20 set. RECURSOS D’ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL PERINATAL I A LA PRIMERA INFÀNCIA
Per Laura Gómez Quijada, psicòloga sanitària col·legiada núm. 22965 amb orientació psicoanalítica. Cap del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Burriac de Premià de Mar, del Centre Formació i
Prevenció, des del seu inici al 2002. Més de 25 anys d’experiència en l’atenció a persones que pateixen Trastorns Mentals Severs (TMS).
l.gomez@cfpmaresme.org
És sabuda la importància que tenen els primers anys en el desenvolupament d’una persona. Per aquest motiu, els esforços dels professionals de la salut mental, moltes vegades, estan centrats en aquest moment de la vida. Ja no només en la primera infància, sinó també en tota l’etapa perinatal, incloent l’embaràs, el part, la lactància… Es té en compte com aquestes fases afecten a l’individu que naixerà, a la seva mare i, per extensió, al seu pare. L’OMS senyala que l’ansietat i la depressió perinatal són comunes i afecten a una de cada 10 dones en països d’ingressos econòmics alts, i a una de cada 5 dones en països d’ingressos econòmics mitjos o baixos. Per atendre aquestes etapes s’han creat diferents dispositius, ja que s’entén que l’embaràs, el part, la lactància i tot el primer desenvolupament és un moment important, tant per l’individu com pels pares. És un moment on poden aparèixer símptomes en els pares i on s’ha d’estar alerta al desenvolupament del nen, especialment els primers 5 o 7 anys de vida.
Començaré per descriure algunes experiències interessants realitzades al llarg del temps i alguns dispositius d’atenció actuals d’aquesta etapa tan fonamental.
LA MAISON VERTE DE PARÍS (FRANÇA)
El 1979 la psicoanalista Françoise Dolto i el seu equip, especialitzats en primera infància, va crear la Maison Verte. És un lloc obert dintre de la comunitat on poden assistir nens fins els 4 anys, acompanyats pels pares o per qui s’ocupa habitualment d’ell. També s’hi atenen a persones que esperen un fill. Poden venir quan vulguin sense necessitat d’esperar torn ni de fer cap demanda. L’equip està atent a les necessitats dels nens i dels adults que hi acudeixen. Se’ls hi demana a les famílies que decideixin la participació econòmica que volen aportar al projecte. L’espai permet el joc del nen i l’observació dels professionals, tant del llenguatge corporal com dels actes realitzats per ell. El que es pretén és no esperar a que surtin els símptomes, sinó estar presents en els primers temps, on es creen els primers lligams del nen amb els pares, i també al llarg del desenvolupament. És un espai comunitari on s’acull al nen, acompanyat d’un adult de confiança, amb la idea de crear lligams amb iguals i facilitar la separació progressiva dels pares, que s’ha de donar en aquestes etapes.
XARXA D’ESPAIS FAMILIARS DE CRIANÇA MUNICIPALS
Al 1994, l’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat va crear una nova experiència pilot amb el nom de La Casa dels Arbres amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el recolzament del Ministeri d’Afers Socials. S’hi atén a nens fins a 3 anys acompanyats per un adult. L’atenció es centra en tres eixos: Salut física i mental, Educació i Funció social. Es dona suport a la família com a principal agent en el desenvolupament del nen.
L’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat, a posteriori, una xarxa d’espais familiars de criança. Són dispositius comunitaris situats a Centres Cívics, Escoles Bressols, Casals de Barri… per atendre a infants fins els 3 anys amb les seves famílies. S’intenta atendre les necessitats de la primera infància com el joc, saber compartir amb altres nens… També pretén cobrir les necessitats de relació amb altres de les famílies creant un espai centrat en el recolzament entre iguals. En el diàleg i la relació s’intenta trencar la soledat de la criança que poden patir els pares.
LA CASA VERDE (MADRID)
La Fundació Manantial està integrada per associacions de familiars per millorar l’atenció social i sanitària de les persones amb problemes de salut mental. Aquesta fundació va crear La Casa Verde, inspirada en la Maison Verte. S’hi realitza el Programa de recolzament, prevenció i seguiment per fills de persones amb problemes de salut mental. S’intenta evitar dèficits a la criança que puguin provocar risc de desenvolupar algun trastorn mental en els fills. Es doten als pares d’eines per criar els seus fills potenciant la confiança en que ho poden fer. És un projecte pilot avaluat per la Universitat de Comillas i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Madrid, la Comunitat de Madrid i EUFAMI (European Federation of Associations of Families of People with Mental Illness).
S’accepten a mares i pares amb nens menors de 5 anys, incloses embarassades. S’entén que els primers anys de vida d’un nen són els més importants per crear vincles i tenir una bona salut mental. El treball amb els nens és a través del joc com a eina d’expressió més important, més que la paraula.
L’equip que hi treballa és multidisciplinar amb personal especialitzat en l’àmbit de la Psicologia, l’Educació social i el Treball social. Es realitza atenció al domicili, recolzament a la comunitat i atenció psicoterapèutica individual i grupal. És un servei gratuït al que s’accedeix a través de la derivació d’un servei de la Xarxa Pública en Salut Mental. Funciona els dotze mesos de l’any, només els dies laborables, però té un telèfon d’atenció d’urgència les 24 hores en cap de setmana i festius.
La Casa Verde va obrir a l’abril del 2011 al madrileny barri de Vallecas. Només atén a persones de la zona. Defensa els drets de les dones amb problemes de salut mental a ser mares amb els recolzaments professionals necessaris.
La Fundació Manantial i la Universidad Complutense de Madrid van realitzar un estudi. Segons aquest, a la Comunitat de Madrid, el 45% de persones amb diagnòstic en salut mental acabaven perdent la tutela dels seus fills. Al setembre de 2021 van presentar les següents dades, des de que es va obrir Casa Verde a l’abril del 2011 s’han atès a 160 famílies. Només se li ha tret a una la custòdia i això representa només el 0,625% del total de famílies ateses.
UNITATS DE SALUT MENTAL PERINATAL
A Barcelona han aparegut en els últims temps en grans hospitals, com el Clínic o la Vall d’Hebron, Unitats centrades en l’etapa perinatal.
El naixement d’un nadó modifica la vida de qualsevol família i poden aparèixer problemes mentals. Aquestes unitats atenen a qualsevol problema mental que aparegui durant l’embaràs i els mesos posteriors al part. S’atenen dones amb diagnòstic de depressió postpart, de psicosi puerperal, de trastorn posttraumàtic postpart, de dol perinatal relacionat amb l’avortament, el deslletament… També s’atén persones que prèviament tenien patologia mental i se les ajuda a establir el vincle més adequat possible amb el seu nadó. En aquests casos pot aparèixer ansietat, depressió, rebuig, tristesa, inseguretat…
Aquestes unitats tenen consultes externes i Hospital de Dia on l’objectiu és atendre les necessitats de mares amb els seus nadons.
REFLEXIONS
Amb l’existència d’aquests dispositius d’atenció semblaria que es posa el focus en la detecció, prevenció i tractament en les fases més primerenques de l’individu, tant del nen com de la seva mare. Així s’intentaria evitar la cronificació sense atenció de situacions difícils que puguin aparèixer en aquestes fases. Sobretot perquè, segons les estadístiques, una de cada 5 dones tindrà un problema mental durant l’embaràs o el postpart, principalment depressió. En els últims anys, s’ha incidit en la importància d’aquestes situacions per la salut mental de les dones i dels seus nadons.
A part, històricament, les persones que tenien un problema mental no tenien dret a ser pares. Especialment a les dones se les esterilitzava per evitar que es quedessin embarassades. Encara, a dia d’avui, hi ha professionals que recomanen als pacients que no tinguin fills. L’argument és que pot implicar una desestabilització clínica. Evidentment, l’embaràs, el part i el postpart són etapes que impliquen sovint una inestabilitat en qualsevol dona, més en el cas de persones amb diagnòstic. Aquest motiu fa que els professionals tallin qualsevol desig sobre la maternitat o paternitat. Per tant, seria important que hi hagués un diàleg on es pogués parlar dels desitjos del pacient amb calma i dels riscos. En el cas de decidir que sí, seria bo que pogués ser derivat a recursos com els que he anomenat per intentar garantir, si és possible, la salut mental de pares i fills.
D’un temps cap aquí, fruit de la lluita pels drets en Salut Mental, tot això està canviant. Pacients amb desig de ser mares són derivades pels professionals a les Unitats de Salut Mental Perinatal. Allà es pot planificar un embaràs realitzant retocs en el tractament psicofarmacològic per intentar minimitzar els riscos. També poden gaudir d’espais per l’atenció a la primera infància.
Tot i això, tenint en compte que una de cada 5 dones tindrà problemes de salut mental en l’etapa perinatal, és evident que per una persona amb diagnòstic el risc hi ése. Per tant, està bé que es desenvolupin serveis professionals que puguin ajudar un cop presa aquesta decisió.
A més, cada vegada hi ha més espais com la Casa Verde, que ajuden a persones amb diagnòstic a afrontar les dificultats que puguin sorgir per assumir la maternitat o la paternitat. L’observació del vincle entre els pares i el nadó ajudaria a millorar la relació i la cura. També els espais grupals en els que interaccionen mares, pares i nadons ajuden a establir diàleg al voltant de les dificultats, angoixes, inseguretats… Adonar-se’n que no són els únics amb aquestes dificultats redueix la incomoditat i la sensació de soledat.
Evidentment l’atenció als nadons en els primers anys és vital. Els primers 5-7 anys de vida són fonamentals en el desenvolupament del subjecte. Atendre professionalment en aquesta etapa redueix la possibilitat de desenvolupar un problema de salut mental futur. De fet, cada vegada més en històries clíniques de pacients joves hi ha una detallada descripció d’aspectes com embaràs, part, lactància, control d’esfínters, deambulació, vincle entre iguals… És a dir, aspectes de l’evolució dels primers anys de vida. Això deixa entreveure la importància que es dona a aquestes dades.
Quan des del nostre servei atenem a pares de pacients joves, tot i que el diagnòstic es realitza en l’adolescència o la joventut, ja hi havia símptomes abans. Sovint es descriuen manifestacions com manca de relació social, inhibició, timidesa, ansietat, tristesa, reclusió a casa… Si aquests símptomes haguessin sigut detectats per un professional abans, s’hagués pogut fer una intervenció primerenca. En aquest sentit, els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) fan una funció d’avaluació, detecció i tractament a la primera infància.
Desconec de primera mà, des de dins, el treball que es realitza en aquests dispositius i serveis. Estaria bé veure quina és la línia de treball i els resultats assolits. Però el que volia reflectir en aquest article és la importància de que es pugui anar desenvolupant tota aquesta branca d’atenció individual i familiar a la primera infància amb l’objectiu de reduir les possibilitats d’aparició de símptomes. També seria interessant que el projecte Casa Verde de Madrid es pogués establir a Catalunya i que es pogués derivar a pacients a un recurs així.
REFERÈNCIES
https://www.lamaisonverte.asso.fr/maison-verte
http://www.desenvolupa.net/index.php/Ultims-Numeros/Numero-28-2007/Els-espais-familiars.-Un-projecte-d-atencio-a-les-families-amb-infants-petits.-La-Casa-dels-Arbres-Ma-Rosa-Tarres-Cansado
https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/es/0-3-anos/red-de-espacios-familiares-de-crianza-municipales
https://www.fundacionmanantial.org/casa-verde/
https://www.fundacionmanantial.org/sala-de-prensa/casa-verde-refugio-madres-con-trastornos-mentales-el-mundo/
https://elpais.com/sociedad/pienso-luego-actuo/2021-09-06/una-casa-para-ser-madre-en-libertad.html
https://piensoluegoactuo.com/iniciativas/casa-verde-un-refugio-para-madres-con-problemas-de-salud-mental/
https://foropremiosafectivoefectivo.com/personas-y-proyectos/casa-verde-la-importancia-de-la-prevencion-en-salud-mental
https://efectopositivo.elmundo.es/comprometidos/casa-verde-un-refugio-para-madres-con-trastornos-mentales.html
https://www.madrid.es/ficheros/Convenios/C201900168_02.pdf
https://www.clinicbarcelona.org/unidad/salud-mental-perinatal
https://hospital.vallhebron.com/es/asistencia/especialidades/unidad-de-salud-mental-perinatal
https://www.rtve.es/noticias/20220920/oms-lanza-guia-para-integrar-atencion-salud-mental-durante-embarazo-parto/2402887.shtml