“Programa d’intervenció terapèutica amb cavalls” per Lucía Pose, Psicòloga Col·legiada 17471

“Programa d’intervenció terapèutica amb cavalls” per Lucía Pose, Psicòloga Col·legiada 17471

Des de l’any 2015, el CFP Maresme duu a terme un programa terapèutic amb cavalls a la Hípica Cal Senyor de Vilassar de Dalt.

Aquest programa d’equinoteràpia ofereix a les persones usuàries dels diferents serveis i programes del CFP Maresme la possibilitat de participar en un entorn privilegiat i extern a les instal·lacions sanitàries a la nostra comarca.

 

Alguns antecedents

Al nostre país als anys 80 es produeix un procés de reforma psiquiàtrica que implica una gran transformació de l’atenció a la salut mental que passaria de les “institucions totals”, de tipus asilar (Goffman, 2001) a una progressiva desinstitucionalització psiquiàtrica cap a una psiquiatria comunitària. Aquest model va implicar la posada en marxa de serveis capaços d’acollir i atendre les problemàtiques dins la pròpia comunitat de l’individu, incloent la seva família i altres actors socials rellevants, procurant que la persona pogués tornar a establir un llaç significatiu i formar part de la societat que l’envoltava.

Es va veure necessari, per tant, treballar des d’un model de rehabilitació psicosocial tenint com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida de les persones que patien un trastorn mental sever (Gisbert, 2003). Això comportava vetllar perquè les persones ateses poguessin tenir un lloc de subjecte a la societat i, a més a més, recuperar o construir un projecte vital a partir de les seves possibilitats (apoderament).

 

Salut mental i intervenció terapèutica amb animals

En el treball diari amb persones que pateixen una malaltia mental, constatem amb freqüència algunes limitacions en els enfocs purament mèdics que ens fan buscar solucions alternatives i que complementin els tractaments convencionals.

Les teràpies assistides amb animals, apareixen com una alternativa als tractaments tradicionals, de caire més mèdic i/o farmacològic, amb la idea de poder esdevenir un complement, no d’excloure’ls. El punt més innovador que ofereixen aquestes intervencions és que impliquen un vincle entre una persona i un animal.

Hi ha hagut diverses experiències on es van fer servir animals per la rehabilitació o millora de persones amb alguna patologia.  Per exemple, l’any 1952 el metge psiquiatra Boris M. Levinson, accidentalment, va descobrir com el seu gos podia adoptar el rol de co-terapeuta en tractaments amb nens autistes. A partir d’aquí va començar a utilitzar el seu gos com intermediari entre ell i el/la pacient, com un pont on es podia crear un espai i entorn de treball terapèutic. Als anys 70, diferents professionals i institucions, impulsats pel treball de Levinson, van dur a terme experiències, programes i estudis per posar en pràctica teràpies assistides amb animals.

Segons la “International Association of human animal interaction Organisations”, la teràpia assistida amb animals es defineix com una intervenció terapèutica centrada en la millora del funcionament físic, cognitiu, conductual i/o socio-emocional de la persona, on intervenen un o més animals. (IAHAIO, 2018).

Existeix una amplia bibliografia que aborda i analitza els beneficis de les teràpies assistides amb animals i específicament amb cavalls. A l’Hospital de Sant Joan de Déu es va fer un estudi d’investigació a partir del qual es va desenvolupar un programa terapèutic facilitat per animals de companyia per a pacients amb esquizofrènia crònica. Les autores Villalta Gil i Ochoa Güerre, (2007) destaquen:

Los beneficios de este tipo de programas de rehabilitación no están todavía determinados con estudios metodológicamente correctos, pero los estudios que se han llevado a cabo hasta la actualidad parecen apuntar que podría ser beneficiosa para el funcionamiento social-interpersonal (Barak et al., 2001), el tono hedónico (Nathans-Barel et al., 2005), algunas habilidades de la vida diaria (Kovacs et al., 2004) e incluso la sintomatología psicótica. (p.54)

 

Principals característiques dels cavalls i beneficis en el vincle amb la persona

Els cavalls reuneixen una sèrie de característiques específiques a nivell biomecànic i etològic que permeten treballar diferents aspectes personals i socials al seu entorn i que, per tant, els fan animals idonis per realitzar intervencions terapèutiques.

Són animals herbívors, que no ataquen quan tenen por, ni estableixen vincles de competència ni rivalitat amb els altres. Tot i les seves dimensions enormes, la manera que tenen de reaccionar permet treballar conceptes relacionats amb les pors, fòbies i dificultats davant els conflictes. Tot i que habitualment està vist com un animal gran i valent, el seu mecanisme davant el perill serà sempre fugir. Aquests atributs etològics del cavall permeten treballar aspectes emocionals de les persones. Els permet emmirallar-se amb ells i projectar pensaments, sentiments i dificultats per poder, així, metabolitzar-ho i transformar-ho.

Tenen un pensament dicotòmic (blanc o negre), una manera de processar la informació que possibilita treballar les dificultats derivades de l’alta impulsivitat i baixa planificació que presenten molts pacients, a partir d’exercicis dirigits amb el cavall.

Aquests animals accepten a tothom, els subjectes no se senten jutjats i poden comportar-se tal i com són, sense necessitat de fingir. Hi ha un efecte de dignificació de la persona: qualsevol pot formar part del grup i de l’activitat establint una relació amb el cavall.

L’animal s’adapta els diferents estats emocionals i, així, esdevé un suport per a la persona. Per connectar amb el cavall s’ha de crear un canal de comunicació oral i corporal.

El seu moviment és tridimensional: els moviments d’una persona a cavall al pas són molt semblants o iguals als d’una persona caminant. Tots dos segueixen el mateix patró de moviment a la pelvis humana i al tronc, pel que estimulen física i neurològicament les àrees relacionades amb la locomoció. El moviment del cavall al pas provoca un balanceig (de bressol) que pot generar sensacions de benestar, seguretat, tranquil·litat i consol.

Tanmateix, les activitats amb cavalls generalment es fan enmig de la natura requereixen d’una planificació i posada en pràctica d’ activitats de la vida diària (AVDs) en un context d’aprenentatge vivencial. Les activitats a l’aire lliure provoquen gana i cansament d’una manera sana que després afavoreix un son reparador.

 

Programa d’intervenció terapèutica amb cavalls

Plantegem l’ús del cavall com a element tercer (entre el professional i el/la pacient) que vehicularà el treball de simbolització a través de l’animal. El cavall es presenta com un ésser al qui transferir-li les vivències i afectes que la persona sent però que té dificultats per convertir-les en pensament i expressar-les en paraules. És una manera d’obrir la seva realitat interna sense sentir-se “despullats emocionalment” i, a més, de fer-ho d’una manera lúdica i relaxada.

El programa inclou en cada sessió la cura i contacte amb el cavall, promovent un rol actiu de la persona que crea un vincle amb l’animal amb el que es comunica i té un contacte físic. Com a conseqüència de vetllar pel bon estat de l’animal esdevé la possibilitat de millorar la pròpia cura, facilita sortir d’un mateix, no ser únicament un objecte d’un altre o una persona “cuidada”, convertint-se en cuidador/a i company/a, treballant de manera cooperativa amb altres.

El treball amb cavalls implica tant el llenguatge oral com el corporal ja que tots dos han de poder coincidir per arribar a comunicar-se, creant un pont entre l’equip i la persona que participa.

La paraula parlada i actuada en el moviment del nostre cos és un element fonamental. Poder connectar la propiocepció (sensacions físiques) amb estats emocionals fent així, un treball de simbolització.

 

Objectius

L’objectiu principal d’aquesta activitat és millorar la qualitat de vida de les persones, incidint en diferents àrees: de psicomotricitat, psicològica i social, com per exemple millorant l’agilitat, la coordinació, la consciència corporal, l’estat clínic, pal·liar el deteriorament cognitiu, generar sentit de pertinença al grup, millorar les habilitats socials, així com potenciar la inclusió i el llaç social.

Es treballa amb dos grups diferenciats i reduïts que assisteixen a la hípica de manera quinzenal. Es tracta d’una activitat de caire transversal que permet que les persones usuàries de diferents serveis de la institució desenvolupin habilitats i competències fora del centre al que habitualment assisteixen.

L’activitat es realitza en un lloc  privilegiat enmig de la natura, on es contempla la cura i el respecte per la mateixa i els éssers que hi viuen. Es treballa sota els principis bàsics d’equitació ètica, això comporta la responsabilitat de tractar als animals amb respecte i mantenir el seu benestar. Es fan sense muntar.

La durada total de l’activitat és d’una hora i mitja i està dirigida per un professional de l’hípica i un altre del CFP Maresme. Es divideix principalment en dues parts. La primera a l’arribada, consta de buscar i preparar els cavalls, raspallar-los, donar-los menjar, netejar els cascos, etc. També s’aprenen nocions bàsiques d’equitació i cura del cavall. I, la segona és la realització dels exercicis a la pista, ja siguin peu a terra, del ramal o muntats. Cada dia es fan exercicis diferents dels que es desprenen per temes per reflexionar amb tot el grup.

 

Referències Bibliogràfiques

-Franquet, M. B. (2017). La intervenció assistida amb cavalls. Lleida: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials.

-Generalitat de Catalunya, D. d. (s.f.). Pla Director Salut Mental i Adiccions Catalunya 2017-2020.

-Gisbert Aguilar, c. (2003). Rehabilitación psicosocial y tratamiento integral del trastorno mental severo. Asociación Española de Neuropsiquiatría.

-Goffman, E. (2001). Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu.

-Gómez Jaramillo, M. (2017). Terapia asistida con animales: una revisión bibliográfica. Medellín: Universidad de Antioquía. Facultad de Ciencias Sociales y humanas, Departamento de Psicología.

-IAHAIO, I. A.-A. (s.f.). http://iahaio.org/wp/wp-content/uploads/2018/04/iahaio_wp_updated-2018-final.pdf.

-Lajas Manzano, M., & Funes Lapponi, S. (s.f.). Un análisis sobre la terapia asistida con animales y su contribución al desarrollo de las competencias socioemocionales y la inclusión social. Disponible a: http://fes-sociologia.com/files/congress/12/papers/4946.pdf

-Martínez Abellán, R. (2008). La terapia asistida por animales: una nueva perspectiva y línea de investigación en la atención a la diversidad. Indivisa. Boletín de Estudios e investigación, Núm. 9, p. 117-143.

-Martos Montes, R., Ordóñez Pérez, D., De la fuente Hidalgo, I., & Martos Luque, R. i. (2015). Intervención asistida con animales (IAA): Análisis de la situación en España. Escritos de Psicología – Psychological Writings (en línea), 1- 10. Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=271043400001

-Sociales, D. C. (s.f.). Intervenciones asistidas con animales.

-Villalta Gil, V., & Ochoa Güerre, S. (2007). La terapia facilitada por animales de compañía como programa de rehabilitación adjunto para personas con diagnóstico de esquizofrenia crónica. Papeles del Psicólogo, Vol 28 (1), pp 49-56. Fundación para la investigación y la docencia Sant Joan de Déu. Disponible en: http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1428.pdf