10 març “Grup de Dones: possibilitats i més enllà”
Per Nazarena María. Psicòloga, professional del SRC Burriac i del Grup de joves
Salut Mental Comunitària i perspectiva de gènere
Històricament, les respostes a les problemàtiques relacionades amb l’àmbit de la salut mental s’han centrat en responsabilitzar a la persona del seu patiment, sense tenir en compte els condicionants socials que intervenen en la constitució subjectiva (Eiroa, 2019). D’aquesta manera, s’han donat respostes individualitzades davant de problemàtiques d’àmbit social o comunitari. Es parteix de la consideració que el gènere és un dels principals determinants de les desigualtats socials en la salut, és a dir, de les diferències en salut entre homes i dones que són injustes, sistemàtiques i estructurals (Artazcoz, et al., 2018; Valls-Llobet, 2010). La dimensió de gènere és transversal i estructural en la societat, per la qual cosa no es redueix a la relació entre homes i dones, sinó que travessa institucions, sistemes econòmics, polítiques públiques i, per consegüent, repercuteix en la producció de subjectivitat. És a dir, que afecta a la manera com s’expressen i es viuen els cossos i les emocions, i és en aquest punt on es produeixen les diferents formes de malestar. El fet de qüestionar-se sobre aquestes desigualtats suposa entendre l’impacte que aquestes desigualtats tenen sobre les condicions de vida de les dones.
La perspectiva de gènere té com un dels seus objectius contribuir a la construcció subjectiva i social d’una nova configuració històrica: la societat, la cultura i la política des de les dones i amb les dones, ja que cap coneixement ni cap patiment estan deslligats del seu context.
Treballar des de l’enfocament de gènere és prioritari, ja que les dones a les que se’ls ha assignat un diagnòstic psiquiàtric s’enfronten a diferents i majors dificultats que altres col·lectius i presenten un risc més alt de patir discriminació i estigma social (Linardelli, 2015). Per tant, quan es parla del malestar de les dones és necessari assumir un posicionament teòric i ideològic que es pregunti de quina manera influeix el lloc històricament construït per a les dones i com els rols poden ser factors de risc per a la seva salut, així com treballar sobre els factors de protecció d’aquests col·lectius (Burín, Moncarz, Velázquez, 1990).
Quan es comparteix l’experiència social de ser dones, es donen a conèixer i es comparteixen els seus coneixements davant els seus propis processos de malestar. En la mesura que aquests coneixements són compartits, treballats i reflexionats, es fa possible crear consciència sobre les condicions de gènere i les seves repercussions en el malestar subjectiu, la qual cosa permet que les dones adquireixin eines per qüestionar-se sobre el seu patiment i treballar sobre eines per a la construcció del seu benestar.
L’OMS (2012) considera el foment de l’empoderament de les dones com un dels aspectes clau que s’han d’incloure en les intervencions per a la salut, i per tant, és necessari retornar a les dones el seu dret a la salut en què, a través d’eines d’autoconeixement, d’informació i participació activa, poden decidir sobre la seva pròpia salut i la de la comunitat (Valls – Llobet, 2008).
Incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere a les pràctiques en salut no només es tracta d’una qüestió ètica i de justícia, sinó que també es tracta de l’efectivitat de les intervencions (Artazcoz et al., 2018). D’aquesta manera, la inclusió de la perspectiva de gènere ha passat a convertir-se en una de les línies estratègiques en l’atenció en Salut (Artazcoz et al., 2018). Així es pot apreciar com les expectatives que la societat imposa a cada gènere fàcilment es converteixen en mandats que impacten en els seus comportaments individuals i, per consegüent, en la seva reproducció i perpetuació a nivell social. Aquesta construcció parteix d’un model hegemònic del que és desitjable per a cadascú i d’aquí es reprodueixen estereotips de gènere, que poden considerar-se dominants, altres marginals i altres directament estigmatitzats, la qual cosa anirà variant d’acord al context sociohistòric i polític en què es trobi.
Grup de Dones a l’SRC Burriac
El Grup de Dones és un espai que funciona a l’SRC Burriac des de l’any 2021. Al llarg dels anys ha anat canviant el seu funcionament i metodologia en funció de les necessitats grupals, però sense perdre mai l’horitzó: el grup funciona com un espai obert i flexible, on les dones poden expressar-se lliurement, sense judicis ni estigmes. Es crea un clima distès i afectuós que facilita la confiança, el respecte i l’escolta activa.
El Grup de Dones té com a propòsit oferir un espai segur on les participants puguin compartir les seves experiències, reflexions i emocions entorn del gènere. Això es treballa mitjançant diferents dinàmiques destinades a desenvolupar una temàtica particular. Aquest espai, més enllà del treball terapèutic, es constitueix com un lloc de trobada i construcció col·lectiva, on les vivències individuals es transformen en recursos grupals. Es treballa des de la premissa que les dones són agents actives en els seus processos de recuperació.
Els objectius principals del Grup de Dones són:
- Reflexionar sobre les desigualtats de gènere i com aquestes afecten la salut mental i el benestar.
- Crear xarxes de suport i contenció emocional, enfortint els llaços entre les participants i amb altres institucions de la comunitat.
- Promoure l’autonomia i l’empoderament, oferint eines per afrontar els desafiaments personals i comunitaris.
- Fomentar la sororitat i la identificació mútua, essencials per al procés de recuperació en salut mental.
Aquest enfocament parteix del reconeixement que els malestars subjectius no són aliens als contextos històrics, culturals i socials. Compartir aquestes experiències permet visibilitzar les desigualtats i transformar-les en fortaleses col·lectives.
Potenciar l’empoderament i la participació de les dones és clau per avançar en la igualtat. Es parteix de la base que l’empoderament és un procés de presa de consciència individual i col·lectiva de les dones que possibilita una major participació social de les mateixes.
El grup combina dos tipus de dinàmiques:
- Sessions d’intercanvi reflexiu i debat, on es comparteixen experiències personals i es tracten temes proposats tant per la dinamitzadora com per les participants. Per exemple, es treballa sobre violència masclista, estereotips de gènere, maternitats, sexualitat, biografies de dones o col·lectius que van lluitar pels drets de les dones, salut de les dones, models de criança, entre d’altres.
- Activitats pràctiques i comunitàries, com sortides culturals, visites a exposicions artístiques, participació en concursos i tallers de la comunitat, visites d’expertes i referents comunitàries, que fomenten l’obertura cap a l’entorn i la implicació en la comunitat.
Al Grup de Dones es riu, es plora, es canta, s’actua, es debat… es construeixen xarxes. En les sessions es generen espais de diàleg horitzontal, on les participants comparteixen vivències i emocions, mentre construeixen col·lectivament eines per afrontar els seus desafiaments. Es genera un espai propici per a l’establiment de llaços generats per la identificació entre les participants a partir de les experiències compartides i una mútua representació interna, que permet que les participants es reconeguin entre elles. Aquest vincle facilita la identificació d’absències i noves incorporacions, construint una dinàmica de sororitat i cura col·lectiva. Es sap quan algú falta, quan algú no està, quan algú se’n va i quan algú s’afegeix. La participació activa promou l’empoderament, entès com un procés de presa de consciència individual i col·lectiva.
Més enllà del Grup de Dones…
A mesura que el Grup de Dones ha anat desenvolupant-se, han sorgit espais de trobada fora del taller pròpiament dit. Les participants organitzen trobades fora del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) per compartir entre elles. Aquestes iniciatives reflecteixen la seva capacitat per enfortir els vincles creats i mantenir xarxes de suport més enllà del marc formal del SRC. Es creen entorns on el suport mutu i la sororitat es consoliden. L’autogestió d’aquests espais fomenta la participació activa en la cura del seu benestar i en l’autonomia. Com afirmava Judi Chamberlin (1978), “l’autogestió no és només una forma d’organització, és una forma de vida que fomenta la independència, la responsabilitat i la capacitat de prendre decisions”.
D’una banda, s’han generat vincles de col·laboració amb altres institucions de la comunitat que funcionen com a referència en matèria de gènere, com ho és la Casa de la Dona. S’han realitzat tallers conjuntament entre el SRC i la Casa de la Dona en el marc del mes de la Salut Mental per donar visibilitat a aquesta problemàtica. De la mateixa manera, s’han organitzat trobades amb el Grup de Dones a la Casa de la Dona per donar a conèixer els serveis que ofereixen. Aquesta articulació entre diferents entitats de la comunitat funciona com una col·laboració col·lectiva que afavoreix la participació de les dones en altres espais que van més enllà del SRC.
Conclusions
La perspectiva de gènere aplicada a l’àmbit de la salut es preocupa per les experiències, situacions i contextos que atravesen homes i dones de manera diferencial, contemplant que es desenvoluparan diferents prevalences de patiments, per la qual cosa les lluites a les quals s’han d’enfrontar no seran les mateixes. Vist d’aquesta manera, seria convenient pensar en espais destinats a treballar la construcció de les masculinitats i les seves repercussions en la salut mental, que excedeixen els objectius d’aquest article en aquesta ocasió.
Els espais grupals de dones ajuden a connectar-se entre elles, sortir de l’aïllament i participar d’un espai d’escolta, on compartir experiències vitals (situacions que viuen pel fet de ser dones), percepcions, idees i sentiments, sentir-se comprès i prendre consciència de la seva situació. Les pràctiques en salut mental comunitària no consisteixen només a oferir tractaments ambulatoris, sinó a construir col·lectivament espais i estratègies que fomentin la salut mental, l’empoderament i l’autonomia.
Per acabar, prendré una reflexió de Marta Plaza (2022) que assenyala “saber-nos vulnerables i interdependents no ens fa fràgils o dèbils, sinó més conscients de les potències d’aquestes vulnerabilitats compartides”. En aquest sentit, el grup permet afrontar el malestar de manera col·lectiva, alliberant el relat personal de l’espai privat per portar-lo a un discurs compartit en el grupal. Aquest procés fa del grup un lloc essencial en el procés de recuperació, on compartir experiències i reflexions conjuntes es converteix en una eina per afrontar malestars.
Cal destacar que el grup de dones és una més de les activitats que es proposen dins del pla funcional de l’SRC Burriac. El conjunt d’activitats grupals, comunitàries, voluntariats i acompanyament individual que s’ofereixen prioritzen tant el benestar personal com el reforç comunitari, que tenen una clara incidència sobre el procés de recuperació i la salut integral de les persones ateses. Això és el que fa possible avançar cap a pràctiques més equitatives i efectives en l’atenció sanitària.
Bibliografia:
– Artazcoz, L., Chilet, E., Escartín, P., y Fernández, A. (2018). Incorporación de la perspectiva de género en la salud comunitaria. Informe SESPAS 2018. Gaceta Sanitaria, 32(s1):92
– Burín, M., Moncarz, E. y Velázquez, S. (1990). El malestar de las mujeres. La tranquilidad recetada. Buenos Aires: Paidós.
– Chamberlin, J. (1978). On Our Own: Patient Controlled Alternatives to the Mental Health System. Hawthorn Books.
– Eiroa-Orosa, F. (2019) Contextualizando el bienestar psicosocial a través de la ciudadanía y los derechos humanos. SISO SAÚDE: Boletín de la Asociación Galega de Saúde Mental, ISSN-e 1130-1538, Nº. 64-65, 2019, págs. 269-280
– Linardelli, F. (2015). Salud Mental y Género. Diálogos y contrapuntos entre biomedicina, feminismos e interseccionalidad. Millcayac – Revista Digital de Ciencias Sociales, 2(3), 199-224.
– Plaza, M. (2022): https://www.pikaramagazine.com/author/marta-plaza/
– Valls-Llobet, C. (2008). Salud Comunitaria con perspectiva de género. Comunidad, 10(1), 61-70.
– Valls-Llobet, C. (2010). La salud de las mujeres en la medicina: ¿Qué ha cambiado en los últimos diez años? De la invisibilidad al estudio de las diferencias y las desigualdades. En Género y Salud. X y XI Jornadas de la Red de Mujeres Profesionales de la Salud. Madrid. Instituto de la Mujer
– OMS, (2012) Género y Salud mental de las mujeres. Disponible en: www.un.org/spanish/Depts/dpi/boletin/mujer/genderwomen.html