“Estem aquí per parlar de Salut mental”

“Estem aquí per parlar de Salut mental”

Estem aquí per parlar de Salut mental. La salut mental és molt important per totes les persones en general però no entraré en aquest tema ja que els que hem fet aquest mural som persones a les que se’ls hi ha diagnosticat un trastorn mental, una malaltia que els psiquiatres consideren de per vida, i segons ells hem d’estar medicats també de per vida, essent considerats bàsicament malalts i no persones, sense gairebé tenir oportunitats laborals, la gran majoria viuen a càrrec dels seus pares o van a centres especialitzats sense tenir ambicions i objectius a llarg termini degut a que se’ls ha convençut d’això.

Jo no considero que aquesta sigui la realitat. Si ens fixem en la història, persones amb malalties mentals han aconseguit grans coses per la humanitat. En tots els àmbits i disciplines de la vida, hi ha hagut científics, inventors, escriptors, polítics, activistes, músics, poetes… on persones diagnosticades amb trastorns mentals han destacat i inclús han arribat a canviar el rumb de la història. Sense excloure a persones amb trastorns mentals que mai van ser diagnosticats o que ho van ocultar.

Molts de nosaltres som molt sensibles i podem expressar sensacions i imaginar coses que altres consideren impossibles. El que s’han considerat bogeries al llarg de la història, han estat demostrades, possibles i certes. Els nostres deliris i al·lucinacions ens obren la ment a possibilitats que altres descarten a l’instant.

Les persones amb trastorns mentals tenim molt poca credibilitat, però en la majoria de casos, mèdicament no se sap l’origen de les nostres malalties, al meu li diuen desequilibri químic i bé, Per què passa? Quan passa? On? A les al·lucinacions els hi diuen falses percepcions de la realitat. A què es deuen? A mi aquestes respostes no m’aclareixen perquè sóc com sóc i el que em passa.

El nostre cervell físic no es diferencia del de la resta, però sí que tenim una gran varietat de símptomes que ens poden perjudicar molt si no els sabem gestionar. Per sort, la neurociència, l’estudi de la ment, està fent grans progressos, però aquests nous coneixements no s’utilitzen tant com haurien a les consultes de psicòlegs i psiquiatres.

Totes les persones considerades sanes o malaltes es poden beneficiar molt d’aquests coneixements, l’autoconeixement i la gestió d’emocions i els pensaments, però en el cas de persones amb trastorns, és absolutament necessari.

Jo he millorat molt per la meva banda, coneixent-me a mi mateixa, canviant la meva forma de pensar perquè fos més positiva, gestionant el meu temps, trobant maneres de calmar-me, mediant, tenint rutines i hàbits, dient-me a mi mateixa cada dia que sóc capaç de fer tot el que se’m proposi, sabent quines situacions em poden alterar per tenir un pla de resposta, entre altres moltes coses que no impliquen haver de prendre 10 o més pastilles al dia, que afecten a la meva memòria, als meus òrgans i escurcen la meva vida.

Sabem que hi ha moltes persones que ens respecten, ens cuiden i valoren, però a la resta no ens infravaloreu, no ens tingueu por, no ens insulteu, parleu amb nosaltres, coneixeu-nos, perquè abans que malalts, som persones.

 

Autora: Eulalia Torné.

Text llegit durant la inauguració del mural sobre Salut Mental fet a Premià de Mar.