“Els hi intento ensenyar el cultiu ecològic i el companyerisme que hi ha aquí”

“Els hi intento ensenyar el cultiu ecològic i el companyerisme que hi ha aquí”

Perfil: El Leo és voluntari des de fa cinc anys del CFP. De fet, és el primer voluntari de l’hort de Sant Miquel de Mata. Els seus coneixements en hort ecològic el fan el candidat ideal per acompanyar als joves de Prelaboral que hi assisteixen per millorar les seves habilitats i competències a fi d’aconseguir la seva inserció laboral.

 

Tal i com explica el Jaume Rodon, responsable del servei Prelaboral, no ha fallat mai i es porta de meravella amb les persones usuàries, amb l’equip de La Klosca, el CET de producció d’ous ecològics que està situat en el mateix indret, i coneix perfectament el què i el com de l’hort.

 

Mitja dècada fent de voluntari de Prelaboral

Cinc anys de voluntariat, es diu ràpid! Ens podries explicar com vas arribar a ser voluntari del CFP?

Quan em van jubilar, vaig fer un hort a casa però se’m quedava petit. Llavors, em vaig apuntar a l’Ajuntament per obtenir un hort però estaven tots ocupats. Tot i això, em van trucar i em van oferir venir a Sant Miquel de Mata. Estic molt content i espero continuar molt temps més.

Com és el teu dia a dia a l’hort de Sant Miquel de Mata? Quines tasques hi fas?

Depèn de l’època de l’any cultivem unes plantes o altres.  Les plantem, les cuidem i les podem i, després, recollim el fruit i el repartim amb els nois.

Què se’n fa de la producció?

La repartim entre tots els que col·laborem. Ja que tots hi treballem, el més lògic és que sigui així.

Què t’aporta personalment aquesta experiència?

M’aporta una gran satisfacció. Jo per mi no podria fer-ho i fer-ho amb els nois i ajudar-los em satisfà i m’omple.

 

Mestratge amb els joves de Prelaboral

Els joves que acompanyes a l’hort són nois i noies que conviuen amb una problemàtica de salut mental i que estan treballant per aconseguir incloure’s a la comunitat a nivell laboral.
Què aprenen al teu costat?

Jo els hi intento ensenyar el cultiu ecològic i el companyerisme que hi ha aquí també. Ens portem com si ens coneguéssim de tota la vida.

Com viuen la possibilitat de trobar feina? Amb il·lusió, amb descrèdit…?

Alguns estan molt preparats per aquesta feina i inclús per una altra. A altres els hi costa una mica més. S’ha d’anar fent a poc a poc i amb paciència.

Ens podries explicar algun cas que t’hagi sorprès particularment?

Hi havia un noi que tenia fòbia a fer entrevistes perquè tenia molta inseguretat. Aquí va aprendre i, finalment, va trobar feina.

 

Voluntariat i sensibilització social

Què li explicaries a algú que es planteja ser voluntari/a d’una entitat per animar-lo/a a ser-ho?

Primer que et satisfà molt i, segon, que t’integres amb ells i és com una família. Jo aquí em sento com a casa meva.

Creus que el voluntariat està prou patent a les entitats o que caldria que n’hi hagués més?

Crec que caldria que vinguessin més voluntaris. De tota manera, depèn de l’edat que tinguis és complicat dedicar moltes hores a fer de voluntari. La gent jove ha de treballar, tenir una feina remunerada.

El col·lectiu de persones que conviuen amb una problemàtica de salut mental, encara avui, està molt estigmatitzat. Com resumiries la teva experiència amb joves que pateixen un trastorn mental al taller de Prelaboral?

Jo crec que amb ells s’ha de tenir molta paciència i comprensió. Són persones a les que els hi costa molt assumir el dia a dia. La meva experiència amb ells és que jo els hi aporto però ells m’aporten molt a mi també. Jo els considero de la meva família i ells igual a mi, em tenen integrat com un dels seus.