02 juny “Cada jove és un món i no tots fan el mateix” Mireia Pujol
Perfil: La Mireia està estudiant Educació Social i és Estudiant en pràctiques dels pisos assistits per a joves DGAIA del CFP.
Què et va fer decidir per fer les pràctiques als pisos per a joves tutelats/des del CFP?
La cosa és que jo volia fer les pràctiques aquí a Mataró i, a poder ser, de matins, llavors va ser casualitat trobar-me amb aquest centre. Vaig provar sort i finalment em va tocar fer-les amb vosaltres i la veritat és que estic molt contenta que hagi sigut així.
A quins serveis has estat, i quines han estat les teves tasques com a estudiant en pràctiques?
El pis que se’m va assignar va ser el pis D de l’Hàbit 5. En fer les pràctiques de matins, al final, he acabat estant als dos pisos amb els 10 adolescents. També he arribat a conèixer els espais de Programes d’Inserció Laboral (PIL) ; una altra oportunitat que he tingut ha sigut la de conèixer, tot i que molt de passada, el CRAE i algunes de les seves professionals.
Tornant a l’H5, al principi de les meves pràctiques, pel fet d’acabar d’arribar i que només assistia un dia a la setmana, la meva tasca era més aviat d’observació i acompanyar al meu tutor, en Marcelo, als llocs on havia d’anar ell. Després, però, un cop ja vaig anar agafant confiança amb ell i vaig aprendre com funcionaven les coses, el meu rol va evolucionar: he fet informes dels adolescents, he fet acompanyaments a diferents llocs (CAP, CSMIJ, fiscalia de menors, inscripcions, tràmits, mossos, entrevistes institut-recurs, etc.), he participat més a reunions d’equip, he fet alguna intervenció amb els adolescents i el supervisor, també he fet el diari del pis, i altres coses que ara mateix se m’escapen. He de dir que tot això ha coincidit amb el meu procés intensiu a les pràctiques on he estat anant cada dia durant un mes i la resta de curs durant quatre dies a la setmana.
Una reflexió que m’agradaria compartir sobre la figura de les estudiants de pràctiques és que ens veiem limitades per les pròpies normes de la DGAIA, pel marc de la pràctica o per no tenir prou marge per intervenir. Cosa que m’ha ajudat a entendre que, tot i la meva voluntat de fer i participar, hi ha límits estructurals que no depenen de mi, però, tot i tenir aquests límits, el meu tutor ha fet el possible perquè pugui tenir el màxim d’experiències possibles i ha intentat que pugui veure i fer de tot.
Quin paper juga l’equip educatiu a la vida d’aquests/es joves?
Jo crec que ho són tot per aquests joves. Amb això vull dir que es converteixen en els seus referents, guiant-los quan tenen dubtes o no saben fer alguna cosa, gestionant tràmits, escoltant-los quan tenen problemes, inseguretats o, senzillament quan expliquen com els ha anat el dia i expliquen anècdotes.
Al final, l’equip educatiu són com pares per ells, és a dir, comparteixen àpats, estan al seu costat quan fan les coses bé i quan les fan malament, s’alegren quan les coses els van bé, i fan el possible perquè quan hi ha una mala època tot acabi de la millor manera possible; els desperten els matins, estan allà quan van a dormir, si no es troben bé els fan companyia i, si cal, els acompanyen al metge. Hi ha moltíssimes més coses que totes les educadores fan durant el dia a dia d’aquests adolescents que fa que sigui com una petita família per als adolescents.
Durant les pràctiques m’he adonat que, tot i que hi ha moments de tensió, també hi ha molts espais on t’ho pots passar bé i riure amb ells. En aquest sentit, he après que, tot i les discussions o dificultats, acabes apreciant-los, i que cal tenir molta paciència, donar-los moltes oportunitats i estar-hi de manera constant i present.
Quin és el dia a dia d’aquests/es joves?
Per començar, cada jove és un món, i no tots fan el mateix. Els que estudien i estan compromesos a fer-ho, es lleven, esmorzen, van a classe, tornen per dinar. Els que no volen assistir a classe és una altra història, n’hi ha que a l’hora que han d’estar desperts i esmorzats ho estan, però hi ha qui és molt complicat que facin alguna cosa de profit perquè es tanquen en banda i acaben fent els seus propis horaris i rutines. A la tarda majoritàriament, o bé surten a donar una volta o es queden al pis i, si han de fer alguna tasca de neteja, la fan.
A banda d’això, tenen unes tasques que han de fer i complir, com és elaborar algun dels àpats i després deixar net tant l’espai de la cuina com els materials que s’han utilitzat, netejar espais comuns com els lavabos, el menjador o la cuina, també mantenir el seu espai personal net i ordenat, fer rentadores i estendre-les, anar a comprar al supermercat… La realitat és que no tots ho fan, va a dies, a èpoques o a perfils d’adolescents que hi ha.
Tenen també uns horaris per llevar-se, anar a dormir, menjar, etc., aquests són una mica més flexibles els caps de setmana. Igualment, passa com les tasques, alguns ho compleixen i d’altres no.
Més enllà de tot el que és la normativa, la seva estança al pis també es regeix pel fet de conviure amb altres adolescents de la seva mateixa edat i amb les seves pròpies històries, amb qui no sempre tenen bona relació; de fet, entre ells i elles hi ha conflictes sovint.
Cada jove té la seva història, em podries explicar alguna història , anècdota o moment que t’hagi marcat?
Hi ha un cas que m’ha impactat molt i és el d’un adolescent, que ja està a punt de fer 18 anys. La història de vida que arrossega és molt dura i ve marcada per abandonaments, males influències i un estat de conformitat bastant gran.
El tutor d’aquest jove li ha facilitat tot el que ell ha necessitat, s’ha coordinat amb molts professionals d’altres recursos, ha debatut qüestions amb diverses figures de l’empresa, l’ha acompanyat a tot arreu on ha calgut, li ha ensenyat i explicat com es fan les coses, ha tingut paciència amb ell després de discussions, crits i insults, ha treballat molt amb la família perquè l’acullin i confiïn en ell… però el mateix jove, quan se li brindava el que volia o expressava que necessitava s’autoboicotejava i ho deixava de banda o tenia comportaments que el portaven al rebuig.
És un noi que s’ha vist involucrat en diversos conflictes fora del pis que l’han portat a denúncies, i ara per ara la cosa no pinta bé i està pendent d’un judici que encara pinta pitjor. No només això, sinó que pel comportament i les incidències que ha anat acumulant fa que els informes de proposta tampoc siguin favorables.
És un adolescent molt estimat per les diferents educadores i educadors del recurs per com és ell, perquè dona vida al pis i és una persona que va de cara i accepta si ha fet les coses malament, però tot i els esforços i oportunitats per part del tutor, les educadores dels diferents torns, fins i tot, de l’EAIA referent, aquest adolescent li espera una majoria d’edat molt crua.
De fet, parlant amb diferents educadors i educadores és el cas que, actualment, sap més greu i deixa amb més mal cos a l’equip.
Què t’emportes d’aquesta experiència?
Sobretot saber com és el dia a dia d’una educadora en aquest recurs, veure amb què et pots trobar, tot i que mai ho saps perquè hi ha moltes coses imprevisibles.
També, una cosa que no em pensava que li acabaria donant tanta importància és el fet de veure com es coordina un equip educatiu, la convivència entre els professionals dels diferents torns, les diferents maneres de treballar, els malentesos que hi poden haver (o no); i la importància d’una bona figura directiva dins l’equip.
Si haguessis d’explicar algú que té estigma cap als joves que viuen a pisos com als que tu has estat fent pràctiques, què els hi diries?
Els hi diria que els donin una oportunitat i que abans de res els coneguin. Després és com qualsevol adolescent, hi ha moltíssims alts i baixos, hi ha discussions, hi ha cotilleos, hi ha molta intensitat; tot i que el que porten ells a la motxilla són experiències molt dures, ferides emocionals molt fortes… és com que tot està més magnificat i, si amb un adolescent has de tenir paciència, amb ells n’has de tenir més.
Poden tenir les seves coses, però no ens hem d’oblidar que fa res eren nens i que ara, tot just són adolescents que els falta poc per fer la majoria d’edat i això se’ls fa gran, els fa respecte i els genera angoixa, ja que ells no han triat ser menors tutelats per l’estat i viure qui sap què.
Hi ha alguna cosa més que t’agradaria destacar?
Sí, la figura del tutor de pràctiques en el nostre procés com a estudiants, ja que crec que la manera de fer i com et veu el tutor és molt important a l’hora de tenir una bona experiència, aprendre i estar còmode durant l’estada al lloc de pràctiques.
Jo he tingut la sort de tenir en Marcelo com a tutor, i la noia de pràctiques del curs passat de la UB, coincideix en el fet que és una persona molt propera, que t’acull des del minut zero i et fa sentir part de l’equip. Sempre m’ha empès a dir el que pensava i ha tingut en compte la meva opinió. Sempre he sentit que em podia expressar amb llibertat, sabent que escoltaria i entendria el que li he volgut transmetre, i això ha sigut molt important per mi perquè trenca la barrera que molts cops hi ha entre la part que en sap i la part que no i, gràcies a les converses que hem anat tenint durant el curs, sé que no només soc jo la que he après d’ell, sinó que més d’una vegada m’ha dit que ell també ha après amb mi (i amb l’anterior alumna de pràctiques).