“A la colla sento que formo part d’alguna cosa gran i que tots els nens estan il·lusionats. Em sento molt unida allà“

“A la colla sento que formo part d’alguna cosa gran i que tots els nens estan il·lusionats. Em sento molt unida allà“

Perfil: La B. és una de les adolescents que forma part de la Colla Gegantera de l’entitat  i la Cristina i la Laia són les Educadores referents del projecte.

 

Origen de la colla

La creació de la colla es va iniciar durant un llarg confinament. Podríeu explicar-nos com va començar tot?

Laia: Ens van confinar el juliol, una època una mica complicada perquè tens ganes de sortir, d’anar a la platja…També vam haver de parar casals d’estiu i va ser un confinament una mica rollo perquè en principi eren 15 dies i, conforme anaven sortint més positius, s’anava allargant.

Els hi vaig proposar fer una activitat més manual. Vam estar mirant vídeos de què són les colles geganteres aquí a Catalunya, també pensant en que coneguessin la tradició catalana. I vam començar fent un gegant amb una caixa del microones que s’acabava de comprar. Vam dir: “Anem a fer un cap!” I així vam començar i ells van decidir fer un drac.

Entre tots el vam dibuixar, vam pensar com el volíem fer i el vam començar a fer amb paper maixé. Un cop teníem el cap vam dir: li falta un cos. I la Irene, la sotsdirectora del CRAE, ens va posar en contacte amb el servei Prelaboral perquè ens fessin l’estructura i llavors vam tenir el nostre gegantó.

La idea va ser buscar una mica treballar en equip durant el confinament que era bastant dur i que cada matí tinguessin una motivació que no fos fer cada dia el típic joc de taula.

El confinament era de tots els nens i nenes?

B.: Sí, però els grans no vam participar al principi perquè en el confinament ens dividíem en grups i aquesta activitat  va ser proposada pels petits. Es podia afegir tothom que volgués però no ens vam afegir, era més pels petits.

Què destacaríeu de la distribució de tasques?

Laia: Hi ha dos casos per explicar: el d’una nena que va començar a fer les ales i just va donar positiu i li vam pujar les ales a l’habitació i , l’altre cas, és el d’una nena que va fer de l’estructura de les mans el seu projecte. Intentàvem que cada nen tingués la seva funció concreta i que tothom pogués participar.

 

La primera sortida de la colla: la rua de Carnestoltes 

La primera sortida de la colla va ser la rua de Carnestoltes, l’any 2022. Com la vau viure?

Laia: La Cristina em va explicar que volia anar com a espectadora a la rua de Carnaval i vam dir: tenim el drac, per què no participem, fem la disfressa de dracs i aprofitem per treure’l.

Cristina: I en 15 dies ho vam organitzar tot i vam participar.

B: Va ser genial, em vaig sentir molt bé. Tots els nens van participar moltíssim. Jo estava eufòrica.

I a nivell de grup?

Cristina: No ens ho esperàvem…Els adolescents cuidaven dels petits, els agafaven en braços quan estaven cansats, la sensació va ser de molta unió.  Estaven tots a una.

B.:  També perquè ens van venir a veure molts treballadors del centre…Era molt emocionant.

Aquesta rua va acabar de la millora manera possible: vau guanyar un tercer premi. Com recordeu aquest moment?

Laia: Sí, el premi va ser ja…

Cristina: Va ser el que va animar, no també? No tan com a premi sinó com a un reconeixement per la feina feta.

 

Significat i projecte de futur

B., si haguessis de destacar alguna cosa sobre què t’aporta formar part de la colla,  què seria?

B.:  A la colla sento que formo part d’alguna cosa gran i que tots els nens estan il·lusionats. Em sento molt unida allà.

Jo m’ho prenc molt en serio. Apreto perquè els companys participin i després ja…Alegria (Riures).

Com a educadores, què diríeu que aporta la colla als infants i adolescents?

Cristina: Als nens molta unió, sensació de fer grup. També el vincle de les educadores que estem presents al projecte. Des del meu punt de vista, el meu vincle amb els nens ha augmentat el doble. Són moltes estones, també fem broma…És un moment guai. Crec que els nens ho valoren molt bé i jo personalment com a educadora també. Crec que és un projecte molt important.

També a nivell comunitari, no?

Cristina: Sí, penso que afegir els nens a un entorn cultural, coneixent un altre àmbit és positiu.

El projecte comença a ser una cosa transversal. La germana d’una nena ens ajuda, la dona de la neteja que també és modista ens ha fet les disfresses… Ens ha ajudat molt.

Laia: La idea és que sigui un projecte d’entitat.

B.: He de dir que els nens sabem que les educadores dediquen temps fora a fer coses per la colla. Nosaltres veiem que realment els hi importem.

Quins projectes de futur teniu amb la colla?

Laia: Quan vam guanyar el Carnaval ens vam emocionar i vam dissenyar un projecte que és fer un bestiari. És a dir, tocar totes les figures que té una colla gegantera que són un bestiari, el drac i els capgrossos. Vam fer un gegant de dos caps, que el volem restaurar perquè a una sortida vam xocar amb un arbre (Riures).

Clar…De tot s’aprèn…

Laia: Ara restaurarem el drac i volem fer la Santa Jordina, el drac en dona i estarà inspirada en la B.

B.: Com?! Això jo no ho sabia.

Laia: Una dona empoderada. Li estem donant el seu lloc.

 

Perfecte…Quan ho tingueu farem una entrevista a la font d’inspiració.