“M’agradaria que tothom s’enfrontés amb un full en blanc. És molt alliberador”

“M’agradaria que tothom s’enfrontés amb un full en blanc. És molt alliberador”

Per Carla Cruells, responsable de Comunicació del CFP

 

Perfil: La Maria és una de les participants del programa de ràdio Pati Interior, del SRC Maresme que s’emet per Mataró Audiovisual. Fa més d’una dècada que l’acompanyem des d’aquest recurs i, actualment, a banda del programa de ràdio, participa a una altra activitat del Servei de Rehabilitació Comunitària. La comunicació sempre l’acompanya. Tant és així, que ha escrit un llibre parlant de la seva malaltia “Bipolar, sucedáneo de una tesis”.

 

Comencem l’entrevista i la Maria proposa explicar-nos l’escrit que ha preparat per descriure “Què és per ella la ràdio” en motiu del Dia Internacional de la ràdio. Diu així…

“Escoltar-la i participar-hi és com una radiografia dels meus anhels adormits durant anys que em fa sentir i activar-me cada dia gràcies als meus companys i, per suposat, a vosaltres”.

 

Experiència a la ràdio

Formes part de l’equip de ràdio Pati Interior. Ens podries explicar com és la preparació i realització d’un programa?

En principi emocionant. Has de buscar tema i quadrar minuts amb els companys. Tenim una redactora meravellosa que condueix el programa i ens dona llibertat sempre amb la base del respecte. Cadascú prepara el tema del mes a casa i els dimecres anem al centre i l’exposem.

De quines temàtiques sols parlar?

Ara parlo d’invents i descobriments. A la meva primera etapa de ràdio vaig fer una cosa estranya: el Camino de Santiago radiat.

Ah sí? Ens podries explicar un exemple de descobriment que hagis donat a conèixer als oients?

Sí, el de la seda. Una emperadriu xinesa estava prenent el te i li va caure l’embolcall d’un cuc de seda dins. Quan el va agafar, va veure el cabdell de la seda i va descobrir que amb això podia fer els seus quimonos.

I el Camino de Santiago radiat…Sona molt bé! En què va consistir aquesta experiència?

Vaig anar a la biblioteca i, casualment, vaig trobar un llibre del Camino de Santiago. El nom de Santiago per mi té molt de significat. El Camino de Santiago radiat va durar tot un any, 12 programes. A un dels primers vaig explicar com preparar-lo: equipatge, entrenament, resistència…tot. Després vaig explicar les esglésies que ens trobàvem pel camí, la flora, els paisatges… Les distàncies són diferents si vas a peu, a cavall o amb bici i explicava com arribar de cada manera. Va ser molt divers.

L’últim programa va ser l’arribada a la catedral. Em van caure les llàgrimes al explicar-ho…Jo penso que hi ha alguna cosa a l’altra banda i em vaig emocionar.

 

Escriure un llibre i donar visibilitat a la malaltia mental

Has escrit un llibre “Bipolar, sucedáneo de una tesis” sobre la malaltia mental amb la que convius. Ens podries explicar en quins aspectes et centres?

Hi convisc des dels 25 anys i ara en tinc 60. El llibre parla de la malaltia, dels símptomes i de com crec que ho has d’afrontar cap a tu mateix i cap als metges. Penso que el més important és assumir que tens un problema (no m’agrada dir malaltia mental, sinó problema). Un cop assumit, pots buscar solucions. I si veus que no te n’acabes de sortir, demanes ajuda i aquí entren els metges. Els metges volen saber tot el que hi ha al nostre cervell i això a ningú li agradaria. El hi donem “alguna moneda” però no tot el “botí”.

A què et refereixes? Quines monedes?

Les que quan tinc una crisi en un moment donat m’ajudin a portar-la de la manera més dolça, si és que n’hi ha. L’important és que quan tens una crisi no facis servir cap tipus de violència, i aquí és on han d’entrar, la resta és nostre. La violència és terrible per tothom, també per qui ho fa.

Et va ajudar reflexionar i escriure sobre la Bipolaritat?

I tan, en tenia moltes ganes. Em va ajudar perquè quan el cap està trasbalsat és com un carrusel i tu estàs dins. Escriure el llibre em va ajudar a poder-ho veure des de fora. Vaig tenir molta sort perquè vaig veure que no estava bé i ho vaig assumir molt ràpid.

Comunicar forma part de la teva vida (ràdio, llibres…) com creus que pot ajudar a una persona que conviu amb una problemàtica de salut mental expressar-se per diferents vies?

M’agradaria que tothom s’enfrontés amb un full en blanc. És molt alliberador. Tingui problemes o no. Omple molt a nivell personal i cultural.

 

Salut mental i estigma

Creus que avui en dia les persones que conviuen amb una problemàtica de salut mental estan estigmatitzades?

Crec que els estigmes de la malaltia mental primer els posa qui té el problema. Si cadascú assumís i demanés ajuda les altres persones no tindrien estigma.

Què diries a algú que acaba de saber que conviurà amb una malaltia mental?

Li diria que potser és una mica catàstrofe a la seva vida però que no està tot perdut. Jo he tingut una vida en família i també amb amics i veïns normal. Has de buscar ajuda i endavant!

I a les persones que tenen estigma?

A les persones que tenen estigma els hi diria que es mirin de veritat als ulls amb un mirall i veuran que no són res més que els nens que porten dins. Si necessiten ajuda, els ajudaran.