21 maig GRUPS TERAPÈUTICS FAMILIARS DE JOVES DELS SRC. OBJECTIUS, RESULTATS I REFLEXIONS
Per Laura Gómez Quijada, psicòloga sanitària col·legiada núm. 22965 amb orientació psicoanalítica. Cap del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Burriac de Premià de Mar, del Centre Formació i Prevenció, des del seu inici el 2002. Més de 25 anys d’experiència en l’atenció a persones que pateixen Trastorns Mentals Severs (TMS).
l.gomez@cfpmaresme.org
Part del treball que es realitza en un Servei de Rehabilitació Comunitària té el focus posat en les famílies, com a persones que acompanyen als nostres pacients en el seu procés. Fins el 2023 els grups que s’havien realitzat al SRC Burriac i al SRC Maresme amb familiars bàsicament havien sigut psicoeducatius. En aquests, el que es pretén és formar d’alguna manera als familiars sobre els diagnòstics, les dificultats, els fàrmacs, l’autocura dels cuidadors, els recursos de salut mental… La realitat és que la necessitat que més predominava als grups era parlar sobre les dificultats o angoixes que es trobaven davant dels seus familiars, diagnosticats d’un problema de salut mental. Fruit d’aquesta necessitat neix la idea de crear tres grups diferents, dos que atenen als familiars dels adults i un que és pels familiars dels joves. Cada un d’aquests el porta una psicòloga que forma part dels equips dels SRC.
Em centraré en el que porto jo, que correspon al de familiars del Grup de Joves, programa específic dels dos SRC del CFP, el SRC Burriac i el SRC Maresme.
Durant el 2023 vam crear el programa per començar després d’estiu. Van ser mesos per poder elaborar-lo. Vam fer diverses reunions, vam llegir llibres i articles, vam supervisar l’enfoc i es va crear un programa des de zero.
EL PROCÉS
Cal destacar que el procés d’inici del grup comença detectant, per part de l’equip, famílies susceptibles de poder pertànyer a un grup d’aquestes característiques.
El referent del jove atès parla amb el noi per veure si està d’acord en que es proposi aquest grup al seu familiar o familiars. Si està d’acord, signen una autorització on queda plasmat això.
Posteriorment jo, com a psicòloga del grup, em poso en contacte amb el familiar o familiars i fem una entrevista inicial. En aquesta, a part de conèixer-nos, s’explica el sentit i funcionament d’aquest grup. Se’ls hi diu que es tracta d’un grup de diàleg i de comunicació sobre els seus familiars, atesos al Grup de Joves. Es demana compromís en el treball, en la participació, en l’assistència… Em centro molt en la importància de la confidencialitat, el que es parla en el grup no surt d’allà. També es demana respecte a les opinions dels altres. Insisteixo en el fet que sigui un espai de descans i d’autocura. Si es veu necessari es fa alguna entrevista més. Després, si està d’acord, el familiar entra en el grup.
Funciono amb una llista de difusió de WhatsApp on s’envia recordatori de les sessions, i també alguna informació que algun membre del grup vulgui compartir sobre recursos de la ciutat o algun tema comentat al grup.
Les sessions es realitzen des del mes de setembre o octubre fins juliol. Es realitza cada 3 setmanes, i la durada de la sessió és d’hora i mitja. Sempre hem fet el grup els dimarts de 18.30 a 20h, encara que últimament hem avançat l’hora per demanda de dues persones del grup. Ara es fa a les 18h. Ara mateix estem en la segona edició d’aquest grup.
Cal destacar que és un grup obert i pot entrar algun familiar un cop que ja estigui iniciades les sessions de l’any.
LA FUNCIÓ DE COORDINADORA DEL GRUP
Aquesta tasca implica una sèrie de funcions que s’han de sostenir al llarg del temps.
Per una banda, s’ha de mantenir i preservar el marc de cada trobada respectant el lloc, l’horari, les normes i el funcionament. És important per instaurar estabilitat per la meva part.
S’ha de col·laborar amb els familiars per facilitar l’intercanvi, l’expressió i l’elaboració de cada membre i del grup en conjunt. El meu paper no és donar consells ni dir com s’han de fer les coses. És obrir el diàleg als membres i que circuli la paraula, preservant l’ordre. És a dir, aconseguir que els més inhibits puguin parlar, i que els més participatius puguin deixar espai de paraula als demés.
Per tant, el que ha de predominar és la reflexió sobre els temes que s’obren, l’intercanvi d’opinions i de maneres de fer de cada un dels membres. Es parlarà de les dificultats dels nois, de les dels pares respecte a ells, les interaccions amb la família extensa i la connexió amb la pròpia història del familiar.
El meu paper ha de ser estar atenta al que es diu i al que passa en el grup per facilitar que tothom participi. La meva intervenció ha de facilitar la conversa. Per tant, puc participar suggerint temes que algú ha anomenat de passada, fent preguntes o plantejaments al grup a partir del que s’ha dit, oferint una síntesi del que es va dient… Per tant, és un paper actiu de guia però sense ser intrusiva, i deixant espai a les elaboracions del grup en les sessions i entre sessió i sessió.
DADES DEL GRUP 2023-2024
Aquell any es van proposar un total de 9 joves per ser treballats familiarment. Tots ells van signar el seu consentiment.
D’aquestes 9 famílies, una no va voler ni ser entrevistada. Una altra va acceptar entrar al grup però, just abans de començar, la noia va deixar el Grup de Joves i la mare no va voler seguir. Així que van quedar 7 famílies. Una d’elles no va a arribar a realitzar cap sessió. Per tant, han sigut 6 les famílies ateses grupalment. Com a característica interessant, s’ha de dir que tenia dos matrimonis, per tant, eren 8 membres en el grup. Es van realitzar 13 entrevistes inicials, ja que amb alguna família vaig fer dues.
Una característica curiosa dels Grups Familiars de Joves és el tema de les nacionalitats. En aquest primer grup hi havia una persona de Colòmbia, una de Marroc i una de República Dominicana. La resta eren del país.
DADES DEL GRUP 2024-2025
Respecte a aquest any, una dada a tenir en compte és que encara no ha acabat, pot ser que s’incorpori algú més ja que encara resten 3 sessions.
Aquest any s’han proposat un total de 8 joves per ser treballats familiarment. Tots ells han signat el seu consentiment.
D’aquestes 8 famílies, una va decidir a última hora no començar. Era una mare que ja havia participat l’any anterior. Una altra, que també era de l’any anterior, va tornar a treballar i no veia possible ni iniciar el grup. Així que han quedat 6 famílies que són les que han sigut ateses grupalment. Com a característica interessant, s’ha de dir que hi ha un matrimoni que ja estaven l’any anterior i els dos pares d’una altra jove. Per tant, han sigut 8 membres en el grup. S’han realitzat 7 entrevistes inicials, ja que algunes famílies venien del grup anterior i no vaig valorar necessari tornar a fer entrevista individual.
Una altra dada interessant, de nou, és la que té a veure amb les nacionalitats. Hi ha una persona de Marroc i una de Rússia. La resta han sigut del país.
TEMES DE DIÀLEG EN EL GRUP
Quan he recopilat els temes de discussió al grup, al llarg d’aquest temps, crec que queda retratat els temes centrals dels joves en l’actualitat.
- Salut mental i símptomes. Als pares els preocupa temes com la manca de desig, les dificultats de son, l’aïllament i la manca de relació social, les pors… Destaca la gran preocupació quan hi ha ganes de morir, autolesions o problemes cognitius. També es parla dels ingressos, l’evolució, la medicació, els efectes secundaris i els tràmits administratius.
- La relació dels professionals amb els nois i amb la família.
- La història de vida dels fills i la pròpia.
- Com la societat no accepta la diferència i els seus fills queden apartats, a vegades.
- Dificultats per seguir amb els estudis obligatoris. Molts d’ells han patit bullying.
- Relació amb la família propera i extensa, i amb els iguals.
- Qualitats i capacitats dels nois.
- El futur laboral, formatiu, de parella…
- Estètica i imatge dels fills (manera de vestir, xarxes socials, excés de pes…).
- Consumisme i malbaratament de diners.
- Sexualitat (identitat de gènere, orientació sexual, no binari…).
- Cura del cuidador (moments en parella, aficions…).
- Pèrdues derivades del trastorn dels fills (relació amb la resta, tancament a casa…).
- Col·laboració dels nois a les tasques de la llar.
REFLEXIONS
Per començar voldria dir que aquest grup destaca per tenir unes característiques específiques. S’ha de dir que fins ara tots els membres del grup han sigut figures parentals, generalment mares, encara que han participat tres pares al llarg del temps. Això té a veure amb l’edat de les persones ateses al Grup de Joves, que oscil·la entre els 16 i els 30 anys. Sent tant joves i tenint problemes, encara viuen amb els progenitors.
També destaca que hi ha diverses nacionalitats en el grup. Això ha passat en les dues edicions que porto. És un tema que enriqueix. Però, en el cas que aquestes persones tinguin diferent llengua, implica dificultats en la comunicació per raons idiomàtiques. Sovint dedico més temps i més preguntes per a que quedi clar el contingut expressat. Crec que, en general, el grup és molt acollidor i mostra paciència per poder entendre el que diu aquella persona. És molt interessant el fet que aquest grup sigui un mosaic de cultures. Implica un espai d’integració cultural i social d’aquests pares, encara que aquesta integració sigui derivada de la problemàtica que pateixen els fills. En aquestes dues edicions del grup hem tingut persones de gairebé tots els continents: Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia.
Alguns pares, tot i estar en edat laboral, estan de baixa amb la CUME. Aquesta és una prestació per cura d’un menor amb diagnòstic greu físic o psíquic. Per tant, molts no treballen, especialment s’acullen a aquesta prestació les mares.
També s’ha de dir que la vinculació al grup és complicada. Costa sostenir el compromís de venir a totes les sessions. Hi ha dificultats respecte a l’assistència i a la puntualitat. És habitual que hi hagin absències a les sessions. Els motius són variats. Considero que els fills moltes vegades necessiten molta atenció, cosa que crea relacions simbiòtiques. Altres vegades, el familiar no està aquell dia per poder parlar de les dificultats ni per compartir. També pot haver motius laborals o necessitat de fer gestions diverses del dia a dia. Encara que demano que informin si no han de venir, moltes vegades no ho fan. Dona la sensació que tenen l’atenció centrada en altres temes aquell dia. Tot i aquesta dificultat, diria que els membres del grup li donen un valor a aquest espai, estan vinculats a la seva manera i treballen quan estan en les sessions.
El Grup de Joves té una alta rotació. Els nois fan estades curtes al nostre recurs perquè es vinculen a recursos laborals o formatius, recuperant el projecte vital. Per poder donar temps a aquests pares per treballar temes importants, es procura mantenir la plaça fins acabar aquella edició del grup al juliol. Sempre es té en compte que manifestin desig i necessitat de continuar, i que hi hagi places suficients. Així intento que no es trenqui el procés que aquests pares han iniciat al venir al grup. Alguns, tot i l’oferta, decideixen marxar quan el seu fill es desvincula del servei, no podent seguir el treball terapèutic grupal.
Crec que oferir un espai com aquest és un privilegi per les persones que hi participem. Pels familiars és parar a pensar i a dialogar, tema que en l’actualitat està molt infravalorat. Recordo un comentari d’una mare que deia que deixava quilos de preocupacions allà quan marxava. De fet, quan entra un familiar nou es pot observar certa acaparació dels temps de paraula, fruit de la necessitat de comunicar-se. Venen molt angoixats. Després, amb el pas de les sessions es va reduint aquest fet. Per tant, és un espai on poder agafar oxigen, com si fos un bàlsam per ells. Per la meva part, és un honor poder ajudar a aquests pares a estar menys angoixats i a trobar espais on no es jutja a ningú, perquè tots estan en el mateix vaixell atenent als seus fills.
Estar en un espai així és poder reconèixer, a vegades, que les coses no s’estan fent bé del tot a casa. Però també és confessar l’amor i la preocupació que senten pels seus fills.
Tot i la situació, a vegades desesperada, tenim moments de riures que ajuden a relaxar les situacions. Inclús, en algunes sessions, el focus no està posat en els fills i expliquen coses sobre ells mateixos. Això ho valoro com sà, com un intent de poder en algun moment prioritzar-se a ells mateixos per davant dels fills, en un espai que ho poden fer.
Intento transmetre que, amb el temps, els seus fills estaran més tranquils i podran reprendre projectes. Ara per ara estan cuidant-se en el Grup de Joves per estar millor en el futur. Hi ha molta angoixa i sensació que el temps es perd. Intento manifestar que és guanyar, és assolir estabilitat.
Per la meva part, destaco l’enorme flexibilitat que haig d’exercir en aquest grup. A vegades, començo amb una sessió unifamiliar, sense saber si vindrà algú més o no. Després sempre apareix algun altre membre del grup, o dos o tres persones més. Això implica estar sortint i entrant de la sessió per rebre als que arriben tard. Així que adapto la meva intervenció a la situació que em trobo. Com veig que els membres del grup no s’angoixen per aquest improvisació, anem fent d’aquesta manera.
Per mi, l’objectiu primordial en aquest grup és treballar l’angoixa i la incertesa davant de la situació. També que els membres del grup puguin compartir amb persones que estan en la mateixa situació, que circuli la paraula. Els tranquil·litza molt veure que hi ha altres persones que estan patint el mateix que ells. El més important és l’objectiu d’autocura que implica aquest espai.
Amb aquests objectius bàsics però molt importants en el cap, seguiré treballant per ajudar a aquestes famílies a trobar-se més tranquil·les en el treball de tenir cura dels seus fills.
REFERÈNCIES:
TORRAS DE BEÀ, Eulàlia (2013): “Psicoterapia de grupo. Para ninos, adolescentes y familias”. Ediciones Octaedro Psicoterapias.
JASINER, Graciela (2020): “La trama de los grupos. Dispositivos orientados al sujeto”. Lugar editorial.
VALLEJO JIMÉNEZ, Felipe (2006): “Espacio grupal para pacientes psicóticos en un Centro de Salud Mental”. Apuntes de Psicología 2006, Vol. 24, número 1-3, pàgs.331-343. ISSN 0213-3334. Colegio Oficial de Psicología de Andalucía Occidental y Universidad de Sevilla.
https://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/InformacionUtil/44539/2046?changeLanguage=es