09 febr. Posar al centre a les famílies, fent-les protagonistes del procés, la màxima de Parentalitat Positiva
Per Sònia Sánchez Bartolomé, Psicòloga Sanitària amb mestratge en Teràpia Sistèmica Familiar. Responsable del programa Parentalitat Positiva del CFP.
Posem-nos en situació: quin recorregut ha seguit un infant fins arribar a aquest recurs?
Quan un infant o adolescent és declarat en situació de desemparament, la DGAIA posa en marxa la mesura de protecció més adient a cada cas, prioritzant l’interès del menor.
En moltes ocasions, la mesura passa per l’ingrés de l’infant i/o adolescent a un centre de protecció. Són els Centres d’Acolliment, Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) i Centres de Primera Acollida.
Els centres de protecció tenen un caràcter temporal i, per tant, cal cercar una situació estable per a l’infant amb la màxima celeritat. Sovint és el retorn a la família i, si això no és possible, la filiació en una altra, que passarà a ser la seva. Moltes vegades l’infant o adolescent no vol formar part d’una família diferent a la biològica o bé els equips competents no ho consideren convenient.
Lamentablement, la realitat no és aquesta. A dia d’avui molts acolliments familiars i residencials s’allarguen molt en el temps.
El fet de que un infant visqui com indefinida una situació que hauria de ser temporal genera inestabilitat, inseguretat, falta d’identitat i, en definitiva, malestar psíquic i psicològic.
L’entorn idoni pel desenvolupament integral d’un infant és el de la pertinença a una família i, per tant, hauria de ser aquest el que hauria de perseguir i garantir qualsevol mesura de protecció a la infància.
El fet que les mesures de protecció no puguin garantir el seu caràcter temporal és degut, entre d’altres raons, a què:
- Sovint quan l’infant és reintegrat a la llar familiar les dificultats reapareixen, ja que les problemàtiques familiars que són la base de la conducta parental no s’han solucionat.
- La ruptura afectiva que viu l’infant en el moment de la separació de la seva família genera conseqüències negatives que dificultaran la futura relació amb els seus familiars o nova família acollidora.
És, precisament en aquests darrers punts, on el servei de Parentalitat Positiva del CFP Maresme treballa i col·labora amb els equips d’Atenció a la Infància i Adolescència.
El programa Parentalitat Positiva: missió i enfoc
Parentalitat Positiva pretén oferir a les famílies un servei psicoterapèutic que els hi permeti revisar i reparar funcions parentals amb l’objectiu de possibilitar acoblaments exitosos dels infants a la pròpia família o a famílies acollidores.
Nascut el 2016, el programa Parentalitat Positiva té com a màxima posar al centre a les famílies, fent-les protagonistes del procés i oferint ajuda allà a on elles diuen necessitar-la. Tot i que la coordinació amb els equips de l’EAIA és transcendental per aconseguir una millora de la situació, la nostra feina es centra en escoltar i atendre a la família des d’un lloc diferent al control, on les famílies puguin expressar, sense por a represàlies, les dificultats reals amb les que es troben. Així, podrem dissenyar conjuntament (família i professional) un pla de treball individualitzat per a cada família.
Per fer possible aquest repte, el servei Parentalitat Positiva treballa des de l’enfoc Sistèmic. Aquest considera a la família com un sistema on cada membre de la família interactua amb els altres i s’influeixen mútuament. A conseqüència, tot canvi en un dels membres repercutirà en tot el sistema i provocarà canvis per tal de mantenir un status o equilibri. Aquest enfoc i mètode de treball permet marcar un mateix objectiu general o específics a tots els membres de la família i possibilita treballar de forma grupal, per sistemes (parella, fraternals…) , o individual.
Una valoració molt positiva i la necessitat d’inversió per a oferir els serveis demandats
Actualment moltes derivacions del EAIA del territori i els bons resultats en els qüestionaris de satisfacció de les famílies beneficiaries ens fan entendre que anem pel camí correcte i, fer també, una valoració molt positiva del recurs. Aquesta ens permet no només justificar la seva existència sinó continuar treballant per fer-lo créixer.
El programa Parentalitat Positiva té un alt potencial de creixement. Les maneres d’incidir en les famílies per aconseguir millorar els models d’educació i criança són moltes. Actualment estem oferint Teràpia Familiar per resoldre conflictes en el sistema però, si disposéssim de més recursos, podríem oferir recursos que les EAIAs del territori ens senyalen com a necessaris. Aquests serien atenció psicològica individual a infants i adolescents, grups Psicoeducatius de Parentalitat Positiva a mares i pares i/o famílies acollidores, grups d’ajuda mútua per a adolescents i joves amb trastorns de conducta, grups de Parentalitat per a mares i pares amb problemes de salut mental…
Donades les necessitats que se’ns senyalen ens proposem,ara, el repte de trobar més inversió pública i/o privada que ens permeti continuar treballant en Pro de la Parentalitat Positiva.