29 març “La inserció laboral és vital per la inclusió social de les persones amb problemes de salut mental”
Per Carla Cruells, responsable de Comunicació del CFP
Perfil
Psicòloga Social Postgraduada en Inserció Laboral. Responsable del servei d’Intermediació Laboral del CFP amb una experiència d’11 anys a l’entitat i 15 exercint en l’àmbit de l’ intermediació laboral.
L’entrevista
La inserció laboral i l’atenció a col·lectius vulnerables en el context de pandèmia
Tal i com explicàvem a la primera etapa de confinament, l’equip d’Intermediació Laboral us vau haver de reinventar des del primer moment fent front a la digitalització de la formació i de l’atenció a les persones usuàries, a la cerca activa de feina tot i la parada generalitzada de les empreses i als canvis en el calendari de formacions previstes.
Quina és la valoració d’aquesta etapa viscuda?
És evident que la pandèmia no ha passat indiferent per les nostres vides. Tots hem hagut d’aprendre a viure d’una altre manera: treballar, estudiar i relacionar-nos de manera diferent. Però, sobretot hem après que podem fer-ho, que sabem adaptar-nos i això és el que intentem transmetre cada dia a les persones que atenem.
Recordo moments de molta incertesa quan van decretar l’Estat d’Alarma, però el que teníem clar és que nosaltres no podíem parar. Si ho fèiem, les persones usuàries també ho farien. Hem estat capaços de mantenir la nostra tasca formativa, d’atenció individualitzada i activitats grupals a la distància i hem après que és possible fer-ho malgrat les dificultats i desconcert del moment. L’experiència ens ha demostrat que, si tots/es ens impliquem en aquesta nova manera de fer, es pot aconseguir. Ha sorprès molt la resposta positiva que han tingut la majoria dels usuaris/es en adaptar-se a les noves tecnologies i mesures. Creiem que cal continuar apostant per les TIC perquè és necessari que totes les persones tinguin la formació, l’accés i les eines necessàries perquè no es quedin enrere en aquesta nova manera de fer.
Com vivien persones que estan treballant per inserir-se laboralment el fet de veure que tota l’activitat es parava. Quins malestars i inquietuds us transmetien?
Lluitar per la salut mental i la inserció laboral i veure com aquests dos factors agafen protagonisme en el mateix moment i, no en el sentit que ens agradaria, es viu amb molta incertesa. Nosaltres atenem a col·lectius en risc d’exclusió social i a persones amb una problemàtica de salut mental. Col·lectius que viuen situacions especialment vulnerables.
El confinament va arribar en un moment de molta activitat laboral i formativa, que es va veure aturada sense una data definitiva. Aquesta situació, més les que es van anant sumant amb els dies: els acomiadaments, els ERTEs, la incertesa laboral…. van suposar moments d’angoixa, de decepció i de desmotivació. Els i les usuaris/es referien problemes amb la son, por per sortir de casa, estat constant d’alerta, soledat, intensificació dels problemes de convivència, desesperança.
La implicació i l’esforç que comporta el procés d’inserció laboral al mercat ordinari, aconseguir els objectius marcats i veure que la meta cada cop està més propera i, de cop i volta, sentir com en un instant tot això es torna a desmuntar, són moments què s’han viscut amb un malestar emocional molt pronunciat. És aquí on ha estat imprescindible la nostra tasca d’escolta de qualsevol necessitat que es produís.
El vostre servei se centra en la formació i la cerca de la inserció laboral però, quin paper hi va jugar l’acompanyament emocional de les persones usuàries?
Les situacions que hem viscut de confinament, aïllament social, pèrdua de persones estimades i la crisi econòmica que s’esdevenia, òbviament, han suposat un repte enorme que hem hagut d’afrontar, més intensament, des d’un punt de vista de benestar emocional.
Però nosaltres no podíem deixar de banda la nostra feina com a tècnics/ques d’inserció laboral, així que vam haver de conviure amb les dues missions. Amb molta implicació i esforç de l’equip vam afrontar els dos reptes: una tasca de promoció laboral enmig d’una crisi econòmica i, alhora, una tasca de manteniment de l’estabilitat emocional de les persones usuàries. Ha estat necessari donar un suport emocional més intensiu per a què visquessin la nova realitat que se’ns plantejava de la millor manera possible.
D’altre banda, també he de dir que, tot i que la nostra escolta d’atenció i suport emocional s’ha vist intensificada, estem acostumats/des a conviure amb aquesta doble missió. Treballem per la inserció laboral i la salut mental dels nostres usuaris/es. La inserció laboral en el mercat ordinari no és fàcil aconseguir-la, l’assistència i la participació regular a les activitats dels programes suposa un gran esforç. És primordial aquest acompanyament intens que proporciona recolzament psicològic a la persona, així com l’atenció que es dona a la família, que també juga un paper molt important en el benestar emocional dels i les usuaris/es.
Per últim, també he de dir que el servei d’intermediació laboral del CFP compta amb un equip multidisciplinar (psicòlegs, educador social, pedagogs, especialista en RRHH) que ha fet que, en moments com aquests, l’aportació de cadascun d’ells hagi estat imprescindible.
Nous temps, nous reptes
La bretxa digital, especialment en els col·lectius vulnerables, s’ha fet evident. Quina és la situació a nivell d’accés a eines i d’habilitats tecnològiques entre les persones que ateneu?
Vivim en una societat connectada digitalment en la què els avenços tecnològics han canviat la nostra forma d’interactuar, així com la manera en què treballem i aprenem. Estar interconnectats s’ha convertit en una manera de poder mantenir certa normalitat, especialment durant els dies de confinament. Això ha fet que es posi de manifest les diferències que ja hi havia en l’accés i ús de la tecnologia especialment en determinats col·lectius. Són lliçons que hem hagut d’aprendre a marxes forçades, però que ens han ensenyat a estar millor preparats/des de cara al futur.
No totes les persones que atenem disposen de les competències tècniques i de les eines telemàtiques adequades per donar continuïtat online a les activitats dels programes. Per una banda, hem hagut de formar a les persones en les noves tecnologies: alfabetització informàtica i coneixement d’eines específiques d’aprenentatge. Per altra banda, hem hagut de proposar i facilitar solucions a les persones que no disposaven dels materials informàtics necessaris per l’aprenentatge: classes semipresencials, préstec d’equips, coneixement d’altres alternatives…
La bretxa digital no és una qüestió menor. De fet està relacionada amb la reducció de les desigualtats, l’educació de qualitat i la fi de la pobresa que són objectius de Desenvolupament sostenible fixats per la ONU en la seva Agenda 2030. Acabar amb aquesta bretxa és essencial perquè tots els ciutadans puguin prosperar i exercir els seus drets, independentment de les circumstàncies de la seva vida.
Tan important és la formació com adquirir experiència laboral i la dificultat per trobar empreses que acceptin estudiants en pràctiques està augmentant. Com esteu afrontant aquest repte?
És una realitat les dificultats que estem trobant alhora de cercar llocs de pràctiques per a les persones que atenem als nostres programes formatius i d’inserció laboral. Moltes empreses que acullen a persones en pràctiques de la nostra entitat deixat d’oferir aquesta possibilitat durant la pandèmia per diverses causes com que han hagut de tancar o estan en ERTO. Les pràctiques a empreses ens permeten valorar la competència laboral d’aquella persona i també facilita que l’empresa conegui a un/a possible treballador/a. No hi ha alternativa a aquesta eina tan potent. Els nostres tècnics han hagut d’augmentar els intents de prospecció d’empreses col·laboradores i han hagut d’encaixar el sentiment de frustració en moltes ocasions. Sovint es pacta tant amb les empreses com amb els nostres usuaris/es que les pràctiques no es poden dur a terme en aquests moments però que es podran fer en un futur immediat.
Escenari actual i de futur
Es preveu una crisi econòmica i social que ja està essent una realitat. Com ho esteu vivint des del vostre servei?
Seguim treballant per la inserció laboral de les persones usuàries. En aquests temps toca més esforç, implicació i cohesió d’equip que mai. Busquem solucions i alternatives i intentem reinventar-nos per adaptar-nos a la nova situació. I, el més important, ensenyem a les persones que atenem a fer-ho. És una realitat que la situació és complicada, a vegades fa por doncs no sabem que passarà amb els nostres programes i viure aquesta situació amb incertesa genera malestar. Per això no baixem la guàrdia, busquem alternatives i noves vies de finançament. L’entitat també s’està implicant molt en aquesta nova etapa, integrant en el centre la nova figura de tècnic de projectes per buscar aliances i noves vies de finançament perquè la nostra tasca no s’aturi i que l’atenció als nostres usuaris/es pugui continuar amb la major qualitat possible.
La crisi del 2008 és un exemple de com sortir d’una situació similar. Què en vam aprendre a nivell d’Intermediació laboral?
Com he dit anteriorment, el que vam aprendre és que no podem parar. D’una banda no podem parar per les persones que atenem, a algunes d’elles els hi costa molt activar-se i hem d’intentar que no es tornin a passivitzar en la recerca de feina i/o en la millora curricular. És en aquests moments tan incerts quan més suport necessiten, més escolta i més acompanyament. D’altra banda, també tenim molt presents a les empreses, que s’han de cuidar en situacions de crisi. Elles són, en definitiva, les que contracten als nostres usuaris/es. Quan les empreses estan en un moment tan complicat com l’actual estem amb elles donant-lis suport. Com a entitat social, oferim assessorament laboral: ajuts, bonificacions, tipus de contractes… Agraïm la seva col·laboració quan han pogut fer-la. El fet d’estar presents en aquests moments fidelitza l’empresa amb la nostra entitat.
També hem après que hem de continuar reivindicant més i millor ocupació, millors salaris i contractes més estable, millor salut i menys estigmatització. Al igual que ho vam fer en el seu moment, ho continuem fent ara. Totes aquestes condicions són imprescindibles per al benestar, la salut mental i per aconseguir un futur millor.
Realitat de la contractació de persones vulnerables per part d’empreses
Quin tipus d’empreses solen estar disposades a contractar persones amb el perfil de les que ateneu?
Les empreses més sensibles a acollir persones en pràctiques i/o oferir un contracte laboral a persones amb un trastorn mental són les petites i mitjanes empreses. Són empreses més sensibilitzades on les persones passen a tenir un nom i un cognom i no una discapacitat o un trastorn en salut mental.
Nosaltres ens trobem que les empreses grans que han de complir la LISMI , normalment, acullen alumnes en pràctiques i/o ofereixen contractes laborals a persones amb altres tipus de discapacitats i/o persones en risc d’exclusió social. La salut mental pateix molt més estigma a la nostra societat. S’ha de continuar lluitant i treballant per la inserció laboral de les persones amb malaltia mental, i la inclusió social de cara a la població en general vers aquest col·lectiu.
També trobem un espai en aquelles associacions i fundacions que també treballen amb col·lectius amb dificultats afegides per la inserció, ja sigui per la situació socioeconòmica que tenen o per tenir un certificat de discapacitat.
L’estigma vers els col·lectius que acompanyem es fa palès quan oferim candidatures a noves empreses?
Nosaltres gestionem programes d’inserció laboral per persones amb risc d’exclusió social i per persones amb discapacitat i/o un trastorn mental. Si parlem de persones en risc d’exclusió social podríem dir que aquestes són més acceptades com a possibles treballadors/es que altres col·lectius com les persones amb certificat de discapacitat, sobretot si aquesta és derivada d’un trastorn mental.
Quan es parla de persones amb un trastorn mental, normalment venen al cap paraules com fàrmacs i/o psicoteràpia, violència, incapacitats….. Costa molt incorporar l’aspecte laboral.
Som conscients que la inserció laboral és vital per la inclusió social de les persones amb problemes de salut mental. La feina és una forma de participació en la producció social. És per això que la intervenció a nivell laboral, com a precursora d’un intervenció més àmplia, és l’objectiu de molts processos de recuperació psicosocial i polítiques actives d’ocupació dirigides a les persones amb trastorn mental.
Encara hi ha molts prejudicis al voltant de la salut mental. La societat, en general i les empreses, com a part de la societat, tenen una concepció equivocada de la majoria dels trastorns mentals.
La societat no té informació real sobre què és la salut mental i sovint els mitjans de comunicació tampoc ajuden. Quan a la televisió es tracta un tema de salut mental, s’utilitzen termes pejoratius que ajuden encara més a formar-se aquestes concepcions errònies al voltant de la salut mental.
Així mateix, l’estigma que aquest col·lectiu pateix no està senzillament instaurat en la manca d’informació, tot i que també hi col·labora negativament sinó que està instaurat en les persones, en les famílies, en la societat mateixa. Molts dels mites i prejudicis sobre la malaltia mental, especialment el de la violència i el de la incapacitat, són transmesos d’uns a altres, a les famílies, als mitjans de comunicació, al cinema, etc. contaminant totes les activitats socials, especialment, l’aspecte laboral.
Què diries a una empresa que no té clar si contractar a una persona amb una discapacitat o problemàtica de salut mental perquè es decidís a fer-ho?
Li diria que faci el mateix procés que fa quan a la seva empresa sorgeix la necessitat de contractar a una persona, que analitzi les feines a realitzar i les competències que necessita la persona que cobrirà aquell lloc de treball i que ho plantegi de la mateixa manera quan es tracta de la contractació d’una persona amb discapacitat i/o un trastorn mental. No podem fer generalitzacions vers les actituds i les competències d’una persona en funció de la discapacitat i/o diagnòstic que tingui. Les persones amb un trastorn mental poden desenvolupar una feina com qualsevol altre persona si té les competències necessàries per fer-lo. S’ha de normalitzar el tracte i facilitar la comunicació i no tractar la persona amb paternalisme o des de l’estereotip.
També li diria el valor afegit que suposa una bona pràctica empresarial de Responsabilitat Social. La RSE s’ha d’integrar a la gestió de l’empresa per un creixement sostenible , social i responsable del territori. Les pràctiques responsables de contractació ajuden a millorar l’ocupació de les persones i disminueixen el risc d’exclusió social. El reconeixement a la comunitat de referència té un impacte sobre la imatge i el prestigi social de l’empresa.