09 abr. “Els meus dies en quarentena” reflexions d’un jove de Prelaboral
Aquests dies no han estat molt normals, més aviat excepcionals per haver estat vivint una pandèmia que em retrotreu a una situació a l’Euopa de 1945 en aball per l’emergència que hi ha a tot el vell continent.
Sempre m’ha agradat la història, però una cosa és llegir-la i una altra viure un panorama “similar” a les pandèmies que han assolat a la humanitat des de la prehistòria. Em ve al cap, en primer lloc, la gran pesta bubònica de mitjans del segle XIV o la grip espanyola de 1918, molt més letals.
Per sort aquesta pandèmia en comparació a les dues mencionades és un joc de nens. De tota manera és perillosa segons la franja d’edat i l’estat de salut de cada persona. De moment en el meu entorn no hi ha, que es sàpiga, senyals del virus.
En quant a com estic vivint la quarentena és com unes vacances tancat a casa enfocat en les meves aficions, a part d’estar en família, ajudar a casa i fer la feina de l’institut i l’associació. Estic accentuat a passar tot el dia tancat a casa i és per això que no noto estar tancat tants dies a casa en comparació amb altres casos que és justament el contrari. També perquè ocupo el temps, sempre tinc coses a fer relacionades amb les meves aficions i interessos.
Però en part també trobo a faltar sortir al carrer i portar una rutina perquè estar tot el dia tancat a casa tampoc és bo i sóc molt conscient d’això. Fins i tot jo necessito sortir i airejar-me.