20 nov. “Podrà esdevenir un membre més de la família i podràs oferir-li estabilitat emocional.”
Plantejar-te ser família col·laboradora i arribar a ser-ho
Com vas conèixer el programa de famílies col·laboradores?
El programa el vaig conèixer arran de renunciar al procés d’adopció que havia iniciat feia molts anys, atès que no va ser possible que m’assignessin un infant. Aleshores vaig endinsar-me al món de l’acollida, on em van informar que existia aquest programa de famílies col·laboradores.
Què et va motivar a participar d’aquest programa?
Quan vaig conèixer el programa, des del primer moment, vaig veure que podria acompanyar aquests infants en un procés i en una relació plena de valors i amor.
És un procés senzill o complicat, esdevenir família col·laboradora?
Com que jo venia d’un procés d’adopció molt llarg i complicat, esdevenir família col·laboradora, en el meu cas, ha estat molt senzill i ràpid. Primer em van informar molt bé de què es tractava el programa, després vam fer algunes entrevistes per poder conèixer què em motivava per ser família col·laboradora, explicar la meva història de vida,… i finalment, més ràpid del que jo esperava, em van assignar un infant.
Has decidit ser família col·laboradora en solitari. Què li explicaries a algú que s’ho planteja fer en aquesta mateixa situació?
Vaig decidir ser família col·laboradora en solitari, perquè ja tenia molt clar, anys abans, que jo esdevindria família monoparental. Em veia plenament capaç de poder tirar endavant aquest projecte en solitari. El vincle que fas amb l’infant és molt gran i recíproc. Evidentment, a vegades sorgeixen dubtes, inseguretats, però a mesura que passa el temps, la coneixença, la confiança i l’estima entre ambdues és encara major, tot es va posant al seu lloc i va fluint.
L’experiència de ser família col·laboradora
Com va ser el primer dia que vas conèixer a l’infant que ajudes?
El primer dia va ser de força nervis, però també de molta il·lusió. Vaig pensar que la nena també estaria nerviosa davant d’adults que no coneixia o que havia vist en poques ocasions. Les inseguretats t’envaeixen i et planteges si agradaràs, quina serà la primera impressió que s’emportarà al veure’t,… També penses que és una trobada amb moltes preguntes, expectatives per ambdues parts i alhora il·lusionant i amb moltes ganes de conèixer aquella nena que et mira amb cara de voler compartir, saber i crear un vincle nou amb tu.
Ens podries explicar com és un cap de setmana o un període de vacances normal? Què feu , amb qui us trobeu…
El divendres a la tarda la vaig a buscar al centre i anem cap a casa. Després d’un any i mig de relació, ella verbalitza i així ho manifesta que “anem cap a casa”.
Deixa les seves coses a la seva habitació i aleshores es dutxa, juguem una estona i després ja sopem. Mirem una mica la televisió i com cada nit, a l’hora d’anar a dormir, o li explico un conte o escoltem música relaxant per acompanyar-la fins que s’adorm.
El dissabte i el diumenge, depenent del cap de setmana i de qui ens trobem, fem una cosa o una altra. Anem a la Vila Olímpica de Barcelona amb patins o patinet, anem al Museu de la Xocolata a fer un taller familiar de piruletes de xocolata, fem una barbacoa a casa amb la família, fem celebracions familiars, i ens trobem, també, amb diferents amistats, n’hi ha que tenen nens i nenes i n’hi ha que no, tant amb unes com amb les altres ens ho passem igual de bé.
I també toca fer deures, moment que costa una mica, però l’hàbit dels deures l’hem d’anar creant i treballant per tal que en un futur aquest hàbit estigui ben adquirit i no necessiti la supervisió constant d’un adult.
També hem compartit període de vacances i ha estat fantàstic. Gaudir juntes en un altre entorn i poder conèixer i viatjar per arreu esdevé un enriquiment tant personal com per la relació que dia a dia anem creant i forjant.
L’infant que ajudes té referents familiars i també educatius, com és l’Equip del CRAE. A més, compta amb el teu acompanyament. Com explicaries el teu rol, tenint en compte aquesta realitat?
La comunicació amb l’Equip del CRAE és imprescindible en aquests casos, per tal que l’infant vegi que és bidireccional i assídua. Des de què vam començar la relació, m’he trobat que l’infant ha canviat de referents força vegades. Això dificulta que la nena pugui mantenir un vincle estable i de confiança amb l’educador o educadora.
El meu rol principal és d’acompanyar-la en tot aquest procés de gestió emocional que és força complicat i poder oferir-li les eines i estratègies per tirar endavant i poder transmetre-li confiança en tot el que necessiti. Principalment, crear un vincle sòlid i estable amb l’infant.
Què creus que li aporta poder estar els caps de setmana i les vacances amb tu?
Crec que li ofereixo un espai de tranquil·litat, calma, amor i sobretot estabilitat emocional. Al mateix temps, el fet de compartir moltes trobades amb la meva família fa que ella esdevingui i se senti part d’aquesta unitat familiar.
I què t’aporta a tu ser família col·laboradora?
El fet de poder acompanyar, ajudar, tenir cura,… d’un infant fa que em senti feliç. Feliç de veure com somriu, de compartir una abraçada, de ser còmplices, de transmetre amor, de oferir-li un lloc a la família,…
Què els diries altres persones i/o famílies que estiguin pensant col·laborar en el procés educatiu d’un infant tutelat?
Els diria que és una gran experiència, que et fa créixer com a persona, t’obre la ment i t’apropa a altres realitats que no en som del tot conscients. Realitats que són molt presents en l’entorn en què vivim i que necessiten ser visibilitzades i posades com a prioritat en aquesta societat.
Recomanes ser família col·laboradora, per què?
Sí, ho recomano. Les trobades que podràs oferir a l’infant, fora del centre, farà que aquest nen o nena pugui anar adquirint diferents experiències, diferents vivències que estant al centre no les podria tenir. Podrà esdevenir un membre més de la família i podràs oferir-li estabilitat emocional.