“Poesía política” de M.B. poesia guanyadora dels Jocs Florals del CFP

L’àngel de la mort decau en els seus passos

Com espurnes de dolor, infecta les ments

Dels qui mes ploren,

ments febles d’esperances

I obscurs paladars de dolçor.

Amb paraules inamovibles

I sense socors en els seus braços…

Res es íntegre,

Res pren consciència del que passa

Es creuen manar a un virus que no minva

I que selecciona les seves víctimes

Amb la despietat de la pobresa, i

el valor feble de les seves energies.

Decauen en les seves fulles,

Ales infectes

Plomes sense escriptura

Versos sense futur

De lo imaginable

I converses alienes

Al que passa.

Entre brots

D’arriscar feblement

I posar en joc

La oportunitat

D’allò que supera en el futur

Recorren al temps,

A una nova oportunitat d’un

Miraculós sentit

De les seves lleis

Que no son res més

Que no malmetre

Allò que res més ens es

Desafortunat …

Les monedes de canvi

D’un judes sense ajuda

D’un destí d’ infortuni

Dels que res mes , es creu amo

De la salut

Que a tots infecta

Sort altruista

En el qui

Més fe te en l’esperança

Obsessionat, sobrepassat

Per si els diners són el destí

D’un poble, d’un mon on mor

I a qui mor al propi àngel corrosiu

Sostenint el que més aprofundeix

En els seus somnis

A les seves víctimes

Infortuni , joc , jugada a totes mans,

El risc sempre a ser al millor

A jugar al qui mes guanya

I al valor més alt

De decidir el temps òptim

En cada pas

Secundat en àngels

Il·lusionat ,

Esperant haver superar

El risc de la vida

I confiant espero

Que amb persones visibles

De coratge.

El temps ,  Aliat

Mana en la fe dels altres,

Superant així la crisi

Que ens envolta,

Esperant, aquesta vegada

Si el futur no erri els seus  Passos.