12 maig “En general costa molt acceptar la problemàtica de Salut Mental d’algun familiar”
Per Carla Cruells, Responsable de Comunicació
Perfil: El Jordi Escrig és, de del 2003, Director Tècnic de l’Àrea de Salut Mental del CFP. El seu recorregut a l’entitat és tan llarg com la mateixa. Va començar com a voluntari del Centre Obert de Cirera l’any 1980 i, posteriorment, va passar a ser coordinador del Pre-Taller i, després, del Servei de Rehabilitació Comunitària Maresme.
Tenir un familiar amb una problemàtica de Salut Mental
Com sol ser el procés d’acceptar que una persona de la teva família conviu amb una problemàtica de Salut mental?
Complex i varia segons les famílies. En general costa molt acceptar la problemàtica de Salut Mental d’algun familiar, sobretot al principi i durant el desencadenament dels primers episodis.
Quines dificultats solen aparèixer a nivell de convivència?
Normalment hi ha problemes ja des de la infància, amb moments en els que costa conviure amb les persones que pateixen problemes de Salut Mental, varia segons la demanda d’ajuda de les famílies, tant pel que els afecta a elles com per la persona que pateix un Trastorn Mental. També depèn de si hi ha consum de tòxics, que moltes vegades va associat, o de si es comença un tractament als serveis especialitzats.
Ens podries explicar algun cas en què t’hagi sorprès el paper de la família en el procés de recuperació?
En positiu m’ha sorprès la mare i els avis d’un antic usuari per la seva lluita i perseverança vers la milloria i la recuperació del seu fill. I, en el sentit contrari, una altra mare que, quan la seva filla va realitzar una molt bona milloria i recuperació, va fer tot el possible per incapacitar-la.
L’entrada a recursos de salut mental i el paper de la família
Sabem que la salut mental és molt comú i hi ha diversos graus, fins a una etapa depressiva o estat d’angoixa puntual pot ser una problemàtica de salut mental. En quin moment una família s’ha de plantejar demanar ajuda a recursos de salut mental?
Tot depèn del grau d’ afectació. L’ideal seria treballar-hi el més aviat possible en els casos de Trastorn Mental més greus.
Ara, amb els nous programes PAE-TPI (trastorns Psicòtics Incipients), s’intenta abordar la problemàtica des dels moment més crítics i primerencs. També depèn del grau d’afectació. Hi ha vies com ara els tractaments psicològics, que des d’abordatges clínics i terapèutics poden pal·liar que les afectacions i els problemes de Salut Mental vagin a més.
A qui s’haurien de dirigir per fer-ho?
El Protocol ens marca que han d’ésser els CSMA o, en algunes circumstàncies, els serveis d’ Urgències de la Xarxa de Salut Mental. Malgrat això, hi ha diferents portes d’entrada com poden ser els CAPs , l’escola o els psicòlegs privats.
Solen ser les famílies les primeres en demanar ajuda o bé les persones usuàries?
Habitualment sol ser una demanda de les famílies, moltes vegades després de molt de patiment. Ara, també cal ressenyar la importància que tenen les Associacions de Familiars organitzades, fan una funció de treball de conscienciació de la problemàtica de la Salut Mental i adrecen a les famílies al lloc més adient.
Quin recorregut segueixen dins la xarxa fins arribar a ser ateses pel SRC?
Com he dit anteriorment, el recorregut pot variar. Ara amb els nous programes PAE-TPI (trastorns Psicòtics Incipients) s’ intenta abordar la problemàtica des dels moment més crítics i primerencs però, fins ara, arribaven més casos amb llarga evolució de la malaltia.
Tasca del Servei de Rehabilitació Comunitària
Compteu amb un programa terapèutic per les famílies. Quina és la tasca que s’hi desenvolupa i quina relació manteniu amb elles?
El programa terapèutic per les famílies es desenvolupa a través de dos nivells d’intervenció. Un és el treball més individualitzat amb les famílies. S’hi aborden aspectes que tenen a veure amb la relació interpersonal i els possibles problemes de convivència que puguin sorgir.
I, l’altre, és un Programa anomenat Psicoeducatiu que té diversos objectius com ara assessorar i informar sobre recursos a la comunitat, afavorir la relació social i entre les famílies o ajudar-les a reduir l’angoixa en els moments de possible claudicació.
Les famílies solen estar obertes a venir o es mostren reticents?
Hi ha de tot. Normalment accepten bé poder seure i parlar sobre el familiar afectat i, moltes vegades, agraeixen ser escoltades.
En el cas de les persones que no tenen família o no hi mantenen relació, potencieu el vincle amb altres persones del seu entorn cara a garantir que tenen una xarxa de suport en el procés de recuperació i posteriorment?
S’ intenta explorar totes les alternatives per tal de donar suport a les persones que no tenen famílies i/o referents. En aquest aspecte, cada vegada hi ha més associacions tutelars que supleixen o complementen aquesta tasca.