03 set. PEER TO PEER. SUPORT ENTRE PARELLS EN SALUT MENTAL
Per Laura Gómez Quijada, psicòloga sanitària col·legiada núm. 22965 amb orientació psicoanalítica. Cap del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Burriac de Premià de Mar, del Centre Formació i Prevenció, des del seu inici el 2002. Més de vint-i-cinc anys d’experiència en l’atenció a persones que pateixen Trastorns Mentals Severs (TMS).
l.gomez@cfpmaresme.org
Peer to peer es refereix a persones expertes per l’experiència que, després de realitzar un procés de recuperació en Salut Mental i una formació, poden ajudar a altres persones que, en l’actualitat, estan patint un problema de salut mental. És la idea del suport mutu professionalitzat, de manera que puguin ser inclosos com a professionals dintre dels equips terapèutics. Aquest perfil està instaurat des de fa molts anys en altres camps com és el cas de la diabetis, l’oncologia o la nefrologia.
Les persones que treballen en aquesta branca s’anomenen TeAM, és a dir, Tècnic en Acompanyament i Suport Mutu. Recolzen els equips oferint consells basats en la seva experiència en ingressos, atenció en serveis… Per tant, formen i sensibilitzen a professionals. També assessoren a les persones ateses, donant informació per capacitar-les en la presa de decisions sobre el seu tractament, fent una feina d’assistent personal.
LA HISTÒRIA
L’any 1982, Gartner & Riesman defineixen, per primer cop, el suport mutu entre parells en persones amb diagnòstic de salut mental.
En els últims anys, des de la dècada dels noranta, aquesta figura ha anat instaurant-se seguint el Paradigma del Model de la Recuperació, que intenta empoderar a les persones amb diagnòstic i protegir els seus drets. Es basa en la idea de poder portar una vida significativa i productiva, tot i els símptomes derivats del seu diagnòstic. Implica un canvi d’actituds i de rols en les persones que dona esperança respecte al futur.
Els països pioners pertanyen a Nord-amèrica, és a dir, Canadà i EUA. Hi ha altres països que reconeixen aquesta professió com Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, Alemanya, Àustria, Suïssa, França… Les formacions es realitzen des de les associacions en Primera Persona.
Amb la Xarxa UPSIDES (Using Peer Support in Developing Empowering Mental Health Services) s’intenta investigar a escala internacional els efectes de l’ajuda entre parells.
A Espanya, tot aquest moviment està a unes etapes primerenques. A Catalunya es proposa la contractació d’aquestes persones dintre del Sistema Nacional de Salut (SNS). Hi ha associacions com Emília Barcelona, Althaia o Osonament que són formadors i han facilitat ja contractacions. En el cas d’Emília Barcelona, el gener del 2024 es va iniciar la sisena edició de la formació de “Tècnic en Acompanyament i Suport Mutu”. La Universitat de Vic ja ha realitzat a hores d’ara, dues edicions del “Curs d’expert en Suport entre iguals”, aquest setembre es comença la tercera.
DIFICULTATS
Tota aquesta nova concepció també es troba amb dificultats. Per una banda, hi ha actituds oposicionistes d’alguns professionals que no veuen clara aquesta nova figura. Tots els canvis provoquen inquietuds, està clar. La realitat és que es plantegen dificultats per saber com incorporar aquestes figures en l’equip. Això és degut moltes vegades a la por a allò desconegut, a què la persona es puguin desestabilitzar o a què facin alguna intervenció imprudent. Per això és tan important la formació i l’estabilitat de la persona que faci aquest nou rol per poder evitar aquestes situacions.
Una altra dificultat és la incorporació al Sistema Nacional de Salut d’aquestes figures. La Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries limita aquestes contractacions perquè no estan concebudes com a professió sanitària. Per tant, s’hauria de crear una titulació reconeguda. Desconec com estan resolent aquesta dificultat les associacions en primera persona que ja han contractat a persones.
Una altra complicació és que la majoria de les persones amb diagnòstic en salut mental perceben una pensió de discapacitat. La situació del mercat laboral actual fa que, molts cops, no els hi compensi deixar de cobrar-la per guanyar menys diners treballant amb contracte. Per tant, això complica que persones que facin la formació acabin formant part de l’equip professional. Serà sempre més fàcil ser voluntari fent aquestes tasques.
REFLEXIONS
Peer to peer implica un canvi profund en les concepcions tradicionals on es considera que el saber està en mans dels professionals. Amb aquest concepte, es considera al pacient com un expert que té un saber valuós que s’ha de tenir en compte. La realitat és que, si el que es diu ve d’una persona que ha passat per un diagnòstic en salut mental, els pacients li donen un valor diferent. Té a veure amb les concepcions que tenen els pacients sobre que els professionals no saben tant del seu patiment perquè no han passat pel mateix.
També el Peer to Peer ajuda a l’empoderament de les persones. Així poden sentir que lluiten per aconseguir millorar els drets de les persones ateses, sensibilitzar als professionals i donar suport a d’altres que estan patint. Això implica una millora en l’autoestima. També un canvi en el concepte que una persona amb diagnòstic tendeix a la cronicitat, a l’empitjorament…, aspectes que donen una visió derrotista del futur. El peer to peer ofereix una visió esperançadora, una idea de què la recuperació és possible i que un pot treure un saber profitós que pot aplicar com a expert per l’experiència. És una manera de donar veu als que durant molt de temps no se’ls ha escoltat, tema que ha derivat en un doble patiment psíquic: pel moment crític mental i per la manca de tenir-los en compte, en aquell moment, com a subjectes amb drets i paraula.
Fa un temps vaig realitzar una formació amb una activista en Salut Mental. En aquell grup de debat hi havia pacients, familiars, professionals… Va ser molt emocionant sentir per part de pacients la situació de vulneració dels drets que es donen sovint a les unitats de psiquiatria. També em va sobtar com els protocols en salut mental moltes vegades deshumanitzen als professionals. En aquell curs, un professional es va adonar de la violència que es juga en una contenció per la força d’una persona espantada pel que pensa i sent. Així que aquell cop es va aconseguir sensibilitzar a algú, objectiu dels activistes en primera persona.
Algunes persones ateses segurament senten més facilitat per expressar certes idees entre parells. El fet que la relació sigui més horitzontal, pot ajudar a pensar que aquella persona està lliure de prejudicis i que no donarà fórmules magistrals. En resum, que hi ha major proximitat que pot donar major credibilitat al tractament.
El tècnic peer to peer ha de garantir la seva estabilitat, la confidencialitat i la seva capacitat d’escolta. Això és bàsic. Respecte a l’estabilitat, s’ha de dir que és molt important que estigui molt avançat en el seu propi tractament. Si això no és així, hi ha risc de desestabilització. Però si no és aquest el cas, la persona pot beneficiar-se també amb una millora del seu autoconcepte.
El peer to peer posa en el centre la lluita contra l’estigma social, contra l’autoestigma i la discriminació anticipada. Busca aconseguir el respecte de les persones ateses centrant-se en els drets dels individus, en l’autodeterminació i en el recolzament a la dignitat en salut mental.
El peer to peer no deixa de ser un esglaó més del que és un Coordinador d’un Grup d’Ajuda Mútua. Però hi ha una diferència substancial. Els coordinadors no cobren per la tasca que fan, la realitzen de manera voluntària. Sí que comparteixen que totes dues figures fan una formació per tal de dur a terme la tasca que fan. Crec que seria molt important que les persones que exerceixin aquest rol puguin realitzar Grups d’Ajuda Mútua en el servei sanitari que treballin. Segurament seria molt enriquidor. A part que aquesta aportació podria anar en la línia de l’associacionisme de les persones que integren el grup, creant espais de debat, de lluita i d’intercanvi.
La nostra experiència, des del SRC Burriac, és que tenim una persona que havia estat tractada en el nostre servei i que, actualment, realitza un voluntariat. Des del 2022 fa de tallerista realitzant activitats creatives i lúdiques. Puc dir que ella rep autoestima i estabilitat per la realització d’aquestes tasques. De fet, diu que sent que aquest voluntariat que realitza té molta importància. Inicialment, li va funcionar com una teràpia i va produir una millora en el seu estat. Les persones que van al seu taller li expliquen coses amb confiança. Durant aquests temps, hem anat dialogant sobre les dificultats que hagin pogut existir i adaptant-nos a la nova situació. I crec que tots hem tret profit de l’experiència. Evidentment, no és una persona contractada com a peer to peer, però està sent una bona oportunitat per tots per aprendre i adaptar-nos al que potser serà el futur en uns anys.
Després de més de vint-i-cinc anys treballant amb aquest col·lectiu, penso que és molt interessant com s’ha anat tenint cada cop més en compte a les persones amb diagnòstic en salut mental. Per mi, sempre ha sigut molt important escoltar als pacients i els seus desitjos, per tant, si el desig d’un pacient és ajudar a d’altres, benvingut sigui.
Per un futur de respecte als drets en salut mental.
REFERÈNCIES:
https://emiliaonline.org/category/team/
https://escolapostgrau.uvic.cat/curs/suport-entre-iguals
https://www.salutmental.org/serveis-a-les-persones/acompanyament/grups-dajuda-mutua-gam/