20 nov. El CFP consolidem el nostre compromís de protecció i bon tracte a la infància i l’adolescència amb la construcció d’una Política Integral de Protecció a la Infància
Per Salvador Arévalo, Director CRAE Mas Sant Jordi i Delegat de Benestar i Protecció a la Infància del CFP 
“La lluita contra la violència en la infància és un imperatiu de Drets Humans. Per promoure els drets dels infants i adolescents establerts en la Convenció sobre els Drets de l’Infant és essencial assegurar i promoure el respecte de la seva dignitat humana i integritat física i psicològica, mitjançant la prevenció de tota forma de violència”.
Preàmbul de la Llei orgànica de protecció integral de la infància i l’adolescència
El mes de maig de 2021 el projecte de Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i posteriorment pel Senat. El 4 de juny va ser publicada al BOE, i 20 dies després de la seva publicació va començar la seva vigència.
És a dir, el 25 de juny queda aprovada definitivament la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència (LOPIVI)
L’aprovació de la LOPIVI ha suposat un gran avenç en matèria de protecció dels nens, nenes i adolescents a Espanya, que es converteix en el primer país del món amb una legislació d’aquest caire.
La llei, en definitiva, reconeix per primera vegada el dret que tenen nens, nenes i adolescents a créixer lliures de violència. D’aquesta manera, assumeix amb rigor els tractats internacionals ratificats per Espanya i va un pas més enllà amb el seu caràcter integral en les matèries que associa al seu marc d’efectivitat, ja sigui en la seva realitat estrictament substantiva com en la seva voluntat didàctica, divulgativa i cohesionadora.
Es tracta de l’inici d’un llarg camí que hem de recórrer plegats i del que ens hem de sentir interpel·lats com a societat. No obstant això, aquest canvi de paradigma ha de venir acompanyat d’una decidida aposta legislativa, estratègica i de recursos per part de les administracions si volem que la seva aplicació sigui adequada i justa.
En aquesta línia és necessari posar en marxa tots els mecanismes que la llei ha introduït per prevenir la violència i desenvolupar en els diferents nivells administratius (estatal, autonòmic i local) qüestions de gran rellevància. Però a més, cal treballar per canviar actituds i mentalitats i enviar un missatge rotund de rebuig a qualsevol forma de violència exercida contra els nens, les nenes i els adolescents.
Segons dades aportades pel Ministeri de l’Interior, l’any 2019 es van presentar 6.153 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctima nens, nenes i adolescents, representant un 48,1% del total. L’any 2020 se’n van presentar 5.685, representant el 50,8% del total. No obstant això, 2020 es presenta com un any atípic doncs, a causa de les restriccions per la COVID 19 els principals punts de detecció, com ara les escoles, van tancar, la qual cosa probablement va provocar un descens de denúncies.
A Catalunya, al llarg de l’any 2020, hi va haver 1.129 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctima a nens, nenes i adolescents, segons dades dels Mossos d’Esquadra. Del total de víctimes per violència sexual masclista ateses durant el mateix any, un 37% eren dones de menys de 18 anys, informa l’Institut Català de les Dones.
Durant l’any 2021 es van registrar 55.354 victimitzacions -fets denunciats- de menors d’entre 0 i 17 anys a Espanya, segons dades del Ministeri d’Interior, i es van comunicar al sistema de Registre Unificat de Maltractament Infantil (RUMI) 21.521 notificacions de violència sobre menors. Segons les últimes dades registrades per les comunitats autònomes en el RUMI, en 2021 van augmentar el 37,18% les situacions de maltractament respecte a l’any anterior, quan van ser 15.688 notificacions. De les 21.521 possibles víctimes, 10.473 eren noies i 11.048 nois.
Quan s’analitzen les diferents formes de violència, la més notificada és la negligència (el 42,75% dels casos), seguida per la violència emocional (30,75%), la violència física (16,91%) i la violència sexual (9,59%). Més de la meitat dels casos corresponen a adolescents d’11 a 17 anys, sobretot d’entre 11 i 14, que són el 32%; set de cada deu infants o adolescents són de nacionalitat espanyola.
Malauradament, no estem parlant d’un fenomen aïllat, és més, els indicadors apunten a un augment de les xifres arran de la pandèmia. Aquestes dades esfereïdores ens fan prendre consciència i reflexionar respecte l’abast de la problemàtica. Tanmateix, cal que els poders públics i, concretament les diferents administracions, escoltin els agents implicats (professionals, famílies i infants i adolescents) i facilitin les eines per a que el desplegament de la llei esdevingui una gran oportunitat per a lluitar contra aquesta xacra social. Les administracions públiques i, concretament, l’administració local, han de protegir, actuar i, sobretot, desenvolupar accions preventives per evitar aquest tipus de violències que generen greus efectes a qui les pateixen.
D’altra banda, la LOPIVI no es conforma tan sols amb habilitar un marc legal cridat a erradicar tota manifestació de violència, sinó que, per contra, també pretén establir les bases d’un enfocament més centrat en el principi del bon tracte cap a nens, nenes i adolescents, que en garanteixi el desenvolupament holístic atenent sempre el seu interès superior i tot això, per descomptat, comptant sempre amb la seva participació.
Ésser ben tractats és un dret inherent als infants pel simple fet d’existir, i aquest dret ha de ser respectat tant pels progenitors i cuidadors com per la comunitat en general. El model de bon tracte es fonamenta en la comprensió de les necessitats dels infants, que no sempre són conegudes ni reconegudes en l’àmbit familiar o social.
El punt de partida del bon tracte consisteix en abordar adequadament les necessitats essencials com ara la cura, protecció, educació, respecte, empatia i vinculació afectiva.
Des del CFP tenim molt clar que hem de mostrar tolerància zero davant qualsevol tipus de violència i garantir les cures i els espais segurs i de bon tracte dels infants i adolescents que atenem.
Entenem com a entorn segur aquell que respecti els drets de la infància i promogui un ambient protector físic, psicològic i social, inclòs l’entorn digital.
Partint de la premissa que la protecció dels infants i adolescents és responsabilitat de tots/es, la nostra voluntat com a entitat és consolidar un procés de construcció institucional que reculli aspectes preventius, formatius, informatius i reactius respecte com entenem la realitat de protecció a la infància i l’adolescència. A l’Associació Centre de Formació i Prevenció del Maresme considerem que es tracta d’un repte fonamental que hem de visibilitzar i afrontar en la nostra praxis diària.
Tenint en compte que a la feina quotidiana poden sorgir conflictes i situacions de violència: Volem esforçar-nos en garantir el benestar de tots els nens, nenes i adolescents que participen en les nostres activitats. Construir un entorn protector és una responsabilitat inseparable del nostre encàrrec social i educatiu.
El nostre compromís com a institució en aquesta matèria és molt clar i es concreta en la construcció d’una política integral de protecció a la infància.
Què és una Política de Bon tracte i Protecció a la Infància?
És un conjunt de principis, normes i procediments que l’entitat estableix per prevenir i abordar adequadament qualsevol forma de danys o abusos cap als nens i les nenes. Aquesta política inclou responsabilitats clares per al personal, col·laboradors i altres, i busca crear un entorn segur mitjançant la implementació de procediments de protecció infantil a tots els nivells de l’organització. A més, implica la supervisió i revisió constant de les mesures de protecció per garantir la seva eficàcia.
El contingut d’aquesta política marca tots els aspectes rellevants en matèria de protecció a la infància de la nostra organització i està basada en els següents principis: el benestar del nen i de la nena, el respecte dels drets de la infància, l’interès superior del nen/de la nena, compliment de les normatives legals i la participació infantil.
Per què necessitem una política de protecció?
D’una banda, perquè sense tenir polítiques i procediments escrits de manera clara, resulta molt més difícil respondre de manera sistemàtica i adequada als problemes que puguin sorgir. I d’altra, el personal i les persones que representen l’organització necessiten orientacions clares per saber què fer i dir en cas d’enfrontar situacions de maltractament/abús infantil.
Destacar que aquesta pràctica facilita el desenvolupament d’una cultura de protecció organitzacional, i alhora, som coneixedors que les organitzacions que no compten amb una Política de Protecció a la Infància són més vulnerables a denúncies falses.
Implementació i Difusió
Recentment hem rebut el diploma que avala que hem treballat una Política de Protecció i Bon tracte a la infància i l’adolescència i que hem elaborat un pla d’acció per la seva implementació.
Ho hem fet amb l’acompanyament d’EDUCO, organització que vetlla perquè els infants gaudeixin plenament dels seus drets i d’una vida digne.
Actualment, els membres que formen el Consell de Protecció de l’entitat liderats per jo mateix, com a Delegat de Protecció, estem treballant intensament per consolidar la implementació de la Política de Protecció i donar-la a conèixer als equips de treball que integren l’el CFP.
Per últim, assenyalar que per al nostre treball hem contemplat la Convenció sobre els drets de l’Infant com a principal instrument de protecció de la infància i les normes internacionals de protecció a la infància elaborades per Keeping Children Safe : política, personal, procediments i rendició de comptes. A més de la regulació a nivell estatal de la LOPIVI, Llei Orgànica 8/2021 de 4 de juny per a la Protecció contra la Violència a la Infància i l’Adolescència.