegint més materials per a crear-los.
L’I, per la seva història, se sent més còmode treballant amb coses més estructurades i intentar que surti d’aquí és complicat perquè se sent perdut, però mica en mica a Atelier van treballant perquè s’obri a altres tipus de creacions i, de fet, en algun moment, ja ho ha fet. La Ruth comenta que “ toca una mica d’altres coses però necessita tornar a fer un rellotge de tant en tant.“
En aquest sentit, per l’I, Alterarte és l’espai que l’ordena dins l’abstracte. Un punt de via lliure perquè pugui crear i idear però, alhora, amb un ordre. Tal i com diu la Irene: “Alterarte és el seu espai i li encanta venir”.
Autonomia i millora de dots comunicatives. Atelier com a un recurs més en el seu procés de creixement
La participació a Atelier, més enllà de la millora de les capacitats artístiques, li aporta a l’I el treball d’aspectes personals tan importants com l’autonomia o la millora de la seva capacitat per comunicar-se amb comoditat.
A Alterarte hi treballa l’autonomia: hi ve sol i, per tant, comença a moure’s sense l’acompanyament del seu educador referent i és un espai lliure on pot decidir l’estona que hi passa, què hi crea i com.
Així mateix, també explora la seva imaginació i posa en pràctica les capacitats comunicatives. La Ruth l’ajuda a expressar-se també amb la paraula, gràcies a exercicis com ara comentar les obres dels companys, explica que fa poc L’I li va dir a un company: “Oscar és igual que el de l’altra setmana!”. Això va suposar un gran pas: va opinar lliurement, de forma espontània, va deixar anar, tal qual, el que sentia. I afegeix que, poc a poc, es va atrevint més i, fins i tot, ha començat a explicar la seva història vital. Segons la Irene, és segurament aquesta sensació de llibertat la que ha fet que es relaxi i que agafi un lloc aquí. A l’igual que el fet de donar i rebre ajuda. I afegeix “Té el seu lloc en aquest espai i això es nota en ell”.
La Irene comenta que a l’equip educatiu del CRAE també han vist el canvi que està suposant per l’I participar al taller en diversos àmbits com ara la relació amb adults i companys i en la seva tranquil·litat. L’art és un element recuperador, de treball d’expressió i de millora i, en l’I, la seva participació al taller està suposant fer front a dificultats, treballar-les i superar-les cada cop més.
Compartir coneixements, emfatitzar i tenir una relació d’iguals
El fet de conviure a un espai artístic i de creació fa que les persones que participen a Atelier Alterarte creïn un vincle i sinergies. La Ruth els acompanya en la creació artística i els empeny, sense imposicions, a treballar aspectes de la seva vida a través de l’art.
Intercanvi de coneixements, aprenentatge constant
La diferència generacional i de recorregut artístic fa que hi hagi una gran diversitat de coneixements i interessos en el grup. Això és enriquidor per totes les bandes. Per exemple, l’I ensenya a millorar les seves habilitats en noves tecnologies a les persones adultes i, aquestes, el formen en noves tècniques artístiques.
La Ruth intenta que, de forma natural, es trobin en el camí i uns ensenyin coses a altres quan detecta que és possible, cercant la situació idònia i sempre i quan als dos els hi vingui de gust.
Compartir realitats i despertar l’empatia de forma espontània
Així mateix, a vegades sorgeixen situacions que són tot un exemple de consciència de realitats diferents. És el cas d’una de les artistes que li va comentar a l’I el seu primer dia al taller: “No t’espantis si faig sorolls”. És un comportament propi de la seva realitat personal i el té molt assumit i el verbalitza de forma natural personificant el que és l’acceptació d’un mateix.
L’I va respondre: “tranquil·la, a mi també em passa”. La Irene explica que l’I també té l’hàbit de fer sorolls en moments ociosos i que estan treballant des del CRAE quan no és idoni fer-ho. Així, l’I va entendre perfectament el que li passava a la seva companya, tot i ser degut a la seva simptomatologia particular. Un perfecte exemple d’inclusió i d’acceptació de les diferències, considerant-se com a iguals.
Una relació d’iguals entre artistes
Un cop entren a Atelier, les diferències d’edat, de caràcters i històries queden fora. És un espai artístic on tots es relacionen com a iguals. Això s’ha fet palès amb l’entrada de l’I, el primer nen del grup que s’ha sabut guanyar el respecte dels companys i companyes. Han congeniat molt bé i això cada vegada es fa més evident en les dinàmiques que s’estableixen.
La Ruth expressa la dinàmica creada amb una metàfora, tal i com ella sol transmetre les seves idees i sentiments. Segons comenta: “És com un univers on cadascun d’ells és un planeta. Els adults s’acosten i allunyen i, l’arribada de l’I, ha fet que aquests planetes es quedin quiets. L’I aporta pau i serenor amb la seva presència”
La veu dels protagonistes: un balanç positiu per totes les parts
L’I valora l’experiència amb un 5 sobre 5 i diu que no canviaria res i el que més li agrada és el bon tracte que rep i que se sent còmode i acollit pels seus companys i companyes.
Per la seva banda, dos dels adults expressen que la maduresa i la capacitat d’opinar de l’I els ha sorprès i que al taller no s’influencien i destaquen que assistir-hi ha permès a l’I veure tècniques artístiques diferents i aprendre d’altres maneres de crear.
Amb tot, l’experiència Atelier Alterarte és un espai de creació artística que es veu enriquit per la diferència generacional i de perfils dels i les artistes. Cadascú hi té el seu lloc i aporta als altres habilitats que, sense aquesta unió i vincle, no seria possible desenvolupar. Una mostra més de que el treball comunitari entès des de la seva vessant més àmplia de persones és positiu en tots els sentits i que l’art és un element inclusiu, que ajuda a la recuperació i a millorar la qualitat de vida de les persones, essent un element transformador de la societat.