22 gen. EL PAPER DELS TUTORS I TUTORES DE PRÀCTIQUES EN L’ÀMBIT DEL CRAE
Un article d’opinió de Pablo Puertollano García, educador social del CRAE Mas Sant Jordi, publicat al full informatiu del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya de l’hivern del 2025.
La formació pràctica en Educació Social és, probablement, un dels moments més significatius en la construcció de la identitat professional. Més enllà de l’adquisició de coneixements, les pràctiques representen el primer contacte amb la realitat viva i complexa d’una professió que treballa, en essència, en l’acompanyament de les persones en situació de vulnerabilitat. En el cas dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), aquest primer contacte sovint es converteix en una experiència transformadora, tant per a l’estudiant com per al professional que acompanya el procés.
El CRAE és un espai que exigeix presència, escolta i capacitat d’adaptació. És un entorn on la quotidianitat adquireix un valor educatiu i on la incertesa forma part de la rutina. En aquest escenari, el tutor o tutora de pràctiques juga un paper clau: és la figura que guia, acompanya i ajuda a posar paraules a tot allò que passa, tant dins com fora del centre. No es tracta només de supervisar tasques, sinó de facilitar espais de pensament, d’observació i d’autoreflexió que permetin a l’estudiant començar a mirar la realitat amb ulls d’educador o educadora social.
Durant els primers dies, la fase d’observació pren una importància fonamental. Sovint, l’impuls inicial de voler “fer” s’imposa al desig “d’entendre”. Per això, és necessari reivindicar la prudència com a eina pedagògica. Observar amb calma, sense pressa per intervenir, permet comprendre les dinàmiques, els vincles i els temps que sostenen la vida al CRAE. La prudència, entesa no com a distància sinó com a actitud de respecte davant de l’altre, esdevé la base d’una mirada educativa conscient i reflexiva. Acompanyar l’estudiant en aquesta primera etapa és convidar-lo a descobrir que, sovint, educar comença per saber esperar.
El rol del tutor de pràctiques, en aquest sentit, no és només el d’un guia, sinó també el d’un mediador entre dues realitats: la del món acadèmic i la del context institucional. El tutor tradueix llenguatges, ajuda a contextualitzar situacions i ofereix un espai segur on l’estudiant pot expressar dubtes, emocions o dificultats. Sovint, aquest acompanyament implica reconèixer els propis límits, acceptar la incertesa i legitimar l’error com a part natural del procés d’aprenentatge. L’Educació Social, al cap i a la fi, es construeix des de la pràctica reflexionada i la reflexió compartida.
Com a tutors i tutores, també ens descobrim aprenent. Cada estudiant ens retorna una mirada nova sobre la nostra pròpia feina. Ens interpel·la, ens qüestiona i ens obliga a revisar les nostres maneres de fer. Aquest diàleg constant entre experiència i novetat manté viva la professió i ens recorda que l’Educació Social és, sobretot, una pràctica relacional. En molts casos, l’acompanyament a un alumne de pràctiques acaba convertint-se en un espai d’aprenentatge mutu, on l’experiència professional i la mirada de qui comença s’enriqueixen mútuament.
La construcció de la identitat professional no es dona de manera espontània. És un procés que requereix temps, supervisió i espais per pensar se des de la pràctica. El CRAE, amb la seva complexitat i intensitat emocional, ofereix un marc privilegiat per a aquest procés. Aquí, la teoria es posa a prova cada dia, i el tutor de pràctiques es converteix en el referent que ajuda a donar sentit a allò que es viu. Ser tutor i tutora, doncs, és una responsabilitat i un compromís amb el futur de la professió: implica transmetre valors, actituds i formes de mirar el món que van més enllà del que es pot aprendre als llibres.
En definitiva, el paper dels tutors i tutores de pràctiques en l’àmbit del CRAE és molt més que una funció assignada. És una oportunitat per contribuir activament a la formació de nous professionals des d’una mirada ètica, reflexiva i compromesa amb les persones. Les pràctiques no són només un període d’aprenentatge, sinó una experiència de trobada. I és en aquesta trobada
—entre teoria i realitat, entre tutor i estudiant, entre prudència i acció— on es construeix el veritable sentit de l’Educació Social.