31 maig Li diria: “No vagis amb por perquè allà et cuiden i et donen carinyo de sobres. Mai et deixaran tirat.”
Perfil: En Jonathan té 18 anys i, des de en fa set, que l’acompanyem des de diversos recursos del CFP. Concretament, dels 11 als 16 anys ha viscut al CRAE i, després, a pisos assistits per a joves (DGAIA). Ara mateix està al pis PIL, un habitatge mixt del Programa d’Inserció Laboral.
Estada al CRAE
Cinc anys al CRAE convivint amb 20 nens i nenes i l’equip educatiu. Es diu ràpid! Si haguessis de destacar tres coses d’aquest temps, quines serien?
Com cuiden els educadors als nens, els hi tenen un bon apreci. Després amb els companys hi ha feeling, hi ha bona convivència. I no és molt tancat, es fan moltes sortides, es va al parc, a la platja…Està guai el nostre àmbit.
Val…Sou una mica lliures de decidir el què us agrada fer. I us ajunteu per edats, oi?
Sí, molt. Perquè els petits tenen un horari, els mitjans un altre i els grans un altre. A l’hora d’anar a dormir, per exemple. També per fer els deures hi ha un espai pels petits i un espai pels grans o bé el mòbil el pots tenir a partir dels 12 anys, però sempre l’has de deixar carregant a les nits.
Això d’anar a dormir sense pantalles ho hauríem de fer tots! Què li diries a una persona que està a punt d’entrar a un CRAE de la teva experiència?
Jo li diria: “No vagis amb por perquè allà et cuiden i et donen carinyo de sobres. Mai et deixaran tirat. Sempre t’estaran ajudant i et donaran opcions del que necessitis.” I, al cap i a la fi, el centre amb el temps acaba sent la teva família. Però també depèn de la persona i de la situació en la que estigui.
Clar…
Perquè no és el mateix si la situació és lleu i estàs allà per poder tornar amb la teva família. Si és per temes greus estàs allà i saps que no tornaràs amb la teva família, t’ho prens diferent.
Quina relació s’estableix amb els companys i companyes? I els educadors, què representen per tu?
Jo m’he fet més amb els educadors que amb els nens. Era com un educador més. Amb els companys era més d’anar a la meva, de totes maneres, em portava bé amb ells quan havíem de fer activitats o així, m’hi comunicava i ells amb mi. També intentava fer com d’educador amb els nens petits. Quan anava al parc i es queien, doncs jo anava, els ajudava o quan alguna cosa els hi costava els hi deia: “Primer fes això, després allò…”
Sembla que anaves més a la teva amb els teus iguals, no? Estaves molt amb educadors o ajudaves als més petits, oi? Em sembla curiós perquè ara fas un Cicle Mitjà d’Atenció de persones en situació de Dependència, oi? Té alguna cosa a veure que tu hagis estat acompanyat pel centre i altres recursos?
Sí, molt. Jo sóc una persona que m’agrada ajudar a la gent des de ben petit. I com que aquest àmbit es tracta d’ajudar a persones que no han tingut una vida, per dir-ho així, bona doncs… Estar a un centre i haver vist una mica de tot m’ha fet pensar que m’agradaria estudiar això.
I a què t’agradaria dedicar-te exactament, ho tens clar?
Voldria treballar a un centre.
Pisos assistits per a joves (DGAIA)
Els pisos per a joves ja estan més orientats a fer primers passos cap a la vostra autonomia. En aquest sentit, vas notar algun canvi al accedir-hi?
Sí, canvia molt. D’estar sempre en una línia amb unes rutines, arribes a un pis i se t’obre la ment perquè tu ja has de fer el menjar, fer-te les rentadores, fer la compra, els estudis…T’ho has d’organitzat tot. És un canvi positiu. T’ajuda per estar preparat per en un futur saber fer moltes coses.
És dur eh el canvi de fer-ho tot…(Riures)
Sí, però ho has de fer. Hi ha gent que amb 25 anys no sap ni posar rentadores. Tu no tindràs sempre un educador per supervisar-te. Quan tinguis 21 anys t’hauràs de buscar la vida tu sol. Si et poses les piles, t’anirà bé. Si no te les poses doncs…Passarà el que passarà.
Créixer a recursos per a infants i joves tutelats i visió de futur
Alguna vegada has notat l’estigma per viure al CRAE o als pisos?
No, mai. Tampoc és que ho vagi dient que vinc d’un centre. Jo faig com si vingués d’una família. I quan ja tinc una relació amb la persona i si ve al cas li explico. Dic mira, m’ha passat això, he estat en un centre…I res…Em fan unes preguntes per saber què és i tot això però mai he tingut estigma.
Crec que també és pedagògic fer-ho així. Primer et coneixen i després , en tot cas, sabran que has viscut a aquests recursos. Aquesta actitud que et surt natural evita els prejudicis, oi?
Sí perquè haver estat a un centre no em defineix. Això és per un problema que ha tingut la teva família i aquest problema ha tingut aquest resultat. Això no diu qui ets ni com ets. Ni la gent ha de saber tota la teva vida. No sé…És un centre, tampoc és culpa teva.
Com creus que et marca créixer acompanyat per recursos com els residencials del CFP?
Puc enfocar-ho a nivell estudis. Quan estava amb la meva família anava, escalfava la cadira i me’n anava cap al carrer, perquè casa meva la trepitjava poc. Un cop vaig estar al CRAE, em van començar a ajudar, a estar per mi, a preguntar-me com havia anat a l’escola….I, a part, els professors també et donen suport. I poc a poc vas agafant l’hàbit d’estudiar i això t’ajuda molt.
Com t’imagines d’aquí a 10 anys? Com t’agradaria que fos la teva vida si poguessis escollir?
És que no se sap, et poden passar moltes coses. Per exemple, aquest any tinc pensat començar el cicle superior d’Integració Social i estar a un centre potser l’any següent. I potser l’any que ve vaig a fer esport. Depèn…M’agradaria estar a un centre, tenir la meva parella, casa meva, el meu cotxe…Tenir una vida estable en un futur.
Voleu afegir alguna cosa?
Jo si pogués tornar enrere en el temps i em pregunten: Què vols fer tornar amb la família o quedar-te a un centre? Escolliria 100% un centre perquè l’ajuda que tens un centre et canvia la vida. A mi m’ha canviat la vida, jo he patit bastant i a l’hora d’estar al centre, a sobre amb la meva germana. Al principi és una mica dur però amb el temps et vas adaptant i és una gran ajuda que tens, un centre. Jo Escolliria 100% centre de nou.