03 ag. “Les situacions com l’actual operen com a desencadenants de conflictes previs no resolts.”
Marcelo Edwards és Psicòleg i Psicoanalista, membre de la Fundació Europea pel Psicoanàlisi. Des de l’inici del CFP ha estat molt vinculat a l’associació. Actualment és el responsable de fer supervisions de casos amb els equips d’Habitatge, SRC, Intermediació Laboral i CRAE.
Es preveu que, degut a la crisi sanitària, hi haurà un augment de persones amb una problemàtica de salut mental. Quins són els símptomes que creus que ha desenvolupat aquesta situació?
Les consultes més freqüents són per estats d’ansietat, depressió, i també pel dol en els casos de pèrdua d’algun familiar o amic.
Si els sentim, quan creus que és el moment de demanar ajuda?
Sempre és un bon moment per demanar ajuda. Hi ha molta gent que es resisteix a fer-ho per diverses raons, però moltes vegades és per pensar que els que consulten no tenen una voluntat suficient per afrontar els seus conflictes. El jo no sempre es capaç de fer-ho. Les situacions com l’actual operen com a desencadenants de conflictes previs no resolts.
Durant el confinament es va posar a disposició de la població múltiples telèfons de suport a les persones que ho necessitessin. És cert que en aquell moment no hi havia una altra opció però, quina consideració tens d’aquest format de teràpia? Què es perd sense el llenguatge corporal? Penses que pot ser efectiva?
Sempre és millor una atenció presencial però, en determinades circumstàncies, les sessions online són útils. El món està canviant molt ràpidament. Hi ha pacients que han de viatjar freqüentment per raons laborals o que no poden venir a la consulta per una malaltia o una situació familiar. També hi ha pacients fòbics o psicòtics que, a vegades, no poden assistir-hi i aquests mitjans faciliten la continuïtat dels tractaments.
En línies generals, com han passat el confinament les persones que ateneu?
Això varia molt. Els que no ho han suportat bé són els que estaven sols, els que s’han infectat, els que han perdut la seva feina o negoci, la gent gran, els que tenien patologies prèvies i, també, els que no tenien res a fer o no van ser capaços d’organitzar-se una rutina d’activitats. Molts nens han perdut el sentit del temps per l’impossibilitat d’anar a la escola i s’ha multiplicat l’ús dels videojocs.
Quins són els sentiments que més s’han despertat entre ells/es?
L’angoixa, la depressió i la inseguretat.
Hi ha hagut casos de persones ateses pel CFP que han viscut el confinament amb més tranquil·litat que abans, per ells/es ha estat una millora. Com expliques aquest fenomen?
És difícil fer generalitzacions: cada cas és un món però és cert que, per alguns nens, l’allunyament de les seves famílies ha disminuït les seves angoixes. Així mateix, per alguns pacients fòbics o psicòtics el contacte amb la gent del carrer o amb situacions d’exigència social o laboral els hi genera ansietats persecutòries i el confinament ha produït l’efecte contrari.
Alguns serveis ja estan atenent a grups reduïts. Com han viscut la tornada els i les usuaris/es? Tenen por de reprendre l’activitat presencial?
Hi ha qui se sent molt millor perquè l’aïllament ha sigut molt dur, i en canvi, tal com deia abans, en altres casos el contacte presencial amb els altres desperta ansietat.
És possible que aviat hi torni a haver mesures de distanciament social. Com creus que pot afectar emocionalment el fet de que, després de mesos confinats i de viure la sensació de que cada cop estem millor, tornem enrere en aquest procés?
No tinc la impressió de que tornarem a un confinament com el que hem passat. Els rebrots són parcials i estan més o menys localitzats. Tal com diuen els experts de la OMS la situació actual a Espanya està lluny de l’anterior. Les mesures incidiran sobre l’oci nocturn, les reunions massives i la continuïtat amb les mesures de prevenció.
Quines seqüeles psicològiques creus que pot ocasionar haver viscut aquesta pandèmia i l’aïllament social?
No crec que es produeixi un canvi substancial. Aquells que s’han descompensat per la situació és perquè tenien problemes previs o bé perquè han tingut una pèrdua important: de familiars i amics, o de feina.
Quines mesures personals podem prendre per mantenir la nostra estabilitat emocional en ordre?
Les de sempre: estimar i treballar, tal com deia Freud. La passivitat emmalalteix.