27 abr. Jocs Florals CFP – Candidatures poesia
“El Tedi de confinar-se” de Mirl
Passen els dies
de forma llarga i pausada,
quan s’està confinat.
Les hores semblen més lentes,
i la rutina de no sortir
aclapara el matí i la tarda.
Les nits es tornen reflexives,
i costa adormir-se.
“La infantesa que t’ha vist passar” de AJR
La infantesa que t’ha vist passar
va deixar-se encesa una llum
que a voltes veig brillar
sobre el pit de la mà.
Si la incertesa que du la mar
m’encantés un vespre de tardor
pujaria a l’ona del temps
per veure el meu amor jugar.
La noieta de pell blanca va deixar
la seva infància vora el mar
dormida al fons d’una cargola
dormida amb la remor de l’aigua.
“Lo siento” de Jimmy Shibaru
Lo siento de verdad que lo siento
porque te hago sufrir con cada cosa que pienso
lo siento por esconderme en la culpa
y es que la mentira me la chupa
y la escupo por la boca
luego todo me choca
oye que lo siento
porque me pierdo en mis emociones
y te hago delirar
a veces de grandeza y otras te rompes contra el suelo.
Lo siento por decirte cosas negativas
que a veces esquivas
y mientras escribas
así me evitas
me arrepiento tanto de no sentirte
y mentirte a diario
lo siento por enseñarte a manipular y que todo salga tan mal
mi amor por ti es más que carnal
pero te deseo más de lo que te quiero.
Lo siento si te duele
si sientes al mundo como cruel
y te hundes tú mismo con mis palos
de verdad que lo siento.
Te digo las cosas a la cara
pero no me haces ni caso
bebes de ese vaso
lleno de café en el que pierdes la fe.
Lo siento Javier
todos te dicen Jimmy
has creado un alter ego
que está cegato
y así dudas en un arrebato
con tanto odio que no expresas
Y yo digo ¿a qué esperas?
Lo siento por matarte en cada verso
desnudarte ante el folio en blanco
y de mientras te rompes por dentro.
“Poesia política” de Política a l’atur
L’àngel de la mort decau en els seus passos
Com espurnes de dolor, infecta les ments
Dels qui mes ploren,
ments febles d’esperances
I obscurs paladars de dolçor.
Amb paraules inamovibles
I sense socors en els seus braços…
Res es íntegre,
Res pren consciència del que passa
Es creuen manar a un virus que no minva
I que selecciona les seves víctimes
Amb la despietat de la pobresa, i
el valor feble de les seves energies.
Decauen en les seves fulles,
Ales infectes
Plomes sense escriptura
Versos sense futur
De lo imaginable
I converses alienes
Al que passa.
Entre brots
D’arriscar feblement
I posar en joc
La oportunitat
D’allò que supera en el futur
Recorren al temps,
A una nova oportunitat d’un
Miraculós sentit
De les seves lleis
Que no son res més
Que no malmetre
Allò que res més ens es
Desafortunat …
Les monedes de canvi
D’un judes sense ajuda
D’un destí d’ infortuni
Dels que res mes , es creu amo
De la salut
Que a tots infecta
Sort altruista
En el qui
Més fe te en l’esperança
Obsessionat, sobrepassat
Per si els diners són el destí
D’un poble, d’un mon on mor
I a qui mor al propi àngel corrosiu
Sostenint el que més aprofundeix
En els seus somnis
A les seves víctimes
Infortuni , joc , jugada a totes mans,
El risc sempre a ser al millor
A jugar al qui mes guanya
I al valor més alt
De decidir el temps òptim
En cada pas
Secundat en àngels
Il·lusionat ,
Esperant haver superar
El risc de la vida
I confiant espero
Que amb persones visibles
De coratge.
El temps , Aliat
Mana en la fe dels altres,
Superant així la crisi
Que ens envolta,
Esperant, aquesta vegada
Si el futur no erri els seus Passos.